Tal volta torne a escriure...

Porte dies pensant en tornar a donar-li vida al meu blog, però no sé per què mai aconseguisc posar-m'hi. Em manquen ganes, temps, facilitats d'accés a la xarxa i tampoc no sé si a algú l'interessarà realment allò que escric... Excuses barates que alimenten la meua ganduleria.

Però també he recordat avui el motiu perquè vaig començar a escriure. Ho vaig fer per a mostrar al esperits més pesimistes que UN MÒN MILLOR ÉS POSSIBLE i que TOTS podem ficar el nostre granet de sorra per a aconseguir-ho!!!

De què serveix quedar-se a casa mirant la televisió i lamentant-nos de les injustícies que hi ha allà a fora? Alcem-nos i reivindiquem el nostre paper d'actors polítics!! Ajude'm a qui tenim al nostre costat, estimem als amics i persones que ens estimen!!! Lluitem (sense armes) per la igualtat de tots els humans, sense mirar d'on procedeixen o de quin color tenen la pell!!

Espere que les meues paraules tinguen la màgia de despertar un somriure i fer que avui algú isca de casa disposat a contagir a la vegada eixe somriure a tothom que passe pel carrer. No pensem que les coses son així i que tot està en mans de l'economia i la política. NOSALTRES, la societat, som la base d'eixa oligarquia que es manté sobre nosaltres. Si fem soroll i ens menegem, cauran!

Tal volta torne a escriure...

Fins prompte doncs!

Salvaguardem el nostre medi ambient!

Quan la mà de l'home no pot estar-se quieta i necessita transformar tot allò natural en un producte manufacturat per al seu propi benefici, no ens queda més remei que culturalitzar-lo per a poder conservar-lo. La tala indiscriminada o la crema de boscos a cosa feta per a revaloritzar terrenys i fer-los urbanitzables fa que siga necessari convertir-los en parcs naturals o en patrimonis de la humanitat. Només així s'assegura, almenys durant un temps, la no destrucció de la terra que ens acull. L'especulació i la construcció desmesurada de vivendes està augmentat de forma preocupant la presió sobre el medi ambient i les conseqüències negatives que això ens reporta. És paradoxal que construïm tantes vivendes, sense una necessitat real, quan ens estem carregant l'estructura que ens permet viure cada dia. Pensem més amb el cap i menys amb la butxaca!

La Colla Ecologista d'Alacant-Ecologistes en Acció (Alacant), la Colla Ecologista "La Carrasca" - Ecologistes en Acció (Alcoi), Vent Pluig- Associació Cultural de la Vall de Guadalest, WWF-Adena (Grup d'Alacant) i el Grup Ecologista Xoriguer (La Vila Joiosa) han inicitat un moviment en defensa de les serres d'Aitana, La Serrella i el Puig Campana. La grandària d'aquestes muntanyes s'estén des de les Marines al Comtat.

MANIFEST:

Els municipis muntanyencs de les Marines ja han començat a patir un procés especulatiu que transforma lenta però inexorablement les millors terres en solars. Polop, Callosa, La Nucia, Finestrat i Guadalest ja estan envoltats de projectes urbanístics.

Si avaluem l'evolució del procés destructiu-urbanitzador sobre els pobles costaners als últims quaranta anys podem projectar sense risc d'equivocar-nos que en els pròxims quaranta anys el procés haurà augmentat exponencialment transformant el millor del nostre territori en una macrourbanització.

Vivim a un país on la planificació territorial estè en mans del agents urbanitzadors, la qual cosa por conduir a la pèrdua irreversible del paisatge, de l'agricultura i inclús de la nostra llengua.

La nostra proposta consisteix a fer de La Serrella, L'Aitana i el Puig Campana un gran Parc Natural i és per això que fem aquesta primera convocatòria. Ara per ara, volem conèixer de primera mà l'experiència del treball i les reivindicacions que van fer amb molt d'èxit de la Serra de Mariola un Parc Natural.

Pensem que encara estem a temps d'articular una protecció efectiva dels nostres millors ecosistemes de muntanya. I a més fer això compatible amb el creixement ordenat dels pobles i amb les activitats tradicionals, com ara la caça, l'agricultura, el turisme rural o les esports de muntanya. El moment és ara, i hem de fer-ho pel present, per futur i per fer país.

