l'atmosfera(3): Clima

2. El clima i les grans zones climàtiques

2.1. Concepte de clima

2.2. Principals climes del món. classificació de Köppen

2.3. Climes de la Penísula Ibèrica

2- El clima i les grans zones climàtiques

2.1. Concepte de clima

Anomenem clima al conjunt de fenòmens metereològics que caracteritzen l’estat mitjà de l’atmosfera en una zona de la superfície terestre. No hem de confondre el clima amb l’oratge o temps atmosfèric (temperatura, nuvolositat, precipitacions, etc) d’un moment determinat. El clima d’una zona es calcula a partir dels valors mitjans del temps atmosfèric recollits durant 20 o 30 anys
Els principals factors que determinen el clima d’una zona són:

- Latitud
- Distribució dels continents i el mar (continentalitat)
- Orografia
- Efectes dels corrents marins
- Altitud

Climograma. L’expressió gràfica del clima d’una zona es fa mitjançant els climogrames, del que tenim a continuació 2 exemples: En Estocolm podem observar que es tracta d’un clima plujós on no hi ha cap període sec, tal com apareix en el climograma de Roma als mesos d’estiu.

Fig: 20: Exemples de climogrames

2.2. Principals zones climàtiques. Classificació de Köppen

Sobre la Terra apareixen diferents tipus de climes. Hi ha moltes classificacions dels climes de la Terra. Nosaltres utilitzarem la classificació de Köppen. Aquesta és la classificació climàtica més coneguda i de major aplicació. El seu punt de partida consisteix que la vegetació natural constitueix un indicador del clima, i algunes de les seves categories es recolzen en els límits climàtics de certes formes de vegetals. Els climes són definits pels valors mitjans anuals i mensuals de temperatura i precipitació. Amb aquests criteris queden definits cinc grans grups, reconeguts per les lletres majúscules:

A
Clima tropical plujós. Tots els mesos la temperatura mitjana és superior a 18ºC. No existeix estació hivernal i les pluges són abundants i exedeixen a l’evaporació

B
Climes secs. L'evaporació és superior a la precipitació. No hi ha excedent hídric. Designa els climes en els quals el factor determinant de la vegetació és la sequera (més que les baixes temperatures)

C
Climes temperats i humits. El mes més fred té una temperatura mitjana compresa entre 18ºC i -3ºC, i la mitjana del mes més càlid supera els 10ºC.

D
Climes temperats d'hivern fred. La temperatura mitja del mes més fred és inferior a -3ºC i la del mes més càlid està per sobre de 10ºC . Suposa el límit septentrional del creixement del bosc

E
Climes polars. No tenen estació càlida i el terme mitjà mensual de les temperatures és sempre inferior a 10ºC. Quan el mes més càlid oscil·la entre 0 i 10ºC de temperatura mitjana

Al seu torn divideix als grups anteriors en subgrupos més específics mitjançant lletres minúscules, tenint en compte la distribució estacional de les precipitacions:

f
Plujós tot l'any, absència de període sec.

s
Estació seca a l'estiu

w
Estació seca a l'hivern

m
Precipitació de tipus monsònic (etapa seca molt curta); aplicable solament al grup A

Per a descriure millor el règim tèrmic s'usa una tercera lletra :

a
Temperatura mitjana del mes més càlid superior a 22ºC (climes C i D)

b
Temperatura mitjana del mes més càlid inferior a 22º, però amb temperatures mitjanes Almenys quatre mesos superiors a 10ºC (climes C i D)

c
Menys de quatre mesos amb temperatura mitjana superior a 10ºC (climes C i D)

d
El mes més fred està per sota de -38ºC (solament clima D)

h
Temperatura mitjana anual superior a 18ºC (solament clima B)

k
Temperatura mitjana anual inferior a 18ºC (solament clima B)

Queden definits aleshores els següents tipus de clima :

Clima de Köppen

CARACTERÍSTIQUES

Af

Equatorial
Es dóna en les zones de calmes equatorials, entre 5º S i 10º N (zona ZCIT). La temperatura tots els mesos està entre 20 i 27ºC. L'amplitud tèrmica anual és inferior als 3º. La humitat relativa és molt alta, fet que produeix un calor asfixiant. Més de 2000 mm(l/m2) anuals, En aquesta zona l’aire càlid i humit té una tendència a ascendre, especialment amb la insolació del dia. En ascendre es refreda, per la qual cosa es formen grans núvols que descarreguen pluges diàriament. L’abundància de pluges i les elevades temperatures afavoreixen el desenvolupament de la vegetació (selves). Exemple: Colombo (Sri Lanka)

