La primera activitat de la Colla ecologista-cultural "El Campanà" ha estat marcada, principalment per la resaca (vista en la majoria dels presents). Va ser el diumenge, dia 31 la data que vam decidir per a fer la nostra primera activitat i donar-nos a conèixer.

A les 9 del matí quedàrem. Arribava la gent molt a poc a poc fins al punt de pensar que només aniríem els que sempre anem a les reunions i un parell de persones més; però just quan ja ens n’anàvem van aparèixer dos cotxes amb gent dins amb intenció de pujar amb nosaltres cap a l'anomenat Pouet de la mel.

El pouet de la mel és, com el seu nom indica, un pou situat al barranc de la serra de Crevillent, al peu de la muntanya anomenada el Campanà (que dóna nom a la colla). El seu nom deriva de que l'aigua que abans feia era molt dolça. és un lloc molt popular al poble i un dels puestos més populars per anar a fer-se la mona el dia de pasqua. Per aquesta mateixa raó, el barranc on està situat i tot el seu cabdal està ple de basura que deixen els excursionistes (si, molt trist si).

Al final ens n'anàrem nou persones cap amunt, seguint el camí del barranc de la Vella, i miràrem la sèquia antiga del poble, després els pontets, una construcció en pedra, un aqüeducte de dos pisos del s. XVIII la part superior i del s. XV la inferior. Continuàrem cap amunt mirant llocs tan emblemàtics com el cap del goril·la, el castellà, la penya negra, el colomà, la cantera, etc. Així fins que arribàrem al pouet.

Després d’esmorzar pujàrem un poc de senda del Campanà, però fins a una altura prou baixa dons ja es feia tard i no ens donava temps a pujar del tot. Ja al camí de baixada, anàrem pel barranc del pouet pròpiament dit i a certa altura, ens vam detindre de nou, just front la Cova del Català per a mostrar a la gent que no havia estat mai, una reforestació que estem llevant a cap des de la colla (abans de que existira, però molt som els membres que estem dintre d'eixa reforestació) i que es tracta d’una plantació de lledoners, garrofers, carrasques i pins.

Finalment arrivàrem al poble sabent que hi ha gent interessada pel tema i que, sinó va anar més gent va ser pel dia escollit: un diumenge; la major part som jovens i els dissabtes eixim de festa i molts no tenen la força de voluntat d'altres; així que dels errors s’aprèn i les pròximes seran dissabte.