Francesc Cassart Roca (Sant Feliu de Codines 1921-1981)

Parlar de Francesc Cassart Roca és parlar de l’esport a Sant Feliu de Codines en uns anys dificils.

Francesc Cassart va ser el gran d’una familia de quatre germans. Com a molts de la seva època, li va tocar la “quinta del biberó” i va haver d’anar a la guerra a l’any 1939. En acabar, va haver de fer un servei militar molt llarg que no va desaprofitar per desplegar la seva veritable afició: l’atletisme.

Va fitxar pel RCD Espanyol i pertanyia a la Federació Catalana. Més tard va ser traslladat a Madrid on se’l va obligar a fitxar per la Federació Castellana. Aquesta doble adscripció li va portar problemes, que els diaris de l’època es van ocupar d’esventar, perquè els seus èxits posaven en qüestió quina de les federacions era la més potent. “Cassart es catalán” deien els titulars dels diaris esportius d’aquí. El “Caso Cassart” -com el van anomenar- va acabar amb un dictamen que el donava per català perquè s’havia federat primer aquí.

Els èxits més importants de la seva carrera esportiva van ser el campionat militar de camp a través (1943), guanyador de la XXIII Jean Bouin a Barcelona i subcampió d’Espanya de cross al 1944. És un dels pocs santfeliuencs que surt a un NO-DO, el documental de notícies que es projectava als cinemes.

De retorn a Sant Feliu, li va tocar la travessia del desert d'aquell anys monopolitzats pel Futbol. Va ser un incondicional de l’esport en tots els seus aspectes. Col·laborador sempitern del Club de Futbol Sant Feliu, on hi va fer tots els papers de l’auca (jugador, entrenador, àrbitre i membre de la junta). Va ser l’organitzador d’un grup d’atletisme que anava a les competicions comarcals. Des de l’Ajuntament també va organitzar un equip de tall de llenya que va arribar a anar a una final a Bilbao. Com no podia ser menys, va ser soci fundador del Club de Tenis Sant Feliu, al qual sempre va recolzar.

Amb l’adveniment dels nous temps, quan el footing es va posar de moda, va organitzar uns grups informals de persones per anar a córrer pels voltants de Sant Feliu. Ell hi aportava l’experiència, donant pautes d’estiraments i repòs als practicants, i dissenyava el recorregut. D’aquells grups d’atletisme de cap de setmana va néixer la Secció d’Atletisme del Club Hoquei Sant Feliu.

Al 1979 es va fer la primera cursa de la Festa Major que va córrer amb 58 anys. El mateix any de la seva mort, la cursa va passar a ser una de les activitats sota el genèric de Memorial Francesc Cassart, així com altres activitats esportives que s'hi van englobar com és el cas del tenis.

A tall d’anècdota, sempre li agradava treure ferro als seus èxits passats, que atribuïa més a “haver-se passat la guerra corrent” que no pas a mèrits propis. I era habitual en ell, deixar la colla de fusters que treballaven a Can Bosch per anar a dinar amb quatre gambades a casa seva i tornar a la feina o bé anar a jugar un partit de tennis al qual hi arribava corrent des de casa seva "per escalfar".

Francesc Cassart és el referent del què és una visió esportiva de la vida, malgrat et toqui viure uns anys i un entorn tan poc propici per a desenvolupar la seva afecció. El seu caràcter afable que el feia amic de tothom és el que ha fet que cada Festa Major encara retem homenatge a una vida dedicada a la promoció de l’esport a Sant Feliu de Codines