MUNICIPIS DE LA GARROTXA

Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa, al qual s'afegí el 1971 el de Batet de la Serra, a la vall alta del Fluvià, localitzat dins el conjunt de la Serralada Transversal. El terme correspon aproximadament a una de les fosses tectòniques -el pla d'Olot- formades en relació amb el camp de falles que afecta aquest sector, que es prolonga fins al Puigsacalm.

Sant Joan les Fonts

Extensió: 32 km2
Població: 2 745 h [1996]

Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià; comprèn el sector final de la vall de Bianya (des de la seva confluència amb el Ridaura, límit occidental del terme) i és drenat, a més, per diverses rieres, entre les quals la de Carreres, afluent per la dreta del Fluvià, i la del Turonell i de c'a n'Illa (límit oriental), afluents per la dreta.

la Vall d'en Bas

Extensió: 90 km2
Població: 2 542 h [1996]

Municipi de la Garrotxa situat a la plana d'en Bas, al S d'Olot, travessat pel Fluvià. És limitat a llevant per la serra del Corb, al N enllaça amb el pla d'Olot, i a ponent hi ha els cingles de Puigsacalm (1 515 m alt), la serra de Llancers i la de Sant Miquel; al S,
els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa del terme és ocupada per boscs de faigs, alzines i roures, explotats tradicionalment per a llenya i el carboneig.

Besalú
Extensió: 5 km2
Població: 2 031 h [1996]

Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa. Forma part de la plana al·luvial quaternària del Fluvià, que drena el territori amb els seus afluents: la riera de
Capellada i el torrent de Garganell; la llacuna de Besalú, d'origen volcànic, actua també de col·lector. L'activitat econòmica es reparteix entre l'agricultura, la indústria i el comerç.

Santa Pau

Extensió: 49 km2
Població: 1 445 h [1996]

Municipi de la Garrotxa, a la comarca d'Olot; el terme, que comprèn la fossa o cubeta de Santa Pau, al SE de la plana d'Olot, és limitat al S per les serres del Corb i de Finestres (separades pel coll de Fontpobra) i, al nord, per les serres de Batet i de Sant Julià del Mont (903 m); és drenat per la vall alta del Ser. Forma part de la regió volcànica d'Olot i posseeix alguns dels seus antics volcans més importants, com el turó de Croscat (786 m) i Santa Margarida de la Cot (682 m).

Castellfollit de la Roca

Extensió: 1 km2
Població: 1 006 h [1996]

Municipi de la Garrotxa, a l'interfluvi del Fluvià i del Turonell. El terme, molt reduït, ha quedat envaït per l'expansió urbana. La principal activitat econòmica és la indústria: alimentària (embotits i galetes), adoberies, tèxtil. Hom explota tres pedreres
i hi ha una fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991], Castellfollitencs; 296 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s'assenta al caire d'una notable cinglera de basalt (la roca de Castellfollit) d'uns 50 m d'alçada i 500 de longitud, tallada en forma d'esperó pel Fluvià i el seu afluent, el Turonell.