Olot
Extensió: 29 km2
Població: 27 482 h [1996]
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa, al
qual s'afegí el 1971 el de Batet de la Serra, a la vall
alta del Fluvià, localitzat dins el conjunt de la Serralada
Transversal. El terme correspon aproximadament a una de les
fosses tectòniques -el pla d'Olot- formades en
relació amb el camp de falles que afecta aquest sector, que es
prolonga fins al Puigsacalm.
Extensió: 32 km2
Població: 2 745 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la vall del
Fluvià; comprèn el sector final de la vall de
Bianya (des de la seva confluència amb el Ridaura,
límit occidental del terme) i és drenat, a més,
per diverses rieres, entre les quals la de Carreres, afluent per
la dreta del Fluvià, i la del Turonell i de c'a
n'Illa (límit oriental), afluents per la dreta.
Extensió: 90 km2
Població: 2 542 h [1996]
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d'en Bas,
al S d'Olot, travessat pel Fluvià. És
limitat a llevant per la serra del Corb, al N enllaça amb
el pla d'Olot, i a ponent hi ha els cingles de Puigsacalm
(1 515 m alt), la serra de Llancers i la de Sant Miquel; al S,
els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa del terme és
ocupada per boscs de faigs, alzines i roures, explotats tradicionalment
per a llenya i el carboneig.
Besalú
Extensió: 5 km2
Població: 2 031 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana
del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana
empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa. Forma part de la
plana al·luvial quaternària del Fluvià, que
drena el territori amb els seus afluents: la riera de
Capellada i el torrent de Garganell; la llacuna de Besalú,
d'origen volcànic, actua també de col·lector.
L'activitat econòmica es reparteix entre l'agricultura, la
indústria i el comerç.
Extensió: 49 km2
Població: 1 445 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a la comarca d'Olot;
el terme, que comprèn la fossa o cubetade Santa Pau, al
se de la plana d'Olot, és limitat al S per les serres del
Corb i des Finestre (separades pel coll de Fontpobra) i,
al nord, per les serres de Batet i de Sant Julià del
Mont (903 m); és drenat per la vall alta del Ser. Forma
part de la regió volcànica d'Olot i posseeix
alguns dels seus antics volcans més importants, com el
turó de Croscat (786 m) i Santa Margarida de la Cot (682
m).
Extensió: 1 km2
Població: 1 006 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a l'interfluvi del
Fluvià i del Turonell. El terme, molt reduït, ha
quedat envaït per l'expansió urbana. La principal
activitat econòmica és la indústria:
alimentària (embotits i galetes), adoberies, tèxtil. Hom
explota tres pedreres
i hi ha una fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991],
castellfollitencs; 296 m alt), que agrupa tota la població del
municipi, s'assenta al caire d'una notable cinglera de basalt (la roca
de Castellfollit) d'uns 50 m d'alçada i 500 de longitud,
tallada en forma d'esperó pel Fluvià i el seu
afluent, el Turonell.