Olot
Extensió: 29 km2
Població: 27 482 h [1996]
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa, al qual s'afegí el 1971 el de Batet de la Serra, a la vall alta del Fluvià, localitzat dins el conjunt de la Serralada Transversal. El terme correspon aproximadament a una de les fosses tectòniques -el pla d'Olot formades en relació amb el camp de falles que afecta aquest sector, que es prolonga fins al Puigsacalm.
Extensió: 32 km2
Població: 2 745 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià;
comprèn el sector final de la vall de Bianya (des de la seva confluència
amb el Ridaura, límit occidental del terme) i és drenat,
a més, per diverses rieres, entre les quals la de Carreres, afluent
per la dreta del Fluvià, i la del Turonell i de ca n'Illa
(límit oriental), afluents per la dreta.
Extensió: 90 km2
Població: 2 542 h [1996]
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d'en
Bas, al S d'Olot, travessat pel Fluvià. És
limitat a llevant per la serra del Corb, al N enllaça amb el pla
d'Olot, i a ponent hi ha els cingles de Puigsacalm (1 515 m alt), la
serra de Llancers i la de Sant Miquel; al S,
els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa del terme és ocupada
per boscs de faigs, alzines i roures, explotats tradicionalment per a llenya
i el carboneig.
Besalú
Extensió: 5 km2
Població: 2 031 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del
Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les
muntanyes de la Garrotxa. Forma part de la plana al·luvial quaternària
del Fluvià, que drena el territori amb els seus afluents: la
riera de
Capellada i el torrent de Garganell; la llacuna de Besalú,
d'origen volcànic, actua també de col·lector. L'activitat
econòmica es reparteix entre l'agricultura, la indústria i el
comerç.
Extensió: 49 km2
Població: 1 445 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la comarca d'Olot;
el terme, que comprèn la fossa o cubeta de Santa Pau, al SE de
la plana d'Olot, és limitat al S per les serres del Corb
i de Finestres (separades pel coll de Fontpobra) i, al nord, per
les serres de Batet i de Sant Julià del Mont (903 m); és
drenat per la vall alta del Ser. Forma part de la regió volcànica
d'Olot i posseeix alguns dels seus antics volcans més importants,
com el turó de Croscat (786 m) i Santa Margarida de la
Cot (682 m).
Extensió: 1 km2
Població: 1 006 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a l'interfluvi del Fluvià
i del Turonell. El terme, molt reduït, ha quedat envaït per
l'expansió urbana. La principal activitat econòmica és
la indústria: alimentària (embotits i galetes), adoberies, tèxtil.
Hom explota tres pedreres
i hi ha una fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991], castellfollitencs;
296 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s'assenta al caire
d'una notable cinglera de basalt (la roca de Castellfollit) d'uns 50
m d'alçada i 500 de longitud, tallada en forma d'esperó pel Fluvià
i el seu afluent, el Turonell.