8.4.1. Concepte de biodiversitat. Distribució espacial i temporal 8.4.2. Valors que aporta la biodiversitat 8.4.3. Biodiversitat a l'Estat Espanyol 8.4.4. Pèrdua de la biodiversitat
a- Deforestació b- Agricultura i ramaderia intensiva c- Introducció de plantes millorades (desaparició de gens silvestres) o transgèniques d- Sobrepesca e. Contaminació f destrucció d'hàbitats g Introducció d'espècies no auctòctones 8.4.5. Solucions a la pèrdua de biodiversitat
8.4.1. Concepte de biodiversitat
Tradicionalment, el terme biodiversitat biològica es refereix al nombre d'espècies existents en un ecosistema. Si comparem dos ecosistemes, tindrà més diversitat, aquell que continga un major nombre d'espècies. Un ecosistema divers és més estable, ja que s'hi pot establir un major nombre de relacions causals entre les espècies; si les condicions ambientals canvien i desapareixen algunes de les espècies de l'ecosistema, altres espècies podrien ampliar el seu nínxol ecològic i substituir-les.
A partir de la conferència de Rio de Janeiro (1992) en el terme biodiversitat s'engloben tres conceptes:
+ Varietat d'espècies que hi ha sobre la Terra
+ Diversitat d'ecosistemes en el nostre planeta
+ Diversitat genètica: els diferents gens que contenen els individus els permeten evolucionar, enriquir-se pel creuament sexual i adaptar-se millor a les diferents condicions ambientals.
Quantes
espècies hi ha la la Terra?
A hores d'ara s'han catalogat més d'1,4 milions d'espècies,
però es pensa que el nombre d'espècies que possiblement hi ha
al planeta supera de llarg aquesta xifra. La gràfica que teniu a continuació
ens mostra la quantitat d'espècies conegudes de cada grup d'organismes.
Es pot observar que els grups més abundants com els insectes són
grups poc estudiats i, per tant, hi hauria un gran nombre d'espècies
sense catalogar.
Entre les dificultats que es presenten per realitzar una estimació
exacta de la biodiversitat de la Terra es pot esmentar:
· la pròpia magnitud de la tasca (alguns autors arriben a suposar que hi pot haver 100 milions d'espècies, tot i que aquesta xifra és, probablement, molt exagerada. Les estimacions més acceptades oscil·len entre 10 i 30 milions d'espècies).
· el fet que nombroses espècies desapareixen abans que puguen arribar a ser simplement catalogades.
· la gran despesa econòmica que suposa realitzar taxonomies completes (i la manca d'interès dels possibles subvencionadors).
· l'atenció preferent cap a organismes grans (sobre tot vertebrats; singularment ocells i mamífers), organismes amb interès econòmic probable, etc.
Convé subratllar que una gran part de les espècies conegudes es troben simplement identificades amb una etiqueta a un museu, però no se sap pràcticament res d'elles.
Principals grups d'éssers vius i les seues quantitats estimades
La biodiversitat del nostre planeta no és uniforme sinó que varia tant espacialment com temporal:
La distribució espacial de la biodiversitat varia amb la latitud: és màxima als tròpics i mínima als pols. Més de la meitat de les espècies conegudes habiten les selves tropicals, les quals ocupen solament un 6% de la superficie terrestre. Una altra zona amb una altíssima biodiversitat són els mars de corall.
La distribució temporal de la biodiversitat és també variable: la gràfica de la pàgina següent ens mostra la seua variació al llarg de la història geològica del planeta: la biodiversitat ha patir nombrosos alts i baixos (explosions i extincions).
Ecològic:
Com hem dit anteriorment, la biodiversitat és un factor essencial en
l'autoregulació dels ecosistemes. Les diferents espècies de
la biocenosis es troben interelacionades mitjançant xarxes tròquiques
complexes. La desaparició d'una sola espècie pot provocar un
efecte multiplicador: l'extinció d'una planta pot provocar l'extinció
d'un nombre d'organismes (herbívors, paràsits, pol·linitzadors,
etc que depenien exclusivament d'ella.
