ETIMOLOGIA

Cosme: Nom d'origen grec: Kosmetes (derivat de Kosmos, "Univers") era un sobrenom de Júpiter corrent a Lacedemònia. Cosme també pot significar, adornat, ben presentat.

Damià: Nom procedent de la deesa Damia, en honor de la qual se celebraven les festes secretes anomenades "Dàmies". També, però, podria procedir de Damianós, "domador". Portat per un sant martiritzat en el S. III amb el seu company Samt Cosme.

BIOGRAFIA

Segons la tradició, son germans bessons, nascuts a l'Aràbia, estudiaren les ciències a Siria i es distingiren com a metges. Vivien a Aegeae, sobre la costa de la badia d'Alexandreta a Cilicia.

Degut al bon nom i reconeixement que tenien entre la gent per practicar la medicina amb zel i caritat cristiana i sense cobrar cap diner a canvi, foren dels primers a ser detinguts per ordre de Lisias -gobernador de Silicia-.

Al iniciarse la persecució Cosme fou martiritzat, junt amb Damià, sembla que durant la persecussió de Dioclecià. Després de ser sotmesos a diversos torments foren decapitats i les seves restes portades a Siria i sepultades a Cirrhus, ciutat que arribà a ser el centre principal del seu culte.

Entre les persones que oferiren el seu testimoniatge com a beneficiades amb la curació de la seva malaltia, mitjançant la seva intercessió, hi ha l'emperador Justinià I, que visità la ciutat de Cirrhus especialment per venerar les reliquies dels Sants.

El culte a Sant Cosme i Damià s’extenguè durant el S. V per tot el món cristià.