Aw
Tropical
El principal tret d’aquest clima és la persistència d’altes temperatures al llarg de l’any. Els raigs solars incideixen prou verticalment i la quantitat de calor rebuda és gran i no varia massa al llarg de l’any. Aquests climes no coneixen l’hivern ja que la Tm del més més fred és >18ºC. La amplitud tèrmica pot arribar als 10º C. La principal característica pluviomètrica és que les pluges no són constants: Estació seca invernal que augmenta a mesura que ens vam allunyar de l'Equador. El valor de les precipitacions pot variar però és sempre superior als 100 l/m2. Atesa l’estabilitat de la temperatura, caldria parlar d’una estació humida i una altra seca. La vegetació característica és la sabana, praderia d’herbes altes amb arbres dispersos. Es dóna entre la zona equatorial i els deserts càlids (entre 10 i 25º de latitud Nord i Sud). Exemple: Beira (Moçambique)

Am
Monsònic.
Els climes monsònics, encara que per la seua latitud són climes tropicals, presenten uns contrasts més forts, sobretot pel que fa a les) que aquest clima. En la estació hivernal, quan el vent monsònic sec bufa des de l’interior del continent, originant un hivern sec. En estiu, el monsó bufa des del mar i arrossega masses d’aire càlides i humides
Es dóna en el sud-est asiàtic. El curt període sec permet l’existència de selves. Clima més humit del planeta (fins a 5000 l/m2), encara que té estació seca invernal. Exemple: Cochin (India)

BSh
Estepes Càlides (semiàrid)
Suposa un clima de transició entre els deserts càlids i els climes tropicals o mediterranis. Les seues temperatures són elevades encara que això varia prou segons la latitud. Amplituds tèrmiques moderades, al voltant dels 10ºC.
Les precipitacions són escases i irregulars, sovint en forma de tempestes: entre 250 mm i 400 mm. anuals. Encara que el tret més important, fins i tot més que la precipitació total és la seua distribució estacional. La vegetació característica és l’estepa, formada per plantes xeròfites herbàcies. Exemple: Bushire (Iran

BSk
Estepes fredes (semiàrids)
En l'interior dels continents més grans. Les seves precipitacions són molt escasses i irregulars, en forma de tronades Les temperatures similars a les continentals. Hiverns freds i forta amplitud tèrmica anual. Exemple: Ankara (Turquia)

BWh
Deserts càlids (àrid)
Deserts sobre àrees interiors entre els 15º i els 35º de latitud. Aridesa extrema. Precipitacions escasses i irregulars, eixutesa extrema de l'aire. Humitat relativa molt baixa. Les temperatures mitjanes no són tan elevades com es creuria. Hi ha una oscil·lació tèrmica anual de 15 a 20ºC, però encara és més important l’oscil·lació dia/nit que sovint supera els 25ºC (escassa humitat)
Les pluges són insignificants i irregulars. La precipitació anual és menor de 100 l/m2 i hi ha zones que no reben una gota d’aigua durant anys. Excepte a Europa, es presenten en tots els continents. Exemple: In Salah (Argelia)

BWk
Deserts freds (àrid)
Hiverns freds i oscil·lació tèrmica anual molt elevada. Lligats a factors geogràfics: continentalit, abric orogràfic, altitud. Són degradacions del clima continental, mediterrani o de vessants a sotavent. Exemple: Las Vegas (Nevada)

Cf
Clima oceànic (Temperat humit)
S'estén entre els 40 i 60º de latitud nord, en la zona d'influència de les borrasques ciclòniques. Manquen d'estació seca pròpiament aquesta, encara que tenen un mínim estival. Les estacions vénen marcades per les temperatures. Cap a l'interior dels continents i cap al N i el S, es modifica sensiblement. En el clima oceànic l’oscil·lació tèrmica entre un hivern suau i un fresc és moderada ja que les masses oceàniques s’escalfen i refreden amb molta lentitud. En cap altra zona les estacions intermèdies, primavera i tardor estan tan caracteritzades. Façana atlàntica europea i façana pacífica en Amèrica del Nord. Exemple:Bergen (Noruega)

