|
Naintin
Nainti Nain |
|
|
En
una època de “ismes”-americanismes, fonetismes, conductismes, els
llenguatges van més depressa que les definicions. La seva vivesa no
amaga un rerafons que diuen currículums ocults, que no són fàcils d´entreveure
i s´ha d´estar al cas de les contradiccions i encerts que va oferint
compulsivament la quotidianitat. Si
normalment s´accepta una doble lectura d´un missatge, podem permetre´ns
que n´hi hagi una tercera, en aquest cas més íntima i amb una retòrica
personal quen forsosament necessita d´un codi d´accès per desxifrar
els referents volgudament críptics. Aquest metallenguatge es fonamenta
en uns signes que esdevindran símbols en la litúrgia
personal de la posada en escena. Obligat sincretisme no gratuït,
vigilant de no caure en l´anècdota, que perfila un evolutiu treball de
recerca. Coneixedor
de les arrels i el fons de les coses, comunicador natural i inevitable,
projecta la seva retòrica plàstica personal en l´imaginari de la
globalitat que viu acceleradament pendent de les idees sobre la
sostanibilitat en aquest canvi de mil.lenni. Entre
coneixedor i comunicador, entre Plutó i Mercuri, entre fer i desfer,
anabolisme i catabolisme, Natium i Katium. L´exoterisme d´un
llenguatge arcàic que oscil.la entre bessons i sagitari. “L´art és
vida i la vida és l´art quotidià”, diu en Jordi, entre sedentari i
viatger, degustador de cultures i amb les finestres obertes de bat a
bat. Escrit
referent a l´exposició ARTEXPO-Los Angeles(California)USA.Octubre de
1998.
|
|
|
|
|
