|
de América fue obra de catalanes Los Cresques, los Ferrer, los Colom y los Cabot. Las cuatro familias que cambiaron la historia del mundo. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ............................................ | ................................................ | .................................................... | ..................................................... | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mapa
de 1450 a 1714:
Italia i Espanya no existien fins despres de 1714. En 1500, en el mon, a un valencià, a un mallorquí, a un barcelonès, a un sicilià, a un napolità o a un sard se li anomenaba simplement :català. |
1450-1714
Map
Italy and Spain did not exist until after 1714. In 1500, in the world, to a Valencian, a Majorcan, a Barcelonian, a Sicilian, a Napolitan or a Sardinian were simply called Catalonian (or Catalan) in their world back then.
|
1450-1714
Diagramm
Italien und Spanien bestanden nicht bis nach 1714. 1500 in der Welt, zu einem Valencian, wurden ein Majorcan, ein Barcelonian, ein sizilianisches, ein Napolitan oder ein sardinisches einfach Katalanishe (oder Catalan) in ihrer Weltrückseite dann genannt. |
Mapa
de 1450 a 1714.
Italia y España no existen hasta después de 1714. En el año 1500, en el mundo, a un valenciano, a un mallorquín, a un barcelonés, a un siciliano, a un napolitano o a un sardo se le llamaba simplemente : catalán. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
(1325-1387) 'Magister mappamundorum et bruxolarum' |
Jaume Ferrer |
|
Joan y Lluis Colom | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Realitzà
el Atles Català com un encarrec del princep Joan per a regalar al
seu cosí Carles VI de França.
Desde 1380 consta als inventaris reials del rei de França. Actualment a la BNF |
En
l'Atles Català, enfront d'Africa por llegirse "Partich
luxer dn Jac Ferrer per anar al riu de l'or al gorn de Sen Lorens quj es
a X de agost e fo en lany MCCCXLVI"
Malgrat aixó els "historiadors oficials" en diuen que fins el 1430 els portuguesos no van sobrepassar el Cap Boxador ( o Bofador). |
El
28 de Març de 1478 , Joan Cabot obté la nacionalitat veneciana,
gracies a que la seva mulller ho era, i va emigrar a Anglaterra. .
Se sap que Cabot discuti amb Colom sobre per on s'habia de fer el viatge : segons Cabot el viatge a America seria més curt cuant més al nord es fes, degut a que els paralels terrestres son més curts cuant més lluny estan del Ecuador. |
En
1456, los pageses de Mallorca, capitaneados por Simó Ballester y
dirigidos por dos jóvenes hermanos, Joan (Cristóbal)
y Bartomeu Colom tienen sitiada la capital, Ciutat de Mallorca (
Palma de Mallorca ) durante un mes. Simó Ballester era el
padre de
Miquel Ballester,
gran amigo de Cristóbal Colom
En Junio del 1463, las tropas de la Generalitat, dirigidas por el Compte de Pallars y Lluis Colom Bertran bombardean la ciudad de Girona durante siete semanas. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
El
objetivo era llevarse la reina y el príncipe ( Ferran ) a Barcelona.
En 1464, la Generalitat
nombra president para el siguiente trienio a Francesc Joan Colom
i Bertran. ( president nº 29 ) El y sus hermanos Lluis,
Guillem-Joan,
Joan
(marino), Jaume ( Diogo en portugues),
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
LES ILLES AÇORES: Al Atles Català hi ha un grup d'
illes amb aquets noms :
Unes illes descobertes per Portugal el
1431, ja hi son en un mapa català de 1375.
LES ILLES CANARIES : Al Atlas Català veiem : Canaria : Graciosa, Laregranza, Rocho, Lanzaroto, Maloxelo, Megi mari, Forte Ventura, Canària, Lanserano, Gomera i lo Fero. Segons els historiadors les Canaries van ser descobertes i conquerides de 1402 (Juan de Betancourt) a 1495 pels Castellans. Malgrat aixó existeix una butlla papal de 1344 que atorga les Canaries a Luis de la Cerda, sota jurisdicció del rei d'Aragó i també existeix documentació al bisbat del Telde que demostra que els frares catalans ja hi eren allí al 1350. També al mapa Cresques, i a molts
altres mapes catalans posteriors, hi han dues illes mes enllá de
les Canaries, amb noms ben curiosos : Antilla y Brazil. Brazil era el nom
que donaben els catalans a una fusta que els catalans portaben de "allen
mar".
EL PRESTE JUAN:
|
Nacido en Vidreres (Girona) en 1445 Existe numerosa documentación en Napoles que demuestra que era tesorero del rey de Napoles. Permaneció en la corte de Napoles hasta 1484, fecha en la cual se istala en Blanes. En 1488 se instala en Barcelona. Fué consultado por el rey Fernando con el fin de trazar una linea del polo norte al polo sur, en base a la cual el Papa Alejandro VI expidió la Bula que establecia la demarcación de las tierras fijadas por Colom. Envio el 27 de Enero de 1495 la solución geometrica sobre un mapamundi en figura esférica y con dos hemisferios, con sus lineas y sus grados, cosa que demuestra que era necesario para ello ser : cosmografo, aritmetico y marinero. L'única carta adreçada a
en Colom per un cosmògraf, i que els crítics encara no han
desestimat per apòcrifa ( o sigui no autèntica, no original
) és la d'en Jaume Ferrer de Blanes. Aquesta carta, un cop més,
és una traducció apanyada d'un original català perdut.
