Índex dels millors contes de la setmana (1 conte):
| Per adreçar-te a qualsevol dels escriptors dels contes fes-ho a través del nostre mail. | |
La sirena sona molt alt mentre passa pels carrers secs de Nova York. Ma germana, asseguda al meu costat, em mira amb ulls plorosos a cada aturada de semàfor. “Se’n sortirà?” Sembla que em pregunti. De sobte, reacciono i, mentre m’oloro la pudor a fum, ho recordo tot. A través del vidre de l’ambulància el veig allà. El fum, negre i pudent, puja des de les clavegueres fins al cel, sempre igual. Ell, el meu tiet, geu inconscient a la camilla cremat per tot arreu . No ho ha aconseguit.
Sempre
havia estat obsessionat per aquell fum negre que encara ara sortia de les
clavegueres. Deia que volia acabar amb ell ja que era la causa de la sequia que
patia la ciutat des de feia dos anys, si no plovia
tindríem greus problemes. El meu tiet, al igual que aquell fum misteriós,
també tenia una vessant màgica, ja que a partir de les formes del fum
blanquinós de la seva pipa s’inspirava i s’inventava contes que ens
explicava, a mi i a ma germana, cada nit a l’hora d’anar a dormir. Sempre
els començava així: - El FUM em diu .... i acabaven amb la vinguda de la PLUJA
, com si fossin aquests dos els objectius i
obsessions de la seva vida. Ma germana creia que ell realment era un mag,
però jo sabia que només era un llunàtic escombriaire.
Cada
nit, després de posar-se el trajo taronja, marxava dient que anava al
laboratori a investigar com podia arribar a transformar el fum
negre en blanc excepte aquella nit
de l’accident.
Una frenada brusca em fa tornar a la realitat. Falten dues cantonades i ja haurem arribat a l’hospital. El miro, no respon encara. Em sento culpable.
Jo
havia intentat fer el possible per ajudar-lo. Jo l’havia intentat treure
d’allí. Jo no en tenia la culpa. Des de la finestra, com cada nit, m’havia
quedat observant com aquella taca
taronja s’allunyava entre la boira negra. Però,
a diferència d’altres nits, aquell dia es va aturar i va entrar dins
una claveguera. Què feia?
Al
cap de cinc minuts van començar a sortir altes flames. Un incendi!!! No hi vaig
arribar a temps per treure’l sa i estalvi i l’ambulància va arribar molt
tard. Encara respirava. Segurament es moriria. No hi podríem fer
res més.
Fi
