Extensió: 734 km2
Població: 46.708 h [1996]
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya. Cap de la
comarca, Olot. Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres
de la Muga i de les rieres d'Amer i de Llémena. El territori no és
homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic
com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de
la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el
que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.
L'alta
Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat
amb profunds engorjats i cingleres. Els materials que hi predominen són
les calcàries eocèniques, amb alguna intercalació margosa
i algun aflorament d'argiles vermelles, materials profundament plegats i fallats,
tallats per l'erosió i modelats per un aspre relleu càrstic. És
drenat pels afluents de l'esquerra de la conca mitjana del Fluvià, entre
els quals el Llierca i el seu afluent, la riera de Sant Aniol, que aïlla
a l'oest el Montfalgars (1.610 m alt) i el puig de Comanegra (1.558 m), i la
riera de Borró, que separa el conjunt muntanyós de Bassegoda (1.376
m) del massís de la Mare de Déu del Mont (1.115 m).
La població, que el 1860 arribà als 44.693 h, passà a
36.855 el 1900, a 40.777 el 1960 i a 46.060 h el 1991. els
municipis més poblats són Olot (26.713 h), Sant Joan les
Fonts (2.821 h), la Vall d'En Bas (2.531h) i Besalú (2.098 h). A partir
de la segona meitat del s XX començaren a ésser abandonades
les terres de l'alta Garrotxa (el 1956 ja el 36% dels masos eren abandonats,
i actualment, més del 50%]. Aquesta tendència a la despoblació
es generalitza en tota la comarca pel damunt dels 600 m d'altitud. Els nuclis
de població concentrada són molt poc importants.