La hidrosfera
.
8.1.1. Usos consumptius de l'aigua
8.1.2. Usos no consumptius
8.2.1. Mesures d'estavi de caràcter general
8.2.2. Mesures d'estalvi per sectors d'utilització
8.2.3 Mesures de caràcter tècnic.
8.2.4. Mesures legislatives.
9.1. Contaminació de les aigües
9.1.1. Origen i tipus de contaminació
9.1.2.1. Contaminants físics
9.1.2.2. Contaminants químics
9.1.2.3. Contaminants biològics
9.1.3. Efectes generals de la contaminació de les aigües
9.1.3.1. Contaminació en aigües superficials continentals
9.1.3.1.1. La contaminació dels rius.
9.1.3.1.2.. La contaminació dels llacs.(procés d'eutrofització)
9.1.3.2. La contaminació de les aigües subterrànies
9.1.3.3. La contaminació del mar
9.2. Impactes produïts per les obres públiques
.
L'aigua és el component majoritari dels éssers vius i és imprescindible per a la vida. La societat humana necessita un subministrament constant de grans quantitats d'aigua, ja que és un bé insubstituïble com a necessitat bàsica i que intervé directament en gairebé tots els processos productius.
Entenem per recursos hídrics d'un país o regió, la quantitat d'aigua dolça, potencialment utilitzable, present als seus rius, llacs i aqüífers, aportada per la precipitació local o la rebuda a través dels rius i aqúífers transfronterers Els recursos hídrics estan constituïts per aigües dolces renovables, tant superficials com subterrànies, d'una determinada zona geogràfica (recordeu el seu percentatge respecte al total de la hidrosfera). Considerat globalment és un recurs més que suficient per a satisfer les demandes però existeixen factors que fan de l'aigua un bé limitat i escàs en moltes àrees geogràfiques. Aquests factors són:
1 La distribució territorial i temporal de l'aigua és molt desigual; això fa de l'aigua un recurs no sempre disponible de forma natural en el lloc i el moment que es precisa. Per aquest motiu la seua disponibilitat local és enormement variable: hi ha zones del planeta on és excendentària i en altres on no arriba a ser suficient. A més hi ha zones amb precipitacions molt irregulars que fan que en la pràctica, gran part de l'aigua existent no siga utilitzable (pense que no serà massa difícil que vosaltres trobeu exemples de tot el que acabe de dir)
2 El creixement de les necessitats hídriques és exponencial a causa del augment de la població i diversificació i increment de! consum per càpita com a conseqüència de l'augment del nivell de vida.
3. Les pèrdues per contaminació contribueixen en gran mesura a que siga un bé limitat i escàs en moltes regions.
4. Generalment, la gestió de l'aigua es realitza seguint estratègies que la consideren un recurs il·limitat.
5. També hi ha recursos hídrics no convencionals L'aigua ofereix grans possibilitats per a ser reciclada i reutilitzada per a nous usos i aquesta característica és generalment poc aprofitada. També pot ser desalada l'aigua del mar
Resumint el que acabem de dir, els recursos hídrics depenen fonamentalment dels factors climàtics (precipitació i evapotranspiració), però també de la distribució de la població humana, és a dir, una regió àrida presentarà uns ecosistemes naturals adaptats a eixes condicions, però si s'hi assenta una important població humana, es potenciaran els efectes d'aquesta ancança de recursos hídrics. la realitat demogràfica ens mostra com el 40% de la població mundial viu en zones àrides o molt àrides i es veu, sovint, afectada per situacions greus de sequeres que provoquen fam, malalties i morts Aquest és el cas de molts païsdos de l'Àfrica). Per altra banda, altres països tenen una precipitació anual elevada, però que es concentra en una determinada època de l'any, ocasionant inundacions catastròfiques (L'India i els monsons)
L'escassesa i la qualitat de l'aigua en àmplies zones de la Terra constitueix un fre al creixement de moltes societats i és un element de tensió internacional ( Quin penseu que és el problema fonamental en el conflicte entre Palestina i Israel ? ) i, fins i tot, a nivell més local ( No sabeu quin serà un dels temes estrella en les pròximes eleccions?), de manera que cal replantejar-se la consideració de l'aigua com a recurs: l'aigua és un recurs renovable , però limitat , i en ocasions, escàs .
