Lectura 1

Un exemple d’aplicació del mètode científic: Biston betularia

Un bon exemple és un estudi, realitzat a Anglaterra per H.B.D. Kettlewell, sobre la papallona del bedoll o Biston betularia, espècie freqüent en els boscos de bedolls europeus i de la qual existeixen dues varietats: una blanquinosa amb taques fosques i una altra de color negre. Els passos seguits van ser els següents.

Dalt: Exemplar clar sobre escorça plena de líquens.

Centre: Exemplar clar sobre escorça negra de sutge.

Baix: Exemplar negre sobre escorça negra de sutge.

I – Observació: fins a mitjans del segle passat, la varietat blanca predominava de bon tros sobre la negra però, en pocs anys i amb motiu de la incessant industrialització, la proporció de papallones clares i fosques es va invertir en la majoria de les àrees boscoses, altament contaminades per les partícules de sutge.

II – Plantejament del problema: ¿a què pot deure's un augment tan espectacular de la població fosca?.

III – Formulació d'una hipòtesi: Kettlewell va suggerir que la coloració de les papallones els servia de camuflatge front als ocells insectívors, encara que mai s'havia observat la captura de Biston betularia per aquestes aus. Segons Kettlewell, en les zones no contaminades, les escorces dels arbres estaven cobertes de líquens i les papallones clares posades en ells resultaven menys visibles per als ocells que les fosques; per contra, en les zones contaminades, on els arbres estaven coberts de sutge, les formes fosques es camuflaven millor.

IV – Experimentació: encara que Kettlewell va realitzar diversos experiments per a provar la seva hipòtesi, únicament descriurem el més significatiu. Va triar dues zones –una industrial, on predominava de bon tros la varietat negra, i altra rural no contaminada, on normalment no es trobaven formes negres- i en ambdós llocs va col·locar papallones blanques i negres sobre l'escorça dels arbres. A continuació va aconseguir filmar als ocells insectívors en acció i la pel·lícula va demostrar que, quan havia el mateix nombre de papallones clares i fosques, en la zona contaminada els ocells capturaven moltes més papallones blanques que negres, mentre que en la zona no contaminada ocorria exactament ho contrari.

Podries posar i explicar per escrit detalladament un altre cas d’aplicació del mètode científic?