Cw
Clima Xinès (Temperat humit)
Clima subtropical de les façanes orientals dels continents en la zona temperada. Clima de transició entre el tropical plujós i el temperat continental. La influència continental es manifesta en les ones de fred invernales. El seu estiu és càlid i humit de tipus tropical, l'hivern suau i plujós, de tipus mediterrani. Exemple: Hanoi (Vietnam)

Cs
Clima mediterrani (Temperat humit d'estiu sec)
Clima subtropical de la zona temperada, entre els 30 i els 45º de latitud nord i sud. No solament es localitza al mediterrani sinó també a zones de Califòrnia, Sudàfrica, Xile i Austràlia Caracteritzat per una marcada sequera estival. Es troba en la zona de transició entre els climes humits i secs. La sequera estival està motivada per la permanència d’un anticicicló subtropical. Precipitació mínima de 300 mm. Exemple: Sevilla (Espanya)

Df
Continental humit
Ocupa la major part de la zona temperada pròpiament, a l’interior dels grans continents. Climes molt contrastats. A un hivern molt fred i sec s'oposa un estiu càlid i plujós. L'oscil·lació tèrmica anual és molt elevada. En les vores del clima continental les precipitacions encara que no molt abundants són regulars. Exemple: Praga (Txèquia)

Dw
Continental suau
A diferència de l'anterior, té una estació seca a l'hivern. Exemple: Chicago (EUA

ET
Tundra
Zona d'altes pressions polars entre el pol i l’isoterma dels 10ºC estivals. Fred intens i constant, cap mes supera els 10ºC a causa de l'obliqüitat dels rajos solars. Precipitacions escasses i disminuint a mesura que ens vam apropar als pols. En forma de neu la majoria. Temperatura del mes més calent superior a 0ºC Exemple: Illes Spitzberg

EF
Glacial.

Zona d'altes pressions polars entre el pol i l’isoterma dels 10ºC estivals. Fred intens i constant, cap mes supera els 10ºC a causa de l'obliqüitat dels rajos solars. Precipitacions escasses i disminuint a mesura que ens vam apropar als pols. En forma de neu la majoria. Temperatura del mes més calent inferior a 0º C. Exem ple : Antàrtida

H

D'alta muntanya.
Exemple Lhasa (Tibet)

2.3. Climes de la Penísula Ibèrica

La penísula Ibèrica presenta una gran varietat de climes. Qualsevol pot comprovar que en poques hores es pot passar dels paisatges verds i boirosos del País Basc als àrids de Terol o d’Almeria . Quines són les causes d’aquestes variacions?

- El relleu abrupte i variat amb cadenes muntanyenques (Pirineu, Serralada Cantàbrica, Serra Nevada, Serralada Ibèrica o Sistema Central), amplis altiplans i estretes franges litorals, origina una complicada distribució de núvols, insolació, pluja i vents.
- Al costat d'això, la ubicació de la Península entre les zones tropicals i les temperades fa que sigui una zona en la qual es barregen les influències del corrent en doll polar, amb els seus fronts i borrasques associades, i les altes pressions tropicals de l’anticicló de les Açores. Això afegeix una gran variabilitat en les temperatures i precipitacions.

El clima a les zones temperades de l’hemsferi Nord el determina la posició que ocupa la parella front polar/corrent en doll (Jet stream, corrent de raig, corriente en chorro). El front polar i el jet stream fan de frontera entre l’aire polar fred i el càlid tropical.

A l'estiu els anticiclons característics de les zones tropicals, com el de les Açores, es desplacen cap al nord. Per això aquesta època de l'any es caracteritza per una perllongada sequera estiuenca i freqüents ones de calor provocades per l'arribada de masses d'aire càlid des del nord d’Àfrica. Els fronts i borrasques característics de la zona temperada només afecten a la franja cantàbrica on plou amb freqüència, encara que en menor quantitat que en altres èpoques. En la resta de la península, fonamentalment a les muntanyes, se solen produir tempestes que es formen quan l'aire de la superfície, escalfat fortament per la insolació del dia, ascendeix i es refreda.
A l'hivern els fronts i borrasques característics de la zona temperada es desplacen cap al sud arribant a afectar a tota la península. El més característic d'aquesta època de l'any és que el pas de borrasques acompanyades de pluges i neus s'alterne amb altres períodes secs i freds quan entra en la península aire fred procedent de les zones polars del nord d'Europa i Siberia.

