(OJO DE FRESA, STRAWBERRY EYE)
|
|
Introduïda a la Península Ibèrica des de la costa africana durant el període de dominació musulmana (S.VIII-S.XV). Durant molts segles ha estat una raça conservada i valorada. Coneguda també com a “Flamequilla”, als Països Catalans es va denominar ULL DE MADUIXA. Posteriorment arribaria a d’altres països europeus: a Itàlia es conegué com “Polacco di Spagna” o “de la Duchessa Maria Amalia”.
Probablement són l’origen (o el comparteixen) d’altres races actuals amb el ribet ocular gros i vermell, com per exemple els Barb anglesos i americans.
Colom de mida mitjana. Pes d’entre 300 i 400 g. Ample de pit i esquena, d’aparença compacta i forta. Port erguit, però de potes curtes i gruixudes. Les ales i la cua són amples i més aviat llargues. Com a característica principal es distingeix per un cap gran, ample i quadrat “cap de dau”, bec curt i gruixut, i els ribets oculars extremadament desenvolupats i molt vermells (de color maduixa), formant dues rodes o rodets a ambdós costats de la cara.
Extremadament dòcil, tranquil, bona criadora.
Malgrat el seu pes lleuger, no és gaire voladora, sobretot els exemplars de més edat.
Gros, curt, molt ample. L’aspecte ha de ser “cap de dau”, quadrat però rom en totes les parts. De la mateixa amplada tant per davant com per darrera. En els joves i femelles, el front formarà un lleuger angle amb el bec. En els mascles adults, a mesura que les carúncules nasals es desenvolupen cobreixen aquesta zona i li donen un aspecte arquejat i homogeni al cap. Poder portar rodet (moño), que serà a l’alçada de la nuca, ample i en forma de bec.
Curt, rom i gruixut vist des del costat, estret i triangular vist de cara. Ambdues mandíbules del mateix color.
Lleugerament gruixudes, triangulars, curtes i de color rosat. Per sobre cobreixen la meitat de bec i baixen pels costats fina a la boquera. La textura ha de ser uniforme i lleugerament granulada, gairebé llisa, sense bonys grollers ni esquerdes. En la part inferior de bec s’hi formen tres berrugues: una a cada costat, properes a la boquera i la tercera al centre, són petites i de color vermell intens. Amb la edat es van unint, al proliferar també la pell del seu entorn, arribant a formar, per la part de sota del bec, una petita franja vermella unida a les carúncules nasals.
Grossos i vius. Situats pràcticament en el centre del cap. Amb l’iris de color blanc “de perla” en totes les plomes i varietats, fins i tot en els blancs sencers i blancatxos.
Sense cap mena de dubte és el tret principal que defineix la raça. Han de ser gruixuts i voluminosos, de textura ferma i de color entre vermell intens i granatós (de maduixa). Formats per 2 o tres anelles concèntriques que augmenten de mida i gruix des de dins cap enfora. Cal que formin circumferències completes, amb petites clivelles i arrugues, però homogènies i amb el mateix gruix a tota la volta. En mascles adults, arribaran a sobresortir per sobre del cap, fins i tot poden aparentar unir-se per sobre a causa de la pèrdua de ploma i de la evolució de la pell que amb l’edat es torna més rugosa i vermella. Per davant, els ribets arribaran a tocar o fins i tot a sobrepassar les carúncules nasals, les berrugues i la boquera. Popularment es relaciona l’aspecte del cap de l’ull de maduixa amb l’escultura de la Dama d’Elx.
Ample i curt, de ploma abundant i molt brillant (excepte en el cas de la punyalada o degollada). Per davant seguirà una corbatura uniforme i escotada en la part superior, i prominent a l’arribar al pit. A a part mitjana i al centre, poden tenir un remolí de plomes anomenat corbata o venera. Pel darrera, seguirà amb una suau corbatura fins a l’esquena, on la ploma és encara més llarga, solta i abundant, formant com una cabellera.
Ample i lleugerament arquejat. A uns 45º respecte del terra. Albardella ample i plomosa.
Ample i fort. Prominent entre les espatlles, continua ample i arquejat fins a les potes, deixant així que aquestes quedin lleugerament separades.
Fortes, amples, llargues i ben tancades. Han de descansar suaument per sobre i al final de la cua.
Compacta i recta, amb 12 plomes, amples i llargues, seguint amb harmonia la inclinació de l’esquena.
Curtes i gruixudes. Els dits també són curts i amples. Poden ser sense plomes o calçades i, en aquest cas, només fins als dits, deixant-ne veure els extrems nets i les ungles (tipus “grouse legged”).
Compacte a les ales i més solt al coll i al pit. Extremadament brillant, d’aspecte dens i oliós, amb reflexos verds i granatosos, fins i tot a les ales.
S’accepten totes les combinacions de les següents possibilitats:
Color: negre, tabac (estrany), roig, groc i blaus (fumat, barrat i indianat). Tots aquests poden ser sencers, ali-blancs, coli-blancs, amb pitet o combinacions d’aquests; també poden ser blancs sencers i amb ales i/i cua de color.
Estructura: s’accepten totes les combinacions amb o sense: rodet, corbata, calçat i punyalada o degollat.
La punyalada o degollat presentarà una zona sense plomes, de color vermell intens, des de la base del bec, i per davant del coll, fins al pit. Com més extensa i vermella sigui aquesta zona, més valorada serà. La cara interna de les cuixes també estarà desprovista de plomes, i aquestes no baixaran més enllà dels colzets.
La descripció del colom considerat ideal es correspon amb un mascle de 3 a 5 anys d’edat, amb totes les seves característiques totalment desenvolupades.
Potes sense plomes 8mm i calçades 9mm.
Ull de maduixa degollat ( o punyalada)
Aquest �s el que va guanyar a Valls l'any 98.
�s un dels millors que he criat.
Fixeu-vos en que �s coliblanc.
Tornar a la p�gina principal
Copyright � Club Catal� de Coloms Aut�ctons. Reservats
tots els drets.
Darrera revisi�: gener de 2004