A continuació teniu uns conceptes relacionats amb els usos de l'aigua
• Extracció : Acció consistent en prendre aigua d'una font superficial o subterrània i transportar-la fins al lloc d'utilització
• Demanda . Quantitat d'aigua que es necessita per a un ús determinat
• Consum . Quantitat d'aigua que es perd en aquesta utilització, és a dir, la quantitat d'aigua que no retorna al lloc de l'extracció o la qualitat de la qual resulta reduda, tot dificultant la seua reutilització.
Podem classificar-los en dos grups:
* Usos consumptius : aquells que redueixen la seua quantitat i/o qualitat, ja que una vegada utilitzada, aquesta aigua no pot utilitzar-se novament. cal destacar que quan més "avançada" és una societat, major és la seua demanda consuptiva d'aigua
* Usos no consumptius : aquells que no redueixen la seua quantitat i/o qualitat i permeten poder utilitzarla en altres usos
També seria convenient saber didtingir entre usos prioritaris i usos secundaris:
* Usos prioritaris : Constitueixen una necessitat impossible de satisfer sense la utilització d'aigua dolça: abastiment urbà i industrial, regadius i els de caràcter ecològic i ambiental
* Usos secundaris : Són aquells usos que poden ser satisfets temporalment amb els cabals sobrers, però que no constitueixen una necessitat impossible de satisfer sense la utilització d'aigua dolça.: Usos energètics, navegació, recreatius, etc.
Fig.12: Dades sobre usos de l'aigua8.1. Usos de l'aigua
8.1.1. Usos consumptius de l'aigua
* Usos agropecuaris. Les explotacions agrícoles constitueixen el sector de major demanda d'aquest recurs. El 70% de la demanda d'aigua a nivell mundial es consumeix en l'agricultura. Les demandes d'aigua per a aquest ús varia d'unes zones a altres en funció de diversos factors: clima, tipus de sòl, tipus de cultiu, tipus de reg. És, per tant, un sector determinant en els problemes de dèficit hídric. L'agricultura utilitza tant l'aigua superficial com subterrània. Per exemple, per a produir 1 Kg d'arrós fan falta uns 2000 litres d'aigua, mentre que 1 Kg de cotó requereix 4 vegades més!
En la pràctica és l'ús menys eficient de consum d'aigua, degut als sistemes de reg tradicional basats en la inundació del camp i on es malbarata gran quantitat d'aigua i també pel mal estat de les canalitzacions que ocasionen grans pèrdues d'aigua per evaporació i filtració. Per altra banda s'ha incrementat molt la superfície dedicada al regadiu, fins i tot en zoques que no disposen de molta aigua (2/3 de la superficie de regadiu mundial són posteriors a 1950)
* Usos urbans o domèstics. És l'aigua de proveïment a la població (estem parlant de l'aigua que eix de l'aixeta de la nostra cuina, llavadora, rentaplats i el bany), comerç i serveis (neteja del carrer, jardins, etc). Caldria inclou en aquest apartat l'aigua utilitzada pel turisme. L'aigua de les ciutats, generalment procedeix d'embassaments. Una característica d'aquest subministrament és que necessita de tractaments previs per a garantir la salut pública. El consum és variable i depèn de la grandària de la població i del seu nivell de vida. ja que en molts països d'Àfrica és menor a 5 l/hab/dia, mentre que a Nova York és de més de 300l/hab/dia, és de molta més qualitat i costa meny diners!
* Usos industrials. En la indústria, els usos consumptius més destacables són: com a matèria primera per a la síntesi de compostos químics, refrigeració, com succeeix en la producció d'acer, transport de desaprofitaments i neteja, i generació de vapor per a la producció d'energia elèctrica en centrals tèrmiques i nuclears.