Científic: Cada espècie
és el resultat d'una informació genètica originada evolutivament
al llarg de milions d'anys. Actualment hi ha la possiblilitat de llegir el
genoma d'algunes espècies, fet que augmenta el coneixement sobre la
vida i pot aportar respostes a temes que encara no s'han resolt
Patrimonial (biodiversitat com a recurs estètic).: El conjunt d'espècies i ecosistemes d'una nació forma part de l'herència rebuda per les generacions passades i hauria de ser motiu de preocupació nacional, com és el cas de la llengua o la cultura pròpies. És una font potencial de riquesa que comença a ser explotada: ecoturisme, senderisme, cases rurals, etc. Cal destacar que molts dels beneficis derivats de la biodiversitat són intangibles, difícils de quantificar físicament o de valorar econòmicament, però d'una enorme importància; és el cas del valor vivencial, simbòlic o estètic lligat a la presència d'un organisme determinat o d'un conjunt d'organismes. Per això la pèrdua de biodiversitat comporta un empobriment cultural de la comunitat humana.
Aliment: Tant les espècies animals (ramaderia i pesca) com vegetals (agricultura) serveixen d'aliments als humans, Hom creu que hi ha unes 75000 espècies de plantes conegudes amb parts comestibles. Tanmateix, solament unes 300 espècies han estat aprofitades amb extensió per la humanitat. Però hi ha moltes més possibilitats d'aprofitar aquesta biodiversitat: per exemple, la planta d el fessol alat de Nova Guinea (Psophocarpus tetragonolobus) és comestible en la seua totalitat, i del seu sec es pot preparar una beguda semblant al café; és de ràpid creixement (en poques setmanes assoleix una alçada de 4,5 m) i té un valor nutritiu semblant a la soja. Altre exemple és la substitució d'espècies foranes en la ramaderia per espècies locals, com él el cas de l'antílop Connochaetes, natiu de les predes de l'est d'àfrica i amb un rendiment càrnic, dues vegades superior a les vaques i ovelles que s'hi ha introduït.
Medicines:
en l'actualitat, quasi la meitat dels fàrmacs de caràcter comercial
que es prescriuen en el països desenvolupats es varen obtenir inicialment
o encara s'extreuen d'organismes silvestres. D'ells, dues terceres parts provenen
de la flora vascular, mentre que microorganismes, plantes no vasculars i animals
aporten l'altre terç. Aquesta proporció és molt més
alta als països menys desenvolupats. En les zones de selves es pensa
que hi ha una quantitat d'espècies susceptibles de ser utilitzades
en medicina, algunes de les qual tenen ja un ús per part de les comunitats
indígenes. En els anys 50 es va comprovar que la vincapervinca de Madagascar,
un subarbust de 40 a 80 cm d'alçada, sintetitza més de 75 alcaloides
i dos d'aquests -la vincristina i la vinblastina- eren particularment eficaços
en el tractament de la malaltia de Hodgkin (un tipus relativament comú
de càncer dels ganglis limfàtics); avui en dia s'apliquen aquests
alcaloides en el tractament de càncer de mama i d'altres tipus de tumors.
També unes 1.400 plantes dels boscos tropicals i 500 organismes marins
produeixen substàncies químiques amb potencial per a l!uitar
contra el càncer. Però moltes d'aquestes espècies poden
extingir-se abans que la seua promesa puga ésser avaluada o explotada.
La diversitat biològica de l'Estat espanyol és molt gran.
Dins d'Europa és el que posseeix més de mamífers, aus
i rèptils i el tercer en peixos i amfibis. Pel que fa a les plantes,
hi són presents un 65% de les espècies presents a Europa. El
nombre de espècies endèmiques en la Península s'estima
en unes 1700. A aquestes xifres caldria sumar les de les illes Canàries,
on existeixen altres 500 endemismes. També hi ha una gran varietat
de hàbitats. Per exemple, dels 226 tipus de hàbitats reconeguts
com d'alt interés per la Unió Europea, 121 (54%) es troben en
territori espanyol.