Fig. 22: Entrada d’un front d’aire fred continental que provoca una baixada generalitzada de les temperatures i nevades generalitzades

Mireu l'animació del diari EL MUNDO sobre l'onada de fred de l'any 2003

Els climes de l’Estat Espanyol són, donada la seva heterogeneïtat, difícils de classificar, però hi ha ampli acord a diferenciar els següents grups principals:

* Clima oceànic, també cridat temperat humit. Es dóna en el nord, des de Galícia fins el Pirineu occidental, que roman tot l'any sota la influència de la circulació temperada. La pluviositat és alta, distribuïda al llarg de tot l'any. Les diferències de temperatura al llarg de l'any són petites amb estius frescs i hiverns temperats. El paisatge i la vegetació són molt semblats als d'Europa occidental.
* Clima mediterrani en sentit estricte.- Es localitza en la franja costanera del Mediterrani. Aquest clima es caracteritza per estius secs i àrids i poques pluges i hiverns suaus. Les precipitacions tenen lloc sobretot a la primavera i tardor, en situacions de Gota Freda que ocasionen pluges torrencials molt localitzades. S'alternen anys de sequera amb anys plujosos.
* Clima mediterrani interior o continental.- S'estén pel centre i aquest dels altiplans, per la vall de l'Ebre i per l'interior d'Andalusia. Amb hiverns molt freds i estius càlids, perquè no li arriba la influència marina. A l'estiu es formen tempestes
* Clima mediterrani oceànic, o continental suavitzat.- En la zona oriental de l'interior de la Península. Els estius són secs, com en el cas anterior, però les pluges són més abundants i es produeixen fonamentalment a l'hivern, amb l'arribada de fronts procedents de l'Atlàntic (influència de la zona temperada). Les temperatures hivernals són suaus
A més d'aquestes regions climàtiques principals, existeixen unes altres de menor extensió però de notable interès:
* Clima àrid.- Se situa en el sud de la franja mediterrània. Plou molt poc com resultat d'una major freqüència de situacions anticiclóniques que en la resta del mediterrani i de les seves situació geogràfica en l'extrem oriental de les serralades Bètiques que frenen la influència que podria arribar de l'Atlàntic.
* Clima oceànic subtropical.- En una estreta franja costanera des de Granada fins Huelva. Amb precipitacions relativament abundants a l'hivern i temperatures càlides.
* Climes subtropicals de Canàries.- Amb temperatures molt suaus i uniformes al llarg de l'any i amb precipitacions similars a les del clima mediterrani, encara que més escasses, en general. El més característic d'aquest clima és la gran influència de les muntanyes. Les masses d'aire procedents del mar vénen carregades de vapor d'aigua que es condensa al xocar amb els vessants de la muntanya, formant mars de núvols que humitegen els llocs en els quals se situen, encara que no ploga.

Mapa dels climes de la penísula Ibèrica (format pdf)

El País Valencià, localitzat en la façana est de la Península Ibérica, participa de les característiques del clima mediterrani. La seua posició respecte al Mediterrani i la seua orografia fa que les precipitacions es concentren a l’interior del nord de Castellò i a la façana oriental de les serralades Bètiques (comarques de la Safor i la Marina alta), mentre que la franja mediterrània meridional (comarques del sud d’Alacant) són molt seques, fonamentalment per l’efecte pantalla i föhn que realitzen les serralades Bètiques. Les temperatures també varien tenint en compte l’altitud i el grau de continentalitat. Aquest clima tan irregular ha portat a la nostra terra a alternar períodes de fortes sequeres (situacions de “ponent”) amb grans temporades de pluja, alguns d’ells de conseqüències catastròfiques (gotes fredes) que explicarem més endavant

Fig. 23: Situació típica de ponent

Per últim , una sèrie de climogrames representatius de les unitats climàtiques del País Valencià

