Gaia fou el nom suggerit pel novel·lista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seua hipòtesi sobre el comportament orgànic de la terra. Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els organismes vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent. Una entitat regulada homeostàticament, capaç de transformar l'atmosfera del planeta per a adequar-la a les seues necessitats globals. Una entitat amb facultats i poders que excedeixen de molt el que posseeixen les seues parts constitutives. Gaia té el poder, per exemple per a regular o modular la composició dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle, la temperatura o l'acidesa de l'atmosfera. Ja al segle XVIII, James Hutton, conegut com el pare de la geologia, avançà una idea semblant en parlar de la Terra com a supraorganisme. (La gran màquina del calor de la Terra)
La hipòtesi Gaia, totalment evolucionària, tingué el seu origen, segons explica el mateix Lovelock en la contemplació per primera vegada del nostre planeta blau des de l'espai i en les investigacions sobre atmosferes d'altres planetes, Mart i Venus. En paraules del propi Lovelock:
"Si Gaia existeix, sabrem que els molts i diferents éssers vius que poblen aquest planeta, incloent-hi l'espècie humana, són les parts constitutives d'una vasta entitat que, en la seua plenitud, gaudeix del poder de mantenir les condicions gràcies a les quals la Terra és habitat adequat per a la vida"
L'any 1965, i per encàrrec de la NASA, fou encomanada a Lovelock la tasca d'assesorar uns experiments de detecció de vida a Mart, els quals havien de ser realitzats per la sonda espacial "Viking". Per sorpresa del personal de la NASA, Lovelock i el seu company de tasca, Dian Hichcock, suggeriren que no calia anar a Mart per a determinar si havia vida o no. Només calia considerar la composició de la seua atmosfera, ja coneguda mitjançant telescopis i detectors d'infraroigs, per tla de detectar-la. Lovelock es preguntava per què les atmosferes de Venus i Mart són tan diferents a la de la Terra, i per què , en particular, aquesta última té una composició de gasos tan constant, quan aquests gasos (oxigen, diòxid de carboni, vapor d'aigua i metà) són molt reactius entre ells.
La Terra presenta una atmosfera amb molt d'oxigen, el 21%, i 1,5 ppm de metà. Se sap que el metà i l'oxigen, en ser il·luminats per la llum del Sol, reaccionen entre si. Perquè ambdós gasos puguen coexistir en el seu estat actual a l'atmosfera, cal una aportació constant de més oxigen i de més metà. L'única explicació factible d'aquest fet, altament improbable segons les lleis de la química, és la seua manipulació diària des de la superfície terrestre. Cap reacció química no pot alliberar les immenses quantitats de metà i oxigen que això requereix i, per tant, s'ha de concloure que l'agent manipulador és la vida. La significativa disminució d'entropia ja és per ella mateix una prova evident de l'activitat biològica.
Seguint el mateix raonament, s'ha de concloure que a Mart i Venus, on els gasos atmosfèrics sí que estan en l'equilibri químic, no hi ha vida. Per a Lovelock l'atmosfera no és una part de l'entorn de la vida, sinó una part de la vida mateixa.
Així, el 1969, Lovelock presentà la seua hiòtesi en la universitat de Princenton. La hipòtesi tingué poca acceptació, però Lynn Margulis, biòloga nord-amerivana, s'hi interessà. Per a justificar la seua hipòtesi, Lovelock es basà en tres grans fets, El primer és que des de l'aparició de la vida, fa 3500 milions d'anys, fins ara, el clima ha variat poc: els canvis climàtics a la terra des de l'aparició de la vida s'han produït dins d'uns marges relativament estrets: i les grans glaciacions i els períodes d'escalfament representaren uns canvis en la temperatura mitjana global relativament petits. El segon és la ja esmentada composició de l'atmosfera terrestre. I el tercer, que en la llarga història evolutiva de la vida, la climatologia i la química terrestre semblen haver estat sempre dins dels límits vitals acceptables. Des d'aleshores, ambdós científics han treballat conjuntament en l'elaboració de la hipòtesi Gaia, buscant proves i redefinint-la.
Déu anys més tard aparegué l'ara famós llibre "Gaia, a new look at life on Earth" (1979). En aquest llibre, la hipòtesi ja es presentava redefinida. Gaia és una entitat complexa que comprén el sòl, els oceans, l'atmosfera i el conjunt d'organismes vius de la Terra (biota). El conjunt de tots aquests components constitueix un sistema cibernètic autoajustat per realimentació que s'encarrega de mantenir en el planeta un entorn físicament i químicament acceptable per a la vida. La hipòtesi presentava també el terme "homeostasi" per a descriure aquest manteniment d'unes condicions, fins a cert punt relativament constants, mitjançant control actiu.
És evident el contrast entre la hipòtesi Gaia i les possicions clàssiques, segons les quals la vida i les condicions planetàries van seguir camins separats i la primera s'adaptà a les segones. Això ha portat a un enfrontament, encara no resolt, amb els membres de la comunitat científica defensors de la teoria clàssica, segons la qual, la vida s'adapta a un medi ambient determinat solament per les condicions físico-químiques. Aquesta part de la comunitat científica ha estat especialment crítica amb el determinisme que la hipòtesi comporta, en el fet que Gaia, més o menys conscientment, controle el seu estat. James Lovelock i Lynn Margulis continuen bastint la seua hipòtesi amb nous fets i descobriments, mitjançant els quals la hipòtesi va guanyant nous adeptes. En resposta a aquesta crítica han assenyalat fermament que Gaia no fa un control conscient, sinó que el conjunt d'organismes de la Terra formen uns mecanismes cibernètics capaços de detectar aspectes del medi ambient (oxigen, llum, temperatura, pH, camp magnètic, etc) i respondre-hi amb diferents comportaments, canviant els colors, apartant-se nadant, hivernant, posant-se en un estadi diferent de cicle vital, etc, i creixent exponencialment. La suma del comportament i el metabolisme dels organismes tendeix a modular el medi ambient de la superfície de la terra.
La hipòtesi Gaia ha iniciat un nou tipus de pensament de manera de veure la vida sobre la Terra. La concepció globalitzadora de la hipòtesi ultrapassa el terreny científic, i entra dins del terreny social, públic, transmetent un missatge d'unitat planetària, amb fonament ecològics, el qual es fa atractiu a un nombre de persones cada vegada més elevat.

Arnald Marcer (1993) dins de l'enciclopèdia Biosfera. Volum 1 pàg: 100-103. Editorial Enciclopèdia Catalana. Barcelona

Activitat 6 : Resum del text (25 línies)