El per què d'aquesta alta diversitat
- Situació geogràfica que provoca l'aparició de climes molt diversos
- Relleu muntanyós
- Illes Canàries.- La flora i fauna de les illes Canàries és totalment diferent de la de la península- Endarreriment dels desenvolupament econòmic.-La industrialització i el desenvolupament d'Espanya han estat més lents que el d'altre països d'Europa, el que ha permés mantenir grans extensions naturals millor conservades.
Amenaces a la biodiversitat en l'estat espanyolAquesta riquesa d’espècies fa que l’Estat Espanyol siga el país responsible de la conservació de la major part de la biodiversitat d’Europa. Tanmateix, l’absència, fins fa ben poc, de mesures per protegir-la explica el deficient estat de conservació de la seua diversitat. Segons el catàleg d’èspècies amenaçades (1999) havia un total de 546 espècies amenaçades, 157 de les quals catalogades com a espècies en extinció.Biodiversitat en Europa. (descarregueu el fitxer .pdf)
Actualment es pensa que la biodiversitat és en el punt màxim. Durant molts milers d'anys l'espècie humana va creixer sense que la seua influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seua existència però en els dos últims milenis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat tots els ecosistemes de la Terra i la seua pressió sobre les altres espècies és imparable. Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents. Els canvis introduïts són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen a simplificar-se, és a dir, passen a ser cada vegada més vulnerables Els productes humans de desfetes s'han trobat en els racons més recòndits del planeta i els seus efectes negatius sobre els éssers vius es fan cada vegada més palpables. No sabem quantes espècies i varietats genètiques desapareixen cada any com a conseqüència de les activitats humanes, senzillament per que ni tan sols tenim un inventari aproximat de les espècies existents.
Noss (1990)
suggereix cinc categories d'espècies que requereixen l'atenció
especial per a conservar la biodiversitat.
Espècies vulnerables, és
a dir, aquelles formades per poblacions petites de fecunditat molt variable
en el seu ecosistema i amb tendència a sofrir extincions locals.
Espècies clau, que la presència
-independentment de la seva abundància determina en gran mesura la
d'altres espècies.
Espècies umbrel·la, que
requereixen àmplies àrees per a la seva subsistència
i, per tant, la conservació del seu hàbitat implica també
la d'un ampli conjunt d'altres espècies indicadores.
Espècies indicadores, sensibles
a les pertorbacions o a canvis de la qualitat ambiental.
Espècies populars i carismàtiques,
que poden ésser utilitzades com a símbol a les campanyes conservacionistes.
De vegades alguna espècie pot pertànyer a més d'una d'aquestes
categories.
EL World
Conservation Monitoring Centre
subministra informació detallada de les espècies en perill agrupades
per categories taxonòmiques, països, grau de risc d'extinció,
etc. Aquesta informació es pot consultar en aquesta
pàgina
El concepte d'espècie amenaçada només inclou les
categories següents: Perill Crític, Perill i Vulnerable. Per exemple,
el ferreret (Alytes muletensis) es troba inclòs en la categoria
de Perill Crític; la tortuga mediterrània (Testudo hermanni)
es troba en la de Perill; i la sargantana de les Balears (Podarcis lilfordi)
és Vulnerable.