8.1.2. Usos no consumptius
+ Energètics . L'aigua s'utilitza per a l'obtenció d'energia hidroelèctrica o per a refrigerar les centrals nuclears (s'estudiarà més endavant)
+ Recreatius . Comprén la utilització de rius, embassaments i llacs per a realitzar pràctiques esportives i d'oci: banys, balnearis, paisatgístics, navegació, etc.
+ Ecològics i mediambientals . Els aiguamolls i complexos lacustres posseeixen un destacat interès ecològic ja que són l'hàbitat de moltes espècies: són refugi per a l'avifauna en els desplaçaments migratoris i la vegetació palustre és rica en endemismes o espècies relíquia produïdes per l'aïllament. Les zones humides constitueixen el sistema de regulació natural del llit dels rius i subministren fluixos d'aigua a fonts, rius i rierols. Per altra banda, els aiguamolls actuen com depuradores naturals que absorbeixen fertilitzants, pesticides i matèria orgànica arrossegats per la pluja. A més, regulen el clima local, contribuint a augmentar la humitat ambiental. Tradicionalment, aquestes zones han estat molt maltractades, amb dessecacions per a cultius o utilitzades com abocadors. Des de l'any 1900 s'han destruït la meitat dels aiguamolls del món. L'amenaça més seriosa per a aquests mitjans aquàtics la constitueix la dessecació indirecta per sobreexplotació dels aqüífers. Espanya posseeix 600 llacs i aiguamolls. Els majors es troben en zones costaneres deficitàries d'aigua, com el Parc de Doñana, Delta de l'Ebre, Albufera, marjal de Pego-Oliva, etc.
L'aigua dolça és un recurs natural imprescindible, limitat i escàs. Els recursos hídrics mitjans de l'Estat Espanyol es pot estimar en uns 3000 m 3 /hab/any, quantitat que es troba molt per damunt dels volums mínins necessaris, encara que la irregularitat de la seua distribució espacial (recordeu això de l'"Espanya humida" i l'"Espanya seca"), i temporal (irregularitat de les precipitacions del clima mediterrani) dificulta en gran mesura el seu aprofitament. Aquesta xifra de 3000 m 3 /hab/any és el resultat de dividir la precipitació mitjana annual pel nombre d'habitants i, per tant, no tota aquesta quantitat és aprofitable. La utilitzación massiva que fa la societat actual de l'aigua desencadena una sèrie de problemes que condueixen a la seva escassesa. Els problemes de l'aigua estan associats fonamentalment a la seva dolenta gestió, ja que s'utilitza de forma malbaratadora com si es tractés d'un recurs inagotable. La inmoderada demanda de l'agricultura, la indústria i la contaminació són les causes més importants del dèficit. Es fa doncs imprescindible la regulació dels usos de l'aigua mitjançant una planificació hidrològica adequada. (no estic referint-me al PHN del govern). En la taula que teniu a continuació s'il·lustra el consum mitjà de diferents països. No erem un país on l'aigua és tan escassa? Per què gastem tanta? Serà que ens dutxem 20 vegades al dia? Per a que després parlen.........
T aula 4: Consum d’aigua per càpita en 1992 (m3/hab/any)
El progressiu increment de la demanda d'aigua es tradueix en un augment de les extraccions, tant subterrània com superficial. Això fa que calga no solament gestionar millor els recursos hídrics disponibles, sinó també tractar d'incrementar-los i avaluar els efectes ambientals que se'n puguen derivar. És molt fàcil culpar al clima, però, molt sovint, les causes reals dels dèficits hídrics es troba en una mala gestió del recurs, el qual ha estat sobrexplotat, contaminat i malbaratat. La gestío de l'aigua correspon a les diferents administracions públiques. Les accions per a una bona gestió de l'aigua passen per mesures que afavorisquen l'estalvi, la racionalització del consum i la limitació d'abocaments contaminants en els diferents sectors.