Que la frase CLAR COM L'AIGUA continue tenint sentit

Cuando llega el verano los humanos nos sentimos atraídos por el mar.
Las multitudes se congregan en las playas en busca de un contacto con las olas marinas que nos produzcan placer y descanso.
Pero el paso humano deja su huella fatal en las playas de arena.
Millones de bolsas de nylon y plásticos de todo tipo son abandonados en la costa y el viento o las mareas se encargan de arrastrarlos al mar.
Una bolsa de nylon puede navegar varias decenas de años sin
degradarse. Las tortugas marinas las confunden con medusas y las comen ahogándose en el intento por tragarlas. Miles de delfines caen también en la confusión y mueren ahogados. Ellos no pueden reconocer los desperdicios humanos,simplemente se confunden, después de todo, "lo que flota en el mar se come".
La tapa plástica de una botella, más dura que una bolsa, puede
permanecer inalterable navegando por los mares por más de un siglo.
El Dr. James Ludwing que se encontraba estudiando al albatros en la Isla de Midway, en el Pacífico, muy lejos de los centros poblados, hizo un hallazgo espantoso. Cuando comenzó a recoger el contenido del buche de sólo ocho pichones de albatros muertos encontró: 42 tapas plásticas de botellas, 18 encendedores, restos flotantes que en su mayoría eran pequeños pedacitos de plástico. Estos pichones habían sido alimentados por sus padres que no pudieron reconocer los desperdicios al momento de elegir su alimento.
El próximo verano, cuando visites tu playa preferida, tal vez encuentres en la arena basura que otra persona arrojó. No es tu basura, pero es TU PLAYA,es TU MAR, es TU MUNDO y debes hacer algo por ellos.
Muchos padres juegan con sus hijos el juego de "A ver... ¿quién consigue juntar la mayor cantidad de plásticos?" en medio de una inolvidable lección de ecología. Otros, en silencio, toman un plástico abandonado y lo llevan con ellos a sus casas, lejos del mar. Los verás pasar sonrientes, saben que han salvado a un delfín. "No se puede defender lo que no se ama y no se puede
amar lo que no se conoce"
Difundidlo.

Gracias.

UN MUNDO MEJOR ES POSIBLE

Especialistes en marketing camí d’Europa

El pobrets assessors en comunicació de Mayor Oreja i Borrell estan fent una feinada endebades. En un moment en què ni la política nacional desperta el major interés pel desànim dels ciutadans envers l’Estat i els polítics, les eleccions europees passaran inadvertides per la majoria de ciutadans.
La gent no és conscient de la importància de votar per a escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Entre un 40 i un 80% de les decisions que pren ens afecten molt directament (va ser el Parlament qui va prohibir la rebaixa d’impostos en els llibres i discos, per exemple).
Encara no hi ha una consciència d’Europa. Només cal vore els debats bipartidistes de la tele (només faran un debat en que isca més gent que Borrell i Mayor?), on el temes tractats es desvien ràpidament cap a acusacions per gestions anteriors en el govern de l’Estat.
El 80% dels espanyols utilitzen la televisió com a única font d’informació política. Per això els partits es veuen obligats a centralitzar totes les seues idees en la figura d’un líder que, a més de saber parlar (en teoria), deu captar l’atenció dels votants a través de la xicoteta pantalla. Per tant, si es maco millor que millor. Tant Borrell com el seu contrincant Mayor (els altres candidats no ho necessiten tant perquè són ignorats pels mitjans de comunicació) passen hores i hores assajant com dur a terme la seua actuació: en quin moment treure el to lacrimogen parlant de les víctimes del terrorisme; quan acusar greument l’opositor amb arguments envers la seua intimitat, en lloc de defensar la gestió alternativa que ell portaria a terme; o quan mirar a càmera de manera seductora i persuasiva si tenen molt clar allò que dir. Importa més semblar el guanyador que guanyar, i parle en aquestos termes perquè la política es constitueix sempre com un debat maniqueista on uns perden i altres triomfen.
Com diu Castells, la política ara és política informacional. Això no significa que els mitjans de comunicació determinen la política, però sí que la modelen. Qualsevol partit o candidat, siga de la ideologia que siga, ha de sotmetre’s als mateixos mitjans de comunicació.
Tristament, com critica Philipe Breton, hi ha una confusió entre mediació i mediatització, per això cal guanyar-se als media només per a tindre l’oportunitat de ser escoltat a escala massiva. Les institucions o figures que en algun moment van mitjançaven entre els polítics i els ciutadans han sigut engolides pels mitjans de televisió i, davant de tot, per la televisió.
El principal problema al que condueix aquesta identificació és a suposar que per tindre mitjans de comunicació la nostra democràcia està assegurada. No és veritat. A més, la paraula política, després dels filtres dels periodistes i de la recepció activa, pràcticament desapareix. L’argumentació política es redueix a una posada en escena. Així doncs, els periodistes, amb la seua labor de comentaristes i intèrprets transmeten la idea d’una transparència mediàtica que ens “salva” de l’opacitat política.
Alguns autors veuen en els mitjans de comunicació un atemptat contra la democràcia. El més divertit és Giovanni Sartori, qui acaba dient bestieses com que la televisió idiotitza l’home destruint la seua capacitat crítica i substituint les idees per imatges. Crec que se li oblida que les audiències no són blancs amorfs que responen a l’esquema estímul-resposta, com la investigació administrativa dels anys quaranta va creure.
Els mitjans de comunicació són un eina ABSOLUTAMENT necessària per a la democràcia. De fet, els que alguns anomenen democràcia mediàtica no contradiu la parlamentària, ja que l’existència de diferents mitjans o grups empresarials (amb algun agradable exemple de periodisme “independent”) comporta una varietat ideològica. Tot i això, tant en un camp com en l’altre, hi ha una trista tendència a l’oligopoli.
No veig necessària una reducció de la influència dels mitjans, sinó un augment del protagonisme dels partits i institucions polítiques. Això no lleva, clar està, que siga imprescindible una defensa del pluralisme tant en el món mediàtic com ideològic. Vivim en un sistema capitalista que defensa la “llibertat” de capitals davant de tot (llibertat que paradoxalment sempre es tradueix en monopoli), però hem de rebel·lar-nos i protegir de les seues sarpes els nostres drets com a persones!

