(PALOMA CATALANA DE VUELO, CATALONIAN TUMBLER PIGEON)
|
|
|
Catalunya. Ja es troba representada en gravats del S. XV. Partint d’un tronc racial oriental, va ser introduïda a la península des de la costa mediterrània per l’intens comerç durant la dominació catalana del Mediterrani. A través dels segles i mitjançant encreuaments amb altres races de vol, s’obtingué una immensa varietat i gamma de colors. Els afeccionats feien volar els coloms en estol, ressaltant en l’aire per els seus peculiars dissenys i variat plomatge.
Colom de mida petita, però aparentant ser forta per el seu pit ample i arrodonit. Pes d’entre 250 i 320. Port tibat i vertical. Cap “d’avellana” (quadrat, arrodonit en els extrems).
Caràcter tranquil i mansoi però despert i sempre alerta al més mínim moviment. Bona criadora, es cria en grup per afavorir el coneixement entre exemplars a l’hora del vol.
Durant molts anys s’ha utilitzat per als jocs de vol, volada o estol (p.ex.: els afeccionats propers feien volar els respectius estols de coloms fins a reunir-se en un sol grup a l’aire, aleshores cadascun cridava els coloms cap al seu colomar i els tancava; en la confusió atrapava alguns exemplars aliens per els quals reclamava una fiança al seu propietari legítim).
L’aspecte ha de ser “cap d’avellana”, petit, curt, lleugerament quadrat però rom en totes les parts, front prominent i arremangat respecte del bec. Amb la part superior aplanada i un xic deprimida.
Més aviat curt, fi i estret. Formant un angle amb el front d’uns 120º.El seu color dependrà del color del plomatge.
Molt petites, fines i rectangulars.
Grossos i vius. Situats per davant del centre del cap. Amb l’iris de color blanc “de perla” en totes les plomes i varietats, excepte en els blancs sencers, cap blanc i cap de frare en que l’ull és de color de veça. No és així en mongins i blancatxos en els que es manté l’ull de perla.
Lleugerament ample, però fi i sense prominències. El color varia entre el rosat en les plomes més clares fins al negre de les plomes més fosques.
Llarg i vertical. Estret en la part superior i força ample a l’arribar al pit. La ploma d’aquesta zona serà fina i extremadament brillant.
Ample, prominent i arrodonit. En posició estàtica a uns 45º respecte del terra.
Fort i triangular. Ample entre les espatlles i estret en l’albardella. A uns 45º respecte del terra.
De mida mitjana, fortes, amples i ben agafades al cos. Les plomes primàries són fines i ben agrupades, descansant suaument per sobre de la cua paral·lelament al terra.
Estreta, compacta i recta, amb 12 plomes, de longitud mitjana. Albardella poc prominent, en línia amb el dors i la cua. Per sota i en direcció a l’extrem de la cua tenen plomissol abundant i llarg.
Mitjanes, fines, lleugerament separades, de color vermell i molt brillants. Les plomes de les cuixes cobreixen escassament els colzets. Els tarsos o canyes completament desproveïts de plomes.
Fi, fort i sedós al tacte. Tots els colors seran molt brillants, d’aspecte abellutat i oliós, amb reflexos tornasolats, verds i granatosos, anomentas “d’escarbat”.
Aquesta raça és coneguda per ser la de plomatge més variat i divers de totes les races existents. S’accepten tots el colors, patrons, dibuixos i les combinacions de plomatge, mentre siguin nets, brillants i segueixin un patró determinat. Es diu que existeixen més d’un miler de colors, ja que auest és el nombre resultant de la combinatòria possible entre els colors bàsics (i les seves variants), els patrons de distribució, i el color blanc o colors diferents al principal en parts del cos.
Colors: negre, tabac (estrany), roig, groc, blaus (fumat, barrat i indianat), bronze i sofre.
Zones: xapats (cap de color fins a l’ull i la mandíbula superior), caps (cap de color fins a la nuca i mig coll), pitreres (cap, coll i mig pit de color), colls (color només a mig coll, des de la nuca fins al pit), ales (remeres de color), cua (cua de color), manto (escut de colors), panxes (panxa de color), etc. Aqestes parts poden anar soles o bé combinar-se entre elles (p.ex.: cap i cua, xapat amb ales, mongí girat (cap, coll, ales i cua de color), ...)
Colors: Tots els possibles.
Patrons de color: sencer, barrat, indianat, tancat...
Zones i factors genètics: gaví (G), bordat (Ts), perleta (lc), reduït (r), òpal (O,o), garça (z), ...
Zones de color: enter (tot del mateix color), manto (amb l’escut de diferent color), coll, ales, cua, panxa, etc. (p.ex.: colldaurat, estornell, suau, alitenat, ...)
Zones blanques: cap de frare (cap xapat de blanc), cap blanc, panxa blanca, coliblanc, aliblanc, mongí (cap, coll, ales i cua blancs).
8 mm
En quant a blancatxos, aqui podeu veure "la mare dels ous", la combinació entre els dos oposats: mongí i mongí girat, que en les seves diverses coloracions, dóna com a resultat la resta de recombinacions possibles en el colom de vol, en total més d'un miler.
En quant a coloms de color, aquest és un cap de frare, una de les poques varietats en que es permet l'ull de veça.
Copyright © Club Catalą de Coloms Autņctons. Reservats
tots els drets.
Darrera revisió: gener de 2004