8.2.1. Mesures de caràcter general
a. Protecció de tots els rius, torrents i aqüífers de la contaminació.
b. Incentivar el reciclatge de l'aigua, ja que multiplica els seus usos i redueix la quantitat que s'extraurà de la naturalesa.
c. Protecció de boscos. La presència de boscos ralenteix la velocitat amb la qual l'aigua recorre el cicle hidrològic. Sense vegetació, l'aigua de pluja es desplaça ràpidament sobre la superfície cap al mar; en canvi, els boscos retenen l'aigua com una esponja, fent que després fluisca més lentament, a més contrde contribuiribueixen a augmentar la humitat ambiental, afavorint un clima més hunit i plujós.
d. Regular l'explotació de recursos profunds antics i no renovables, que actualment s'està realitzant de forma imprudent per a ús urbà i regadiu; per exemple, en l'àrea mediterrània, la sobreexplotació de aqüífers propers a la costa condueix al seua salinització en ser envaïts per l'aigua de mar, inutilitzant-los.
8.2.2. Mesures d'estalvi per sectors d'utilització
a. Agricultura.
a. Agricultura. El consum per a regadiu de zones de secà és determinant, ja que suposa la major part de la demanda total. La major part dels sistemes de reg actualment utilitzats són malbaratadors; per tant, és necessària la seva substitució. El reg tradicional per inundació i el reg per aspersió no són apropiats per a zones àrides. El primer utilitza gran quantitat d'aigua que es perd per infiltració; el segon és poc eficaç, ja que l'atmosfera càlida i seca absorbeix gran quantitat de l'aigua de reg abans que aquesta arribie al sòl. El reg per degoteig i les recents tècniques de microirrigació constitueixen sistemes avançats de reg que subministren a cada planta solament l'aigua que les seues arrels necessiten. Aquests procediments suposen un estalvi considerable d'aigua i són especialment recomanats en zones àrides. Altre factor que afecta molt negativament és l'ús cada vegada més intensiu de pesticides i fertilitzants que inutilitzen els recursos hídrics subterranis. El mateix passa amb la ramaderia intensiva, que produeix gran quantitat de residus orgànics (purins). La utilització d'aquests com fertilitzants resoldria ambdós problemes.
Podem resumir les mesures d'actuació en zones deficitàries de la següent forma:
* Millorar la xarxa de distribució de l'aigua
* Utilitzar el mètode de reg més adient
* Reducció de les zones de regadiu acompanyada de mesures compensatòries i fomentant l'agricultura de secà, compatible amb el medi ambient local.
* Control dels subministres d'aigua i establiment de tarifes agràries que eviten el malbaratament
b- Indústria.
• Les zones industrials consumeixen i contaminen grans quantitats d'aigua. Els contaminants industrials, generalment, no són biodegradables i produeixen contaminació per metalls pesants i productes sintètics inutilitzant aqüífers i cursos d'aigua superficial. Les emissions de CO 2 de la indústria i l'efecte hivernacle resultant afecten negativament al cicle general de l'aigua. Per tant, la planificació hidrològica en el sector industrial passa per regular tots aquests aspectes per a aconseguir l'augment de l'eficiència, limitant les emissions i abocaments contaminants, adoptar mesures financeres a fi de fomentar processos de fabricació de baix consum d'aigua.
• Evitar que la contaminació impedisca un ús posterior de l'aigua
• Reciclar l'aigua per mitjà de circuïts tancats
• Incentivar tecnologies que reduïsquen el consum d'aigua.
• Incentivar les empreses que reduísquen el seu consum
• Pagament de taxes per vessaments, ús d'infraestructures, etc
c- Urbà.
• És necessari el foment de l'estalvi mitjançant la concienciació ciutadana, la utilització d'electrodomèstics de baix consum, la depuració de l'aigua residual. Fixar la quota de consum domèstic a un preu determinat per les despeses reals d'extracció contribuint que l'usuari considere l'aigua un bé valuós. Limitar els assentaments urbans, instal·lació de piscines i camps de golf en zones deficitàries.
