|
| |
Processos
geològics externs
La
meteorització
És el procés geològic d’alteració
i destrucció de les roques i els minerals per l’acció dels agents geològics
externs. Hi ha dos tipus de meteorització:
La
meteorització física : produeix canvis físics en l’estructura de les
roques, principalment fractures. Hi ha diferents causes:
 |
Les
variacions de temperatura de les roques, que provoquen contraccions i
dilatacions i en debiliten la estructura.
|
|
La
congelació de l’aigua dins les esquerdes, que en incrementar el
volum les esquerda.
|
|
L’activitat
dels éssers vius: l’acció d’aquests poden causar esquerdes en
les roques o obrir galeries en el terreny i foradar-lo.
|
La
meteorització química: produeix canvis en la composició química de les
roques. Pot ser causada per l’acció de l’aigua, del vent o dels
éssers vius.
|
La
hidratació o incorporació de molècules d’aigua als minerals que
formen les roques.
|
|
La
hidròlisi o ruptura de les molècules que formen els minerals per efecte
de l'aigua, procés durant el qual es formen nous minerals.
|
|
La
dissolució de minerals en l’aigua
|
|
L’oxidació
o combinació de l’oxigen atmosfèric amb les molècules que
formen els minerals metàl·lics per forma òxids.
|
|
La
carbonatació o combinació del diòxid |
|
L’erosió
L'erosió és
el procés geològics de desgast o despreniment de les roques o els
minerals meteoritzats anteriorment
amb l'acció dels agents externs.
(El
vent pot erosionar notablement la Terra ®)
|
 |
El
transport
El
transport és el procés geològic de trasllat dels materials meteoritzats i
erosionats anteriorment per l'acció
dels agents geològics externs. Depenent de quin material transporta i la
velocitat que ho fa l'agent transportador (vent, aigua, etc.), les partícules
poden ser transportades per flotació, suspensió, dissolució, saltació,
rodolament o arrossegament.
La
sedimentació
 |
La sedimentació
és el procés geològic de deposició dels materials prèviament
meteoritzats, erosionats i transportats. Les causes són diverses:
( ¬ Sediments en una platja)
|
L'energia
dels processos geològics
Les fonts
d'energia dels processos geològics externs
Hi han tres
energies que fan que l'acció necessària dels processos geològics externs
siguin possibles.
 |
L'energia
solar:
L'energia del Sol arriba en forma de llum i altres radiacions a la
Terra, on incideix la litosfera continental, els mars i oceans de manera
diferencial segons la latitud. Això fa que l'energia solar rebuda és més
petita que l'energia tèrmica. La circulació atmosfèrica i oceànica; els
vents i les corrents marins, equilibren aquest desnivell tèrmic distribuint
l'energia des dels llocs càlids cap als freds.
|
|
La rotació
terrestre
|
|
Cada 24 hores
la Terra fa un gir sobre ella mateixa d'oest a est. Quan es produeix la
rotació afecta a la atmosfera i la hidrosfera i això provoca que els
vents i els corrents marins tendeixin a girar a l'hemisferi sud en el
sentit de les agulles del rellotge i a l'hemisferi nord en sentit
contrari.
(Els
huracans es creen perles energies terrestres ®
)
|
 |
|
L'atracció
gravitatòria
|
L'atracció
gravitatòria també provoca la circulació d'aigua, aire, gel, minerals i
roques a la superfície terrestre; qualsevol material cau cap al centre de la
Terra almenys que no estiguin agafats.
La
circulació de l'aire i de l'aigua
|
La circulació de l'aire
|
L'energia solar que és captada pel sòl en forma de calor
( energia tèrmica) dilata les capes d'aire més properes a la superfície
terrestre, per la qual cosa aquestes augmenten de volum, disminueixen la seva
densitat i s'eleven ( com globus d'aire calent).En elevar-se, minva la quantitat
d'aire de la zona en qüestió i es forma una zona de baixa pressió. L'espai
abandonat és ocupat per una nova
massa d'aire, més freda, que procedeix d'indrets propers i/o de capes més
altes de l'atmosfera, atreta per la força de la gravetat.
|
La circulació de l'aigua per l'atmosfera |
L'energia
solar és captada pels mars i oceans en forma de calor i les aigües
continentals i pels éssers vius produeix l'evaporació de l'aigua. El vapor d'aigua
es mou per l'atmosfera portat per la circulació de l'aire fins que les
condicions ambientals fan que precipiti, ajudat per l'atracció gravitatòria,
en forma de pluja, neu o calamarsa.
|
La circulació de l'aigua pel mar |
Els corrents
marins i les ones depenen de:
·
La circulació del vent
·
La densitat de l'aigua
·
La rotació terrestre.
Les
marees són degudes a l'atracció gravitatòria d'altres cossos celestes,
especialment de la Lluna i el Sol.
|