Un exemple emblemàtic és el del lynx ibèric. La següent pàgina del diari EL MUNDO us proporcionarà una informació eshaustiva sobre el tema
|
(Extinct, EX) |
Un taxó es considera Extingit quan no existeixen dubtes raonables que el darrer individu ha desaparegut |
|
(Extinct in the Wild; EW) |
Un taxó és Extingit en Estat Silvestre quan només es coneix que sobreviu mitjançant la cria artificial, en captivitat o com a població naturalitzada fora del seu espai de distribució primitiu. |
|
(Critically Endangered; CR) |
Un taxó es troba en situació de Perill Crític quan es troba enfrontat a un alt risc d'extinció en estat silvestre en el futur immediat. |
|
(Endangered; EN) |
Un taxó es troba en Perill quan no es troba en Perill Crític però es troba enfrontat a un alt risc d'extinció en el futur proper. |
|
(Vulnerable; VU) |
Un taxó és Vulnerable quan no es troba en Perill Crític o en Perill però es troba enfrontat a un alt risc d'extinció en estat salvatge en un termini de temps mitjà. |
|
(Lower Risk; LR) |
Un taxó es troba en Baix Risc d'extinció quan després d'avaluar-se no satisfà els criteris de les tres categories anteriors. En aquest grup es distingeixen tres subcategories: Depenent de la Conservació; Amenaça Propera i Afectació Mínima. |
|
(Data Deficient; DD) |
Un taxó posseeix Dades Insuficients quan la informació disponiblec és inadequada per avaluar, directament o indirecta, el seu risc d'extinció basat en la seva distribució i/o l'status de la seva població. |
|
(Not Evaluated; NE) |
Un taxó és No Avaluat quan la seva supervivència no ha estat valorada segons els criteris establerts. |
Els efectes de la deforestació sobre la fauna són acusats.
L' obertura de sectors de la selva per part de les companyies fusteres provoca
la invasió dels sectors desforestats per nous grangers i una pressió
de caça molt més gran. Això comporta en molts casos la
desaparició local d'algunes espècies. No tan sols la cacera
directa fa minvar la riquesa faunística, sinó que en obrir-se
determinats sectors de selva, moltes espècies animals no poden viure
en el nou entorn. Un dels grups més afectats és el dels primats
,i particularment aquells que viuen o necessiten per a viure els arbres més
alts, que normalment són els més apreciats per les companyies
fusteres.
Actualment,
la situació dels boscos tropicals és la que provoca més
preocupacions. Una vegada el bosc tropical ha estat destruït, s' ha perdut
per sempre. No només estan en perill els boscos tropicals. També
hi està el sòl en el que creixen. Tot i que hi ha un exuberant
creixement dels arbres i de les demés plantes dels boscos tropicals,
la major part del seu sòl és molt pobre. Pocs dels nutrients
que utilitzen les plantes provenen del sòl. La majoria els suministra
la vegetació morta i en descomposició que hi ha sobre el sòl
del bosc. El sòl de la selva verge és com una enorme capa d'
adob. Aquesta capa de residus pot tenir només uns pocs centímetres
de gruix encara que proporciona la major part dels nutrients essencials.
Els residus orgànics que cobreixen el sòl del bosc es descomposen
i es reciclen ràpidament. Aquest material format per plantes mortes
aviat es converteixen en aliments dels fongs i les bacteries. Les condicions
de calor i humitat del bosc tropical acceleran la descomposició. El
bosc tropical intacte és un ecosistema quasi completament tancat. El
90 per 100 de la substància de les plantes és reciclada. Però
al tallar els arbres, l' home destrueix aquest medi de fràgil equilibri.
La principal font de nutrients desapareix. Només queda un sòl
molt estret i tan pobre que en ell no es poden desenvolupar les plantes. Sense
plantes que el cobreixin, el vent i l' aigua l'erosionen fàcilment.
En aquestes condicions, després d' uns quants anys el que era un bosc
tropical es transforma en un desert; s' ha produït el fenomen de la desertització.
Com hem explicat anteriorment, aquestes activitats destrueixen ecosistemes
rics en biodiversitat per produir aliments a partir de poques espècies.
La utilització de plagicides i insecticides potencia aquesta acció.
La utilització d’adobs potencia la contaminació dels espais
naturals i de les àrees humides properes.
Tornar a l'inici de
pàgina
c) La Introducció
de plantes millorades (desaparició de gens silvestres) o transgèniques
Les espècies vegetals autòctones són substituïdes
per unes poques “llavors miracoloses”, la selecció
artificial de les quals les fa més vulnerables que els seus parents
salvatges a malalties, sequeres, o plagues. Tan sols tres espècies
-el blat, l'arròs i la dacsa- proporcionen la meitat de l'aliment
mundial; unes altres quatre -les creïlles, l'ordi, els moniatos i
la mandioca- porten el total a tres quartes parts. Aquesta dependència
gairebé exclusiva de pocs conreus és perillosa; les malalties
es poden estendre ràpidament entre els monocultius, com ja s'esdevingué
amb el conreu de la creïlla , a Irlanda durant la dècada dels
quaranta del segle XIX, que causà la mort d'una cinquena part de
la població.