• Instal·lació i electrodomèstics de baix consum
• Reutilització de l'aigua domèstica residual, pèvia depuració, per a netejar els carrers i el reg de parcs i jardins. • Utilització de la vegetació autòctona en parcs i jardins • Educació ambiental dels ciutadans a través de l'escola i dels mitjans de comunicació.
• Fixació de preus acordes amb el preu real de l'aigua
Què podem fer per estaviar aigua?
Joc de l'aigua
8.2.3. Mesures de caràcter tècnic.
Els cursos d'aigua superficials es regulen mitjançant la construcció de preses i embassaments, que permeten acumular grans quantitats d'aigua per als diferents usos: producció d'electricitat, captació per al consum urbà, industrial i regadius. L'aprofitament de l'aigua subterrània es realitza a través de pous, sondejos i bombes d'extracció. La demanda d'algunes zones deficitàries de gran rendibilitat agrícola, es realitza mitjançant el transvasament d'aigua d'una conca excedentària a altra amb la construcció de costosos i vulnerables aqüeductes. Aquests causen impactes ambientals i tensions interterritorials. (exemple, el pla hidrològic nacional)
Mesures complementàries aplicables en zones especialment deficitàries serien:
a . Control del nivell freàtic dels aqüífers . L'altura del nivell freàtic depén de la recarrega o quantitat d'aigua que arriba a l' aqüífer. Quan la recarrega natural en l'època de pluges és insuficient per a repondre l' aqüífer, és necesària la recàrrega artificial, injectant aigua superficial excedentària en l' aqüífers
b. Construir sistemes de captació d'aigua: embassaments, canals i transvassaments
c. Desalinització que permet utilitzar aigües de baixa qualitat eliminant les sals contingudes en aqüífers subterranis salins o bé de l'aigua de mar. Hi ha dos tipus de processos. tèrmics (evaporació + condensació) i fisicoquímics (osmosi inversa)
d. Depuració d'aigües residuals
8.2.4. Mesures legislatives.
La preocupació per l'aigua que mostren l'Estat i la Comunitat Internacional, en particular per el mal ús que en fa la societat industrial actual, es tradueix en la promulgació de normes i declaracions de principis per tal de preservar l'aigua com a font de vida, no tant sols per a l'èsser humà, sinó per a tots el organismes vivents del nostre planeta, amb els quals, recordem-ho, formem una sola unitat dins la natura.
* Llei d'Aigües
* Carta Europea de l'Aigua
* Conferència de Dublín sobre l'Aigua i el Medi Ambient
* Cimera per a la Terra (Río de Janeiro)
L'aigua és un bé de domini públic (titularitat estatal) que deu estar regulat: captació d'aigües, control d'abocaments, règim econòmic i explotació d' aqüífers.
* Acords internacionals: La preocupació per la situació de manca d'aigua en moltes zones del planeta ha dut als organismes internacionals a plasmar acords i compromisos internacionals.
* Marc legal espanyol : La llei d'aigües (1985) declara que l'administració estatal posseix la titularitat de les aigües i és la primera encarregada de la seua gestió, la qual es realitza a través d'una planificació hídrica, l'instrument més conegut de la qual és el PHN. Les actuacions previstes dels PHN són:
• Transvassament del riu Ebre (1050 hm 3 /any) a les conques del Xúquer (315 hm 3 /any), Segura 450 hm 3 /any), Almeria (95 hm 3 /any) i Catalunya (190 hm 3 /any)
• Construcció de 112 embassaments
• Construcció de 36 plantes dessaladores
. Discusió sobre el cabal ecològic que l'hauria de restar a l'Ebre per poder fer el transvassament
Text complet del PHN (ministeri del medi Ambient)
ANIMACIONS
Plataforma defensa Ebre (fes clic)
9. Impactes sobre la hidrosfera
9.1. Contaminació de les aigües
La contaminació de les aigües ofereix algunes particularitats sobre la resta de medis contaminats. En primer lloc, l'aigua és un bon dissolvent i, per tant, pot contenir una gran quantitat de productes. En segon lloc, s'usa profusament en la indústria, la ramaderia i en les ciutats com element de neteja. En tercer lloc, els assentaments humans estan sempre prop de l'aigua, bé en la proximitat de rius i llacs, bé en la costa. Les masses d'aigua constitueixen l'entorn natural més pròxim on abocar els nostres residus. Els rius les arrossegaran aigües a baix, allunyant-los de la nostra vista. I els mars constitueixen l'abocador ideal: immensos i profunds, allunyaran de la nostra vista tota contaminació.