Fig: 24: Climogrames representatius de la varietat climàtica al País Valencià

Continua el tema

Tornar a la pàgina principal de CTMA

Hosted by www.Geocities.ws

Clima de Köppen	CARACTERÍSTIQUES
Af Equatorial	Es dóna en les zones de calmes equatorials, entre 5º S i 10º N (zona ZCIT). La temperatura tots els mesos està entre 20 i 27ºC. L'amplitud tèrmica anual és inferior als 3º. La humitat relativa és molt alta, fet que produeix un calor asfixiant. Més de 2000 mm(l/m2) anuals, En aquesta zona l’aire càlid i humit té una tendència a ascendre, especialment amb la insolació del dia. En ascendre es refreda, per la qual cosa es formen grans núvols que descarreguen pluges diàriament. L’abundància de pluges i les elevades temperatures afavoreixen el desenvolupament de la vegetació (selves). Exemple: Colombo (Sri Lanka)
Aw Tropical	El principal tret d’aquest clima és la persistència d’altes temperatures al llarg de l’any. Els raigs solars incideixen prou verticalment i la quantitat de calor rebuda és gran i no varia massa al llarg de l’any. Aquests climes no coneixen l’hivern ja que la Tm del més més fred és >18ºC. La amplitud tèrmica pot arribar als 10º C. La principal característica pluviomètrica és que les pluges no són constants: Estació seca invernal que augmenta a mesura que ens vam allunyar de l'Equador. El valor de les precipitacions pot variar però és sempre superior als 100 l/m2. Atesa l’estabilitat de la temperatura, caldria parlar d’una estació humida i una altra seca. La vegetació característica és la sabana, praderia d’herbes altes amb arbres dispersos. Es dóna entre la zona equatorial i els deserts càlids (entre 10 i 25º de latitud Nord i Sud). Exemple: Beira (Moçambique)
Am Monsònic.	Els climes monsònics, encara que per la seua latitud són climes tropicals, presenten uns contrasts més forts, sobretot pel que fa a les) que aquest clima. En la estació hivernal, quan el vent monsònic sec bufa des de l’interior del continent, originant un hivern sec. En estiu, el monsó bufa des del mar i arrossega masses d’aire càlides i humides Es dóna en el sud-est asiàtic. El curt període sec permet l’existència de selves. Clima més humit del planeta (fins a 5000 l/m2), encara que té estació seca invernal. Exemple: Cochin (India)
BSh Estepes Càlides (semiàrid)	Suposa un clima de transició entre els deserts càlids i els climes tropicals o mediterranis. Les seues temperatures són elevades encara que això varia prou segons la latitud. Amplituds tèrmiques moderades, al voltant dels 10ºC. Les precipitacions són escases i irregulars, sovint en forma de tempestes: entre 250 mm i 400 mm. anuals. Encara que el tret més important, fins i tot més que la precipitació total és la seua distribució estacional. La vegetació característica és l’estepa, formada per plantes xeròfites herbàcies. Exemple: Bushire (Iran
BSk Estepes fredes (semiàrids)	En l'interior dels continents més grans. Les seves precipitacions són molt escasses i irregulars, en forma de tronades Les temperatures similars a les continentals. Hiverns freds i forta amplitud tèrmica anual. Exemple: Ankara (Turquia)
BWh Deserts càlids (àrid)	Deserts sobre àrees interiors entre els 15º i els 35º de latitud. Aridesa extrema. Precipitacions escasses i irregulars, eixutesa extrema de l'aire. Humitat relativa molt baixa. Les temperatures mitjanes no són tan elevades com es creuria. Hi ha una oscil·lació tèrmica anual de 15 a 20ºC, però encara és més important l’oscil·lació dia/nit que sovint supera els 25ºC (escassa humitat) Les pluges són insignificants i irregulars. La precipitació anual és menor de 100 l/m2 i hi ha zones que no reben una gota d’aigua durant anys. Excepte a Europa, es presenten en tots els continents. Exemple: In Salah (Argelia)
BWk Deserts freds (àrid)	Hiverns freds i oscil·lació tèrmica anual molt elevada. Lligats a factors geogràfics: continentalit, abric orogràfic, altitud. Són degradacions del clima continental, mediterrani o de vessants a sotavent. Exemple: Las Vegas (Nevada)
Cf Clima oceànic (Temperat humit)	S'estén entre els 40 i 60º de latitud nord, en la zona d'influència de les borrasques ciclòniques. Manquen d'estació seca pròpiament aquesta, encara que tenen un mínim estival. Les estacions vénen marcades per les temperatures. Cap a l'interior dels continents i cap al N i el S, es modifica sensiblement. En el clima oceànic l’oscil·lació tèrmica entre un hivern suau i un fresc és moderada ja que les masses oceàniques s’escalfen i refreden amb molta lentitud. En cap altra zona les estacions intermèdies, primavera i tardor estan tan caracteritzades. Façana atlàntica europea i façana pacífica en Amèrica del Nord. Exemple:Bergen (Noruega)
Cw Clima Xinès (Temperat humit)	Clima subtropical de les façanes orientals dels continents en la zona temperada. Clima de transició entre el tropical plujós i el temperat continental. La influència continental es manifesta en les ones de fred invernales. El seu estiu és càlid i humit de tipus tropical, l'hivern suau i plujós, de tipus mediterrani. Exemple: Hanoi (Vietnam)
Cs Clima mediterrani (Temperat humit d'estiu sec)	Clima subtropical de la zona temperada, entre els 30 i els 45º de latitud nord i sud. No solament es localitza al mediterrani sinó també a zones de Califòrnia, Sudàfrica, Xile i Austràlia Caracteritzat per una marcada sequera estival. Es troba en la zona de transició entre els climes humits i secs. La sequera estival està motivada per la permanència d’un anticicicló subtropical. Precipitació mínima de 300 mm. Exemple: Sevilla (Espanya)
Df Continental humit	Ocupa la major part de la zona temperada pròpiament, a l’interior dels grans continents. Climes molt contrastats. A un hivern molt fred i sec s'oposa un estiu càlid i plujós. L'oscil·lació tèrmica anual és molt elevada. En les vores del clima continental les precipitacions encara que no molt abundants són regulars. Exemple: Praga (Txèquia)
Dw Continental suau	A diferència de l'anterior, té una estació seca a l'hivern. Exemple: Chicago (EUA
ET Tundra	Zona d'altes pressions polars entre el pol i l’isoterma dels 10ºC estivals. Fred intens i constant, cap mes supera els 10ºC a causa de l'obliqüitat dels rajos solars. Precipitacions escasses i disminuint a mesura que ens vam apropar als pols. En forma de neu la majoria. Temperatura del mes més calent superior a 0ºC Exemple: Illes Spitzberg
EF Glacial.	Zona d'altes pressions polars entre el pol i l’isoterma dels 10ºC estivals. Fred intens i constant, cap mes supera els 10ºC a causa de l'obliqüitat dels rajos solars. Precipitacions escasses i disminuint a mesura que ens vam apropar als pols. En forma de neu la majoria. Temperatura del mes més calent inferior a 0º C. Exem ple : Antàrtida
H D'alta muntanya.	Exemple Lhasa (Tibet)