La presència de llavors híbrides als nostres camps ha contribuït
a la disminució de diversitat de plantes. Així, si a principis
de segle hi havia a Europa tres centenars de varietats de pomes, ara en
trobem als mercats només tres o quatre. Però potser la conseqüència
més important ha estat la pèrdua d'ofici per part dels agricultors:
comprant les llavors a les empreses proveïdores han deixat de transmetre's
i perfeccionar les tècniques de creuament. Els agricultors dels
països del Sud encara no depenen dels híbrids. O bé
segueixen mantenint l'agricultura tradicional, o bé creuen les
llavors híbrides de segona generació amb espècies
pròpies, aconseguint plantes de qualitat.
Un cultiu transgènic és aquell en què s´utilitzen
llavors que tenen una modificació genètica procedent de
la seva mateixa espècie o de qualsevol altre ésser viu,
per dotar a l´organisme receptor d´unes propietats que no
té, a fi i efecte de ser resistents a herbicides, plagues, etc.
Els impactes dels transgènics en el medi ambient van des la disminució
de la biodiversitat i els efectes imprevisibles sobre la cadena tròfica.
D’altra banda els impactes a nivell planetàri passen per
una globalització econòmica que comportarà la reducció
al màxim de la població agrícola mundial i que deixarà
a moltes persones que viuen encara del camp en situació precària
sobretot en paisos com Àfrica, Amèrica del Sur i Àsia,
on les petites explotacions agrícoles o les economies rurals de
subsistència es substituiran per zones de superproducció
on es podran utilitzar els productes prohibits a Europa i EEUU.
El fet que siga en països del Sud on existeixen les majors reserves
de biodiversitat, els fa d'una banda més vulnerables a la contaminació
genètica, i de l'altra, al patentament d'espècies autòctones
per part de multinacionals (biopirateria).
d) Explotació directa d’espècies
Es pot produir per pressió cinegètica (els tigres), sobrepesca
(l’esturió), per col·leccionisme (insectes i peixos
tropicals) i la utilització d’espècies com a animals
de companyia (iguanes, serps, ocells tropicals, etc)
El comerç d’animals, vegetals i productes salvatges és
un gran negoci. La major part d'aquest comerç és completament
legal, controlat per lleis nacionals i per un tractat internacional. Però
una part és comerç il·legal d'espècies rares
i en perill, normalment caçades d'amagat i passades de contraband
entre fronteres. El comerç és una de les principals amenaces
que pateixen les espècies salvatges, sovint en perill d 'extinció.
Cada any s'embarquen milions d'animals vius a tot del món per proveir
el comerç d'animals de companyia. També les pells, el cuir
i l'ivori es comercien en grans quantitats. Normalment, en un sol any
es venen 50.000 primats vius, ullals d'ivori de 70.000 elefants africans,
4 milions d'ocells vius, 1 0 milions de pells de rèptils, 15 milions
d 'altres pells, uns 350 milions de peixos tropicals i prop d 'un milió
d'orquídies.La pesca s'enfrenta a un desastre (Veure
dades de Greenpeace). La demanda augmenta sense parar, provocant la
destructiva sobreexplotació de les reserves. La Organització
de les Naciones Unides per a l' Agricultura i l'alimentació afirmà
recentment que, de les 280 zones pesqueres que controla, només
25 podien considerar-se subexplotades o moderadament explotades. Les úniques
regions pesqueres subexplotades es troben en el Hemisferi Sud. Sobrepesca
en Europa. (descarregueu el fitxer .pdf)
A causa d'usos agrícoles, industrials, desenvolupament de les àrees
urbanes, deforestació, contaminació, etc.
