Els boscos ho tenen tot en contra
|
" Durante el desarrollo del Plan Especial establecido en el período de junio a septiembre del pasado año, se produjeron 3.533 incendios forestales, de los cuales fueron esclarecidos un total de 1.570 y, como consecuencia de ellos, fueron puestas a disposición judicial 142 personas responsables de estos hechos. A causa de estos incendios fallecieron 6 personas y resultaron heridas otras 27 por diversas causas. Asimismo, fueron evacuadas 4.166 personas y desalojadas 981 viviendas. Los meses en los que se ha producido una mayor incidencia durante este verano han sido julio y agosto, con 1.237 y 983 incendios, respectivamente. Por Comunidades Autónomas, Andalucía (854), Castilla y León (632), Galicia (442) y Castilla-La Mancha (405), han sido las que han sufrido el mayor número de incendios forestales. En cuanto a las causas que los originaron, cabe señalar que el 50,35% fueron por causas desconocidas; el 9,11% por causas naturales (rayos); el 12,26% por accidentes (ferrocarril, líneas eléctricas, maquinaria agrícola, etc.); el 18,43 % por negligencias (quemas agrícolas y de pastos, basuras, trabajos forestales, hogueras, fumadores, etc.), y por último, el 9,85 % se sabe que fueron intencionados. Balance de incendios forestales junio-septiembre 2004 “ Els incendis, aquest gran problema mitjà-ambiental, on els factors que el produïxen se donen la ma i s'ajuden entre ells. Aquestos entre molts altres, podem numerar als piròmans, a la sequera, a la calor, als incendis intencionats per obtenir una terra estupendament urbanitzable(tot al seu temps), els vidres i demés materials que augmenten l'acció dels rajos del sol... els boscos ho tenen tot en contra. L'estiu passat va començar molt malament. Les noticies d'aquell mati(quant vaig començar a escriure aquest article) emetien en directe l'incendi començat la nit anterior(19-06-05), va ser un incendi molt greu, va destruir més de 850 hectàrees. Se va produir en la comarca del Bages de Barcelona. Les fonts de la guàrdia civil van declarar que un raig va ser el primer aliment de l'incendi. Aquest no va tindre cap problema per anar creixent i demostra una volta més que el foc és una força natural amb una gran potència, la qual no entén de destrucció. Després veus noticies com aquestes:
“Cuatro
jóvenes causaron 15 incendios para ver llegar a los bomberos “El fuego causado por un petardo obliga a evacuar 200 personas de La Palma y Cervelló El incendio, controlado a media tarde, se inició junto a una urbanización en un bosque cercano al núcleo urbano. Alrededor de 200 personas tuvieron que ser desalojadas ayer por la mañana a causa de un incendio que calcinó más de 11 hectáreas en una zona forestal entre La Palma y Cervelló. ” Els boscos no se poden lliura de res. Nosaltres, a la volta que podem ser el seu problema, podem ser la seua solució. I aquesta comença amb no fer focs en zones seques i amb un perímetre de seguretat per a que cap “espurneta” ni cap flama comen-se el procés de destrucció, una destrucció viva, que va devorant tot el que troba al seu pas. No deixar materials que reflectisquen els rajos del sol, etc... Lo principal, i més important, no jugar amb foc. En cas de que ens trobem en un incendi en tota regla, no hi ha que dubtar i trucar al 112 que és el servei d'emergències. Allí comunicarem el succés. També hi ha servei de voluntariat en casos de incendi. És una llàstima que nosaltres tinguem que aturar un desastre(perquè la gran majoria dels incendis; per no dir quasi tots; son un desastre natural que ens afecta d'una manera molt directa) que no hem provocat(ja que una gran part d'ells, son provocats, voluntària o involuntàriament)... però a pesar de no haver-lo provocat nosaltres, és un paràmetre que es crema en el mateix moment del desastre. Es dir, tenim que actuar, evitar que l'incendi es faça més poderós i acabe amb tot. La solució més important, més beneficiosa i de major resultat es la conscienciació de la gent. Mai està de més fer apologia a la natura. Donar a conèixer-la. Moltes voltes se desestima lo que s'ignora. El problema que té la raó humana, es que soles se dona compte de la importància de les coses, quant ja se han esfumat(cremat). Algun dia s'esfumarà. On abans hi havia un bosc de arbres i milions d'animals, haurà un bosc de faroles i milions de cotxes. Abans podies anar a collir “cantahueso”, i la llum del sol encegant-te. En un futur(si no tenim cura) replegarem burilles del sòl de terra(bé ara en la nova llei de fumadors ja ni això en el pròxim futur) i ens encegarà les llargues del cotxe en les nits. No haurà hectàrees de verd, sinó de gris. Grans extensions de cement. No respirarem aire, respirarem gas tòxic. Les reserves naturals(un bosc mediterrani de qualsevol poble actual) en aqueix tenebrós i trist futur, seran paradisos. Els arbres seran estudiats com miracles d'una vida que se ens escapa. Grans dirigents es reuniran per debatre solucions. Tal volta... haurà moltísima més fam(en el “primer món”, quina sorpresa), moltes més guerres, moltíssima més pol·lució... però el que més coratge i llàstima em dona, es que gent com nosaltres, qualsevol tipus de gent, no puga gaudir d'un dia per la serra, d'un dia d'aire pur, d'un dia de tranquil·litat, de pau, de benestar, d'admiració, de bellesa, sensacions, calor, fred, cansament, sentir-se un poc babista(no religiosament, sinó en el sentit més profund i moral de la paraula), diminut, grandiós... però sobretot VIU. Som part d'una natura que estem destruint. Ens estem destruint. I el cement, no es natura. Estem destruint el futur dels nostres fills i filles. Estem menyspreant a éssers vius. Estem anant contra l'equilibri natural. Faig un ultim crit per veure si s'obrin uns quants ulls, aguarde que ho llija algú que ignora o algú que li faça falta retenir-ho en la seua ment, utilitzaré una “pintada” que hi ha en un transformador per la serra del poble(de Crevillent): Lleveu “cuidao” Sacesm |
||