| www. sexe en directe. com |
| Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" all� on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort m�xima de la rifa �s un mascul� "el gordo", all�, i un femen�, "la grossa", aqu�. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de D�u)"; ells paguen "impuestos", que ve d' "imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho s�n del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que s�n uns "sinverg�enzas", mentre que els corresponents catalans s�n, nom�s, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". All� celebren cada any les "Navidades" mentre que aqu� amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tamb� amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, m�ltiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos,pena,paseos ..." mentre que als Pa�sos Catalans donem m�s aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons,abra�ades,pena,un tomb ...". All� diuen " oiga " quan aqu� filem m�s prim amb un "escolti". Dels ous de gallina que no s�n blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals feminins, all� en diuen vulgarment "almeja" i ac� "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com �s un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dific�l d'obrir, en un cas, i en l'altre, un fruit dol�, suc�s, tou, rogenc i de tacte agradable. Mentre ells "hablan", aqu� "enraonem", �s a dir, fem anar la ra�, sense �xit, tanmateix. All� per ensenyar alguna cosa a alg� "adiestran" i aqu� "ensinistrem". M�s enll� dels conceptes pol�tics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" i els altres sobre la "sinistra" ... Tota una concepci� del m�n, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perqu� la llengua �s l'expressi� d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseq�encia, de traduir nom�s, sin� d'entendre. Per aix�, tots els qui han canviat de llengua - a casa, al carrer, al treball- no �nicament canvien de llengua. Tamb� canvien de naci�.. I com que no es igual la naci� que t� un estat darrere que la que en t� dos al damunt, anar de guanyador per la vida �s m�s c�mode que anar-hi de ven�ut. A mi que m'ho miro de la banda dels qui no s�n 300 milions - ells tampoc, ni que ho diguin- la soluci� alliberadora d'aquesta situaci� em sembla, cada vegada m�s, una q�esti� d'ous. D'ous col.lectiu, s'enten. I no pas, precisament, nom�s del color dels ous ... un bon Nadal , en P. de G. |