Almenys era així fins fa relativament poc temps, quan el volum d'abocaments va començar a superar amb escreix tota capacitat de les aigües per a allotjar-los. La falta d'aigua potable va conscienciar la societat de la necessitat de mantenir les nostres aigües netes. Desgraciadament, les solucions no s'han aplicat a tots els rius i llacs del món, existint en l'actualitat extensíssimes àrees del planeta en les quals trobar un subministrament d'aigua potable és una tasca molt difícil. I en el mar la situació és encara pitjor. Excepte en molt escassos llocs, la gran majoria de les costes sofreixen un abocament continu de residus, que les enverinen lentament.
9.1 Origen i tipus de contaminació
La contaminació de l'aigua és, segons la Llei d'Aigües, l'acció i l'efecte d'introduir matèries o formes d'energia o induir condicions en l'aigua que, de manera directa o indirecta, impliquen una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb els usos posteriors o amb la seva funció ecològica (Llei d'Aigües, art. 85).
Si atenem a la manera que la contaminació es produeix, podem distingir entre contaminació difusa i puntual:
- Difusa. El seu origen no està clarament definit, apareix en zones àmplies i no té focus emissor concret, per exemple els abocaments agrícoles, miners, de construcció i el vessament urbà.
- Puntual. És produïda per un focus emissor determinat i afecta a una zona concreta, per exemple, l'abocament d'aigües residuals industrials o domèstiques.
Pel seu origen, es diferencien els tipus de contaminació que s'indiquen en l'esquema següent
Fig. 10. Tipus de contaminació de les aigües segons el seu origen
La contaminació natural consisteix en la presència de determinades substàncies en l'aigua sense que intervinga l'acció humana: partícules sòlides i gasos atmosfèrics arrossegats per les gotes de pluja i aigües de desgel; pol·len, espores, fulles seques i altres residus vegetals, i excrements de peixos i aus aquàtiques. Tots aquests residus naturals sofreixen una sèrie de processos químics i biològics que formen part de la capacitat autodepuradora de l'aigua i en la seva majoria són eliminats.
La contaminació d'origen urbà és el resultat de l'ús de l'aigua en habitatges, activitats comercials i de serveis, el que genera aigües residuals, que són retornades al receptor amb un contingut de residus fecals, deixalles d'aliments (per exemple grasses, restes, etc.), i en l'actualitat amb un increment de productes químics (lleixius, detergents, cosmètics, etc.).
La contaminació d'origen agrícola deriva de l'ús de plaguicides, pesticides, biocides, fertilitzants i abonaments, que són arrossegats per l'aigua de reg, duent amb si sals de nitrogen, fòsfor, sofre i traces d'elements organoclorats que poden arribar al sòl per rentat i contaminar les aigües subterrànies. En explotacions ramaderes, la contaminació procedeix de les restes orgàniques que cauen al sòl i d'abocaments amb aigües carregades de matèria orgànica, que així mateix poden contaminar les aigües subterrànies. Les indústries agroalimentàries també introdueixen en l'aigua una elevada càrrega de matèria orgànica.
La contaminació d'origen industrial és una de les que produeix un major impacte, per la gran varietat de materials i fonts d'energia que poden aportar a l'aigua: matèria orgànica, metalls pesants, increment de pH i temperatura, radioactivitat, olis, etc. Entre les indústries més contaminants es troben les petroquímiques, energètiques, papereres, siderúrgiques, tèxtils, etc. El seu grau de contaminació dependrà del tipus d'indústria i dels processos de fabricació que porten a terme.
Altres fonts de contaminació d'origen antropogènic són:
* El