El comerç d'animals,
vegetals i productes salvatges és un gran negoci, valorat en més
de 5.000 milions de dòlars anuals. La major part d'aquest comerç
és completament legal, controlat per lleis nacionals i per un tractat
internacional. Però d'un terç a una quarta és comerç
il.legal d 'espècies rares i en perill, normalment caçades d'amagat
i passades de contraband entre fronteres. El comerç és una de
les principals amenaces que pateixen les espècies salvatges, sovint
en perill d ' extinció.
Cada any s'embarquen milions d'animals vius a tot del món per proveir
el comerç d'animals de companyia. També les pells, el cuir i
l'ivori es comercien en grans quantitats. Normalment, en un sol any es venen
50.000 primats vius, ullals d'ivori de 70.000 elefants africans, 4 milions
d'ocells vius, 1 0 milions de pells de rèptils, 15 milions d 'altres
pells, uns 350 milions de peixos tropicals i prop d 'un milió d'orquídies.
Els productes provinents de la fauna es troben entre els més cotitzats
del món. Dagues amb els mànecs fets de banya de rinoceront africà
poden reportar 12.000 dòlars cadascuna, una banya de rinoceront asiàtic
blanc es ven a 13.000 dòlars,
per a medicines en el Ilunyà Orient. Un abric de lleopard clapejat
pot costar més de 100.000 dòlars al Japó. Els exemplars
rars vius poden tenir preus semblants. Dos guacamais spix de contraband foren
oferts a Ia venda a 80.000 dòlars a Europa; una tramesa de lloros considerats
en perill d' extinció, interceptada per funcionaris de la duana espanyola,
fou avaluada en 200.000 dòlars.
h) Introduccio espècies no autòctones
Potser
és un dels majors perills actuals per a la biodiversitat. L’activitat
humana ha facilitat la dispersió d’espècies fora dels
seus hàbitats, les quals entren en competència amb les espècies
autòctones, o bé s’alimenten d’elles, actuen com
a paràsits, contagien malalties, etc. com a conseqüència,
les poblacions autòctones poden entrar en decliu i, fins i tot, extingir-se,
el que condueix a modificacions profundes dels ecosistemes.
Les causes d’aquesta introducció són variades. introducció
d’espècies vegetals i animals en l’agricultura i ramaderia,
introducció d’espècies depredadores en la lluita biològica
contra les plagues, introducció d’espècies com a mascota
o bé, accidentalment, com a conseqüència del comerç
mundial.
Estudiarem un exemple important que afecta les nostres zones litorals. L’alga
Caulerpa Taxifolia Exemple . l'alga
Caulerpa Taxifolia
1- Acords internacionals per a la protecció de la biodiversitat.
Per a conservar la biodiversitat és necessari prendre mesures com l'
augment del nombre d' espais protegits, la paralització del comerç
il·legal d'espècies o una aplicació més rigorosa
de la legislació existent; però per aturar la pèrdua
de la diversitat biòlogica és necessari actuar també
en altres sectors com l' agricultura, la ramaderia i especialment sobre els
factors de tipus econòmic que incideixen negativament sobre l' evolució
de la biodiversitat.
Amb la finalitat de protegir tant a les diferències espècies
del nostre planeta com als seus hàbitats, s' han acordat a nivell mundial
diversos tractats. Actualment existeixen 10 convencions
obertes a tots els països i dirigides per qüestions d' àmbit
global (zones humides, espècies migradores, comerç d' espècies
salvatges,etc). Per el que respecta al àmbit regional existeixen 32
convencions més (Mediterrani, Antàrtida, Amazones, etc) i unes
altres 40 més fan referència a determinades espècies
(plantes, cetacis, ossos polars, etc).
