Els científics no solament dediquen el seu temps a elaborar teories interessants importants, sinó que també, de vegades, fan acudits amb la ciència. Así, per exemple, els comentaris en clau de broma d'alguns grans científics del segle XIX ens ajuden a entendre el concepte de complexitat en la natura,. (Adaptat de Mundo Científico n 182, setembre 1997: Los científicos se divierten de Joandomènec Ros)

En "L'origen de les espècies", Charles Darwin explica que com el trèvol depén dels borinots per a la seua pol·linització i, per altra banda, els ratolins de camp destrueixen els nius dels borinots; es pot deduir que l'activitat dels ratolins és perjudicial també per al trèbol. Per a recolzar aquest exemple de relacions "amistoses" i "enemistoses" entre espècies cita l'observació d'un naturalista anglès que comenta que on hi ha més gats hi ha meys ratolins i, per tant, més borinots i més trèvols.
Ernst Haeckel, gran naturalista alemany afegia que, per un costat, el trèvol és un aliment bàsic del ramat vacú i, per altre costat, que al voltant de les ciutats solen abundar els gats, amb la qual cosa passava a responsabilitzar els gats de que gràcies a ells, haguera menys ratolins, més borinots, abundara el trèvol i es pogués alimentar més vaques per als habitants de la ciutat.
Un altre gran defensor de Darwin, T. H. Huxley, agarrava l'exemple i el duia encara més lluny. Comentava que la carn de vaca en conserva (cecina) era l'aliment bàsic dels soldats de l'Imperi Britànic. Les guerres i les malalties causaven una gran mortalitat en els jòvens britànics que formaven l'exercit i, com a conseqüència quedaven en les ciutats moltes dones fadrines i vídues jòvens, les quals, atés el caràcter abnegat de la dona britànica, comentava Huxley, no es tornaven a casar, sinó que canalitzaven els seus sentiments en la cura d'animals com els gats de les ciutats. D'aquesta manera, els gats que mengen els ratolins són l'explicació última del manteniment de l'Imperi colonial britànic i, a la vegada, els mateixos gats han trobat la manera de protegir la seua pròpia espècie, tot provocant un nombre elevat de vídues i fadrines en Anglaterra que es dediquen a tindre cura d'ells.

Bromes i exageracions a banda, la realitat és que els sistemes naturals estan formats per molts elements que depenen els uns dels altres. Pertanyen als anomenats sistemes complexos.

Activitat 3 a- Fes uns esquemes causals mitjançant fletxes i signes + i ­ de cadascuna d'aquestes histories de relacions animals. A quin tipus pertanyen? b- Inventa't una història surrealista com aquesta i representa-la amb relacions causals