A	Clima tropical plujós. Tots els mesos la temperatura mitjana és superior a 18ºC. No existeix estació hivernal i les pluges són abundants i exedeixen a l’evaporació
B	Climes secs. L'evaporació és superior a la precipitació. No hi ha excedent hídric. Designa els climes en els quals el factor determinant de la vegetació és la sequera (més que les baixes temperatures)
C	Climes temperats i humits. El mes més fred té una temperatura mitjana compresa entre 18ºC i -3ºC, i la mitjana del mes més càlid supera els 10ºC.
D	Climes temperats d'hivern fred. La temperatura mitja del mes més fred és inferior a -3ºC i la del mes més càlid està per sobre de 10ºC . Suposa el límit septentrional del creixement del bosc
E	Climes polars. No tenen estació càlida i el terme mitjà mensual de les temperatures és sempre inferior a 10ºC. Quan el mes més càlid oscil·la entre 0 i 10ºC de temperatura mitjana

f	Plujós tot l'any, absència de període sec.
s	Estació seca a l'estiu
w	Estació seca a l'hivern
m	Precipitació de tipus monsònic (etapa seca molt curta); aplicable solament al grup A

a	Temperatura mitjana del mes més càlid superior a 22ºC (climes C i D)
b	Temperatura mitjana del mes més càlid inferior a 22º, però amb temperatures mitjanes Almenys quatre mesos superiors a 10ºC (climes C i D)
c	Menys de quatre mesos amb temperatura mitjana superior a 10ºC (climes C i D)
d	El mes més fred està per sota de -38ºC (solament clima D)
h	Temperatura mitjana anual superior a 18ºC (solament clima B)
k	Temperatura mitjana anual inferior a 18ºC (solament clima B)