Tot i així no hi manquen indicis que ens mostren una pertinença
geogràfica comuna (amb frases com <<...d'aquesta nostra
Espanya...>>) i la compartició d'uns mateixos monarques
(<<...els nostres senyors...>>).
|
El
23 de juny de 1498, En Ruy Gonçales Puebla, ambaixador dels reis
a Londres, escriu als monarques per raó de les recents exploracions
nàutiques d'En Joan Cabot, i l'anomena "un altre genovès
com En Colom". Donat que En Cabot es va naturalitzar venecià
el 28 de març de 1476, i que sota aquesta naturalesa es va desplaçar
a Anglaterra, on ja l'any 1496 hi és documentat com a "citizen of
Venes", és del tot incomprensible l'expressió d'En Ruy Gonçales,
si no fos que està manipulada o bé que ja sabia d'antuvi
la catalanitat d'ambdós navegants. I que, en aquest cas, "genovès
com En Colom", només vulgui dir "català com En Colom".
El Relat sobre el viatge de Cabot al servei d'Enric VII d'Anglaterra consta d'una detallada descripció de les terres vistes, així com també del fet que el sobirà anglès el va recompensar amb una pensió de vint lliures anuals pels seus serveis. Al Mapamundi del seu fill Sebastià
hi han molts detalls importants,.La primera sorpresa es veure que la majoria
dels toponims que utilitzà Ioan Cabot son els mateixos que utilitzà
Colom: Sant Jioan, Santa Cruz,
Apart de les moltes "catalanades" que hi
han ( Ioan, bacallaos, Onsemil, P.Formose etçetç) sorpren
que al litoral català hi figuri la població de Canet de Mar,
aleshores un petit poblet que hauria d'esser desconegut per a un angles-venecià.
Al toponim Pinós que apareix en Colom i Cabot, ningú fins ara li ha donat importancia. Pero l'aparició l'any 2001 de un document a la Biblioteca Nacional de Madrid, que indica que el fundador del Temple era Hug de Pinós, senyor de Bagà, clarifica la utilització d'aquest toponim Segons els historiadors anglesos desaparegué en un dels seus viatges marítims, probablement durant la recerca d'un pas per la gelada mar del nord. Pero hi ha costancia a Barcelona, de un
descarregament d'un vaixell, procedent de l'Alguer, l'any 1512 (data en
la qual Cabot tindria uns 72 anys )
Cabot era, per tant, un navegant resident a la colònia mercantil catalana establerta a Bristol. De la cual també formaben part el consol Joan May, i el cronista de la ciutat de Bristol Guillem Botoner (1415-1484). Segons ell , l'any 1480 sorti de Bristol una expedició a Brazil que retorna per una tempestat. |
El
10 de Octubre de 1472, fallece Francesc Joan Colom i Bertran, 6
días antes de la Capitulación de Pedralbes.
El 16 de Octubre de 1472, Capitulación de Pedralbes. Se acuerda la paz, aprobandose toda la actuación de la Generalitat, y jurando de nuevo el rey las Constituciones de Catalunya. Una vez terminada la guerra civil, el rey Juan II, conmina a Miquel Colom, Guillem-Joan Colom Bertran, Galceran Colom Dusay y Guillem Colom a cesar sus hostilidades contra los Boscá y los Farrreres. Lluis Colom i Bertran no acepta el pacto y emigra con su segunda esposa a Sicilia. Después de 1477 se casó con Elionor Serra. Desapareció o fue dado por muerto en 1492 embargando la corona sus bienes. Joan Colom, Almirante de la Generalitat, continuó la lucha por mar contra Juan II de 1472 a 1474 después de la capitulación. a las ordenes del Rei Rainer. Cristóbal
(Joan)
Colom al servicio de Rainer
de Provenza, persigue el 6 de Septiembre de1472 la nave de Joan
II, llamada Ferrandina desde Cerdeña hasta las costas de Tunez y
la captura. Y después vuelve a Marsella.
