HEM DE SER-HI TOTES

Ahir pel mati vaig trobar la Cesca a la Plaça. Feia molt de temps que no coincidíem.
Ha estat un parell d´ anys vivint a Manresa.
Va de bòlit; la feina (cada dia plego més tard però les comandes se m´ acumulen) els nens (ara el petit ha enxampat el xarampió), la casa (no hi ha manera de fer net), la roba(la pila de roba per planxar no desapareix mai), les compres (no sé com podem menjar tan, cada dia vaig a comprar i la nevera està buida)....
Vam recordar amb enyorança altres temps quan, tot sovint, tornant de la feina, anàvem a córrer.
Teníem diversos circuits: la carretera de Sant Miquel, la carretera de Gallifa, el Fonoll, el camí del golf....
Controlàvem el temps amb que fèiem els circuits, tot anotant-los en una llibreta d´ entrenament i intentàvem millorar-los (els temps de la Cesca, encara que jo m´ hi esforcés, sempre eren mes bons que els meus).
Arribat l´ estiu , triàvem les curses populars que més ens agradaven: El Corte Inglés - per la gran quantitat de gent i l´ ambient festiu -, Marata- per l´ agradable circuit, la bona organització i l´ esmorzar", -Palau de Plegamans- per l´ esperit festiu i participatiu i la botifarrada en acabar-, Sant Feliu i alguna altra.
Ara ja fa temps que cap de les dues no va a córrer.
La Cesca està molt enfeinada . Jo malgrat que he deixat temporalment de treballar fora de casa, tot el dia darrera els nens, no se trobar un forat per fer cap altra activitat.
Avui, fent un esforç hem anat a córrer.
No hem pas mirat pas quin temps fèiem (la Cesca Però, no ha pogut guanyar-me quan hem intentat fer un esprint en arribar), ni la distancia que corríem. Tan sols hem corregut pel plaer de córrer. I el cansament que he acumulat, m´ ha donat mes vitalitat, més optimisme i sobretot moltes ganes de tornar-hi un altre dia.
Les curses però, ja son un altre tema. Ens hem plantejat corre´ n dues, la qual cosa ens suposa una bona motivació per continuar entrenant, i, sobretot , córrer la de Sant Feliu.
Perquè la nostra cursa te un entranyable circuit; un gran esperit festiu amb l´ escalfor i l´ alegria que dona l´ arribada a la Plaça en dia de mercat , amb un munt de gent aplaudint; desprès el refresc al Centre Cívic; i perquè no, potser ens tocarà alguna cosa al sorteig de regals que proporcionen els botiguers del nostre poble.
Per córrer a Sant Feliu, doncs, no s´ hi valen excuses; que si la feina, que si no estem preparades, que si es molt dur...
Però les unes per les altres, i encara que Deu n´ hi do, no hi ha la participació de dones a la nostra cursa que hi hauria d´ haver, i això no pot ser.
Així que, feu com nosaltres, i el dissabte de la Festa Major hem de ser-hi tots, però, sobretot, totes, a la sortida de la Cursa. Ben segur que trobarem motius per a què no sigui l´ única vegada i, tant de bo, ens n´ adonem de que les dones també podem fer un foradet a la nostra feina de cada dia i tenir el córrer com una de les coses que formen part del nostre dia a dia i que , a més, ens dona moltes satisfaccions.

Maite Godall i Cassi