Ensenyem a parlar a la futura televisió balear

Les Illes Balears tindran prompte la seua pròpia cadena de televisió autonòmica. No obstant, els amos del PP en eixa terra sembla que adoren Canal 9 i tinguen enyorança d'ella, perquè volen començar discirminant el català. Si abans de començar les emissions no fem res en favor de la llengua, després serà més difícil modificar una sèrie de continguts que l'audiència s'ha educat a vore en castellà.
Si mor una llengua, mor una realitat.
La televisió balear, en català i de qualitat!

MANIFEST DE L'OBRA CULTURAL BALEAR
ADHEREIX-TE!!!!


Atès el fet que la Llei de creació de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (1985) estableix que un dels principis cabdals de la seva programació ha de ser “la defensa de la personalitat i identitat del poble de les Illes Balears, així com la promoció i difusió de la seva cultura i la seva llengua”. Que la Llei de Normalització Lingüística fixa com a objectius el foment de l’ús de la llengua catalana a tots els mitjans de comunicació social i estableix que “el català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió” públiques de l’arxipèlag,

Atès el fet que la Llei de Ràdio i Televisió de les Illes Balears palesa que una RTV pública en català és un instrument essencial per “crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l’ús de la llengua catalana per a tots els ciutadans” i que la Llei de normalització també hi incideix. declaram que

La futura televisió i ràdio públiques de les Illes Balears han de respectar el mandat legal i estatutari de promoure la llengua pròpia i oficial del país. El català ha de ser l’idioma vehicular dels mitjans de comunicació públics, amb el major respecte al pluralisme lingüístic (de manera que els convidats puguin expressar-se amb el seu idioma).

Haurà de facilitar i estimular la recepció del senyal autonòmic arreu de les comunitats de llengua catalana, per superar els dèficits històrics de coneixement i valoració de la nostra realitat i l’enriquiment de la llengua compartida.

Exigim el respecte a la llibertat d’expressió, l’objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la seva separació nítida de l’opinió, el respecte a l’honor i a la vida privada de les persones, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, social, cultural i religiós.

Consideram de cabdal importància assolir el màxim nivell de qualitat tècnica i de continguts, comparable al de les millors ràdios i televisions autonòmiques, per captar l’atenció de l’espectador.

Ha de preveure desconnexions per a cadascuna de les illes, i ha de donar una intervenció significativa als consells insulars.

Recordam que des de fa dues dècades, arran de la campanya Volem veure TV3, ara!, una gernació de ciutadans i de col·lectius demanam la creació d’una televisió i una ràdio autonòmiques que siguin la insígnia del nostre país i que reflectesquin el bategar diari del poble balear. Aquesta il·lusió no pot ser ara decebuda.

