Com a resultat de mesures oficials, campanyes publicitàries i altres activitats de promoció dutes a terme per part del Bwrdd yr Iaith Gymraeg (Junta per a la Llengua Gal·lesa) – l’organisme oficial de política lingüística al País de Gal·les