La convenció relativa a la Diversitat Biològica, que fou adoptada
en la Conferència
de les Nacions Unides sobre el medi natural i desenvolupament celebrada en
Río de Janeiro en el juny del 1992, constitueix el primer tractat
internacional pensat especialment en la conservació i la utilització
de la biodiversitat. El text reconeix que la conservació de la biodiversitat
és una preocupació comuna de la humanitat i s' estableix que
els països firmants no només han de fer servir totes les mesures
que estan en el seu abast per protegir la diversitat biològica dins
de les seves fronteres, sinó que també està previst el
desenvolupament d'estratègies nacionals i programades per a la seva
conservació i l' ús sostenible de la diversitat biològica,
incloent l'establiment d'organismes nacionals per implementar les previsions
de la convenció. Dóna prioritat a les mesures de protecció
“in situ” (parcs naturals, reserves, etc), mentre que les mesures
de conservació “ex situ” (jardins botànics, zoològics,
etc) han de complementar la conservació “in situ”
2- Protecció àreea
geogràfiques
Les àrees protegides no necessàriament són espais aïllats
en els quals l'ésser humà no hi pot intervenir, sinó
que a algunes es pot arribar a compaginar la funció de protecció
de la naturalesa amb una funció de desenvolupament, essent possible
la seva explotació econòmica controlada (desenvolupament sostenible),
a més de ser idonis per a la investigació i l'educació.
La declaració d'àrea protegida, malgrat els avantatges que suposa,
té uns costos econòmics i socials que afecten les poblacions
veïnes de la zona (prohibició d'explotació,...)
Podem trobar diferents categories:
Reserves de la Biosfera: zones d’ecosistemes
terrestres o costaners/marins representatius on s’armonitza conservació
i desenvolupament sostenible. a principi de l’any 2000 hi havia 338
reserves distribuïdes en 85 països. alguns exemples seien les illes
de Menorca o El Hierro,
Urdaibai (ria de Guernica), etc. No hi ha cap al País Valencià.
A nivell de l’Estat espanyol.
Parcs: àrees naturals,
poc transformades per l’explotació i ocupació humana i
que posseix uns valors ecològics, estètics, educatius i científics,
la conservació dels quals mereix una atenció preferent. dins
d’aquesta categoria trobem dos nivells de protecció:
*Parcs Nacionals. Màxima protecció. Titularitat estatal. Són 13, entre ells, Doñana (Andalusia), Garajonay (Canàries), Ordessa (Aragó), Teide (Canàries), Aïgues Tortes (Catalunya), etc. No hi ha cap al País Valencià.
* Parcs Naturals. presenten un menor grau de protecció i s’hi permet un aprofitament dels seus recursos naturals. Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes. Alguns exemples els tenim en el delta de l’Ebre (Catalunya), Illes Cíes (Galícia), Montfraüe (Extremadura). A nivell del País Valencià tenim l’Albufera, Serra d’Espadà, Salines de Santa Pola, carrascar de la Font Roja d’Alcoi, El Fondo d’Elx, El Montgó, la marjal de pego-Oliva i el Penyal d’Ifach.
Reserves naturals: espais naturals
creats amb la finalitat de protegir ecosistemes, comunitats o elements biològics
que per la seua raresa, fragilitat, importància i fragilitat mereixen
valoració especial. Declaració i gestió a càrrec
de les Comunitats autònomes. Exemples. Ses Salines d’Eivissa
(Illes Balears), Illes Medes(Catalunya). A nivell
Valencià tenim l’Illa Plana o tabarca, illots Columbrets i la
reserva del Cap de Sant Antoni.
Monuments naturals: Espais de
notòria singularitat, raresa o bellesa que mereixen ser objecte de
protecció. S’inclouen les formacions geològiques, els
jaciments paleontològics Declaració i gestió a càrrec
de les Comunitats autònomes. Exemples: Glaceres del Pirineu
Paisatge natural. Llocs concrets
del medi natural que pels seus valors estètics i culturals, siguen
mereixedors d’una protecció especial. Declaració i gestió
a càrrec de les Comunitats autònomes. Un exemple seia el Desert
de les Palmes
3- Protecció “ex situ”:
Jardins botànics i zoològics,
bancs de gens i llavors per conservar la biodiversitat animal i vegetal i
poder-la reintroduir posteriorment a la natura.
Tornar a la pàgina principal de CTMA