Dos puntos, colega

Sembla que la nostra veu ha arribat enlloc i almenys Coca-Cola Espanya retirarà l'anunci. M'alegre. A més, l'spot no només és insultant per als scouts, és cutre amb ganes, així que encara els farem un favor si el canvien per un altre.
Ací teniu la comunicació del predident de MSC.

27 de mayo de 2004

Amigas y amigos, Os comunicamos que después de estos días de negociaciones con la Compañía Coca-Cola España, para discutir sobre el anuncio de Fanta que a nuestro parecer atentaba contra la imagen del escultismo, hemos recibido respuesta oficial de Coca-Cola España, pidiendo disculpas por el posible daño causado y anunciando la retirada del anuncio que tenían previsto emitir durante todo el mes de junio. Durante estas dos semanas se han realizado dos reuniones con representantes de Coca-Cola España, en las que hemos participado en nombre de la Federación de Escultismo en España y donde se ha hablado de la retirada del anuncio y de la petición de disculpas. Paralelamente se han iniciado los trámites pertinentes con el Defensor del Pueblo, la Comisión de Autocontrol y la Comisión Asesora de Publicidad de RTVE. Queremos agradecer el esfuerzo de todos vosotros en la difusión y seguimiento de este tema. Recibid un cordial saludo.

Agustín Matía Amor Presidente del MSC

No Fanta, sí way

Mai he venut galetes ni m'he disfressat amb uniforme militar. Sóc scout des dels 8 anys i és una de les experiències més meravelloses que he viscut i visc encara. Gràcies als scouts el meu caràcter és més extrovertit, sóc més amable i tinc moltíssims més amics. A més, des de menuda m'han ajudat a desenvolupar-me com a persona, a ser més autosuficient i a tindre iniciativa per a ajudar els demés.
Conec molts agrupaments escoltes i cap d'ells fa coses rares ni té res a veure amb els estereotips importats per la televisió, principalment per les pel.lícules nord-americanes. Som gent totalment normal que aprofitem el nostre temps lliure per conviure enmig de la naturalesa i fer activitats de caire social.
Per tot això m'ha ofés profundament l'anunci que Fanta emet actualment per a promocionar els seus viatges d'aventura. Com explica el comunicat que hi segueix, no hi ha res més lluny de la realitat. No obstant, aquest tipus d'informació ens fa molt de mal, perquè es mol fàcil criticar allò que es desconeix.
Convide a qui no em crega a submergir-se en el emocionant món scout!

La Federación de Escultismo en España presenta una queja ante la Comisión Asesora de publicidad de TVE por la emisión de un anuncio de refrescos que consideran desafortunado

La denuncia que ha sido planteada por la Federación de Escultismo en España (FEE), entidad que agrupa a la Federación de Asociaciones de Scouts de España (ASDE), el Movimiento Scout Católico (MSC) y la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) que representan en España a más de 75.000 jóvenes, considera que el anuncio vulnera la imagen y los derechos de los scouts españoles

La Campaña de Fanta que invita a los jóvenes a participar en un concurso de viajes, utiliza a un joven scout que propone ir a un campamento de verano y su idea es rechaza entre los amigos del anuncio. Ni el scout que aparece es actual, ni los campamentos de verano, en los cuáles confían,numerosas familias españolas y de todo el mundo, son tan lamentables como parece hacernos ver el mundo mágico de Fanta.

El joven que quiere parecer ser un scout, ofrece una imagen
totalmente desfasada y desvirtuada del movimiento educativo scout de hoy en día, que además de organizar numerosas actividades para la población infantil y juvenil española, utiliza los campamentos de verano, como marco natural para la educación no formal, en donde se favorecen programas alimentados en la educación para la salud, la integración social, la igualdad de oportunidades, la educación medioambiental, educación para la paz y el desarrollo, el consumo responsable y la promoción de la calidad de vida infantil.

Las asociaciones de la Federación de Escultismo en España llevan más de noventa años, educando a niños, niñas y jóvenes comprometidos con la sociedad y promoviendo proyectos de cooperación internacional y apoyo a colectivos desfavorecidos. En este sentido entendemos que la imagen que aporta el anuncio, además de ser innecesaria para "vender" un producto, perjudica a los jóvenes miembros de nuestras asociaciones. Tal vez, haya que hacer un ejercicio de responsabilidad en creatividad publicitaria para que en los anuncios se vendan los productos y no se utilicen estereotipos ni se denigren imágenes de colectivos.