Los
Consules de la Mar de Barcelona dan aviso,
el 3 de Octubre de 1473 a todas las autoridades del litoral catalán
y valenciano de que
En 1476, una expedición conjunta
del rey Khristian de Dinamarca y del rey Alfonso V de Portugal, a Islandia,
Groenlandia y que buscaba una ruta a China por el norte, zarpó
de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik
Pining, Hans Pothurst y un tal
Johanes
Scolvus (Joan Colom, según Thor Eyerdal) como cartógrafo
y piloto. Ese nombre (Johannes Scolvus) consta también
en el primer plano de Gerardus Mercator.
en el estrecho de Davies, entre Groenlandia y Frislandia (Canada)
En 1477 desaparece Joan Colom sin dejar rastro. La documentación sobre su bautizo, confirmación etçetç deberian estar en los tomos desaparecidos de la Catedral de Barcelona. Los Consellers de Barcelona escriben
en 1479 al entonces príncipe
Ferran, para comunicarle que entre los atacantes al puerto de Barcelona
, figura
Vicens Anes Pinçon,
de la Vila de Pals.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Que en Ferrer era un cosmògraf d'èlit mundial ho testifiquen molts historiadors, | Sebastià Cabot | Cristobal y Bartolome Colon | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
entre ells en Roselly de Lorgues, i així s'explica la seva participació en la comissió que fixarà la divisió de l'oceà Atlàntic entre els reis d'Espanya i Portugal, un cop legalitzat el descobriment de les noves terres. |
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
detall del mapamundi de Sebastià Cabot de 1544. |
Cristóbal
Colom participa en Agosto del 1476 en la batalla naval del cabo
Sant Vicente,
contra naves genovesas.
Noticias de un corsario frances (con base
en Marsella) llamado "Colon"
que dirige una flota en el Cabo
de Santa Maria (Cadiz)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
De
fet, d'en Ferrer és el primer mapamundi (amb Amèrica inclosa)
que serà retramés als reis el 1495.
Dit tot això no és dificil d'imaginar que fou en Ferrer de Blanes (un català) qui orienta, aconsella i indueix a en Colom a la Descoberta del Nou Món. En Colom (un altre català) organitza l'expedició i la duu a terme victoriosament. Després en Ferrer supervisa els detalls i fixa els límits de les Espanyes i Portugal a l'Atlàntic. Per tancar aquest tema dir doncs que el cosmògraf que els censors fan desaparèixer dels llibres d'en Casaus, d'en Ferran Colom i de l'Herrera, no podia ser cap més altre que en Jaume Ferrer de Blanes. I que, si justament l'obliteren, és per la seva compromesa i inevitable condició de català, per la seva antiquíssima relació amb els reis dels diferents Estats de la Corona d'Aragó i per la seva provada i vella amistat amb l'Almirall.
|
El
fill de Joan Cabot, Sebastià. pàrticipà tambe en la
expedició del Matew.
En el segon viatge de Cabot anaba un P.
Buïl que no es el mateix que anaba amb Colom sino en Pere Lluis de
Vultan, bisbe de Rieux i embaixador del rei de França a Catalunya)
, i, més tard, també Abat de Cuixà despres de l'altre
Buil.
Segons els historiadors Juan Ponce de León era de un poble de León Valladolid anomenat Santervas de Campos, pero si era cosi de Joan de Agramunt (Lleida), si va anar en el segón viatge de Colom (desde Barcelona amb catalans), i si posa Florida a la Florecida, i si al mapa Pineda-1519 consta com a Joan Ponce seria més llogic pensar que era Joan Pons, de Sant Gervàs (Lleida).  Cabot, pel fet de variar la ruta de l'expedició, va ser condemnat al desterrament. |
Cristóbal
Colon se reune en 1482 con los miembros del Consejo Real de Castilla
en Córdoba y les explica el proyecto El Consejo lo rechaza, proclamando
casi como herejia la afirmación de Colom de que la tierra sea redonda.
Según Bernáldez "enterado en cosmografía teórica, de labia fácil y edad adecuada para "descubrir", por haber rebasado la cuarentena, le favoreció su condición de extranjero y desconocido" Finalmente los reyes nombran una Junta "primoriorum hominum". que acabó con la espera de Colom formada por :Giraldini, hermano del nuncio apostolico, Lluís de Santàngel i Bessant, escrivà de ració, Gabriel Sanxis, tesorero del rey y por Alfons de Cavalleria. Esta junta aconsejó a los reyes a emprender la expedición. Los reyes aceptan las condiciones de Colom, pero no pueden darle el dinero necesario. El 17-4-1492, estando los reyes en Granada ya conquistada, pero creyendo que estan todavía en Santa Fe, Joan de Coloma, secretario del rey, y Cristóbal Colom, firman en Barcelona las llamadas Capitulaciones de Santa Fe, y las consignan en el Arxiu Reial de Barcelona (hoy mal llamado Archivo de la Corona de Aragón ) (registro 3569 de la sección "Diversorum siguilli secreti") En 1506 fallece Cristóbal Colom en Valladolid, en "senectute bona", segun el historiador Bernaldez, coetaneo de Colom. De todos los Diarios de a bordo de Colom, de toda su correspondencia ( ! escribes mas que Colon!, se decia) no queda NADA. Solo una anotación
en el Abecedarius de la Biblioteca Colombina que indica con
referencia a la carta que anuncia el descubrimiento:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Que tenien els catalans que no tingues cap nació més al món en 1492 ?
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquesta web esta basada en el llibre "La descoberta d'America: Ferrer, Cabot i Colom " de R.Carreras i Valls imprès a Reus (Catalunya) l'any 1928 Amb proleg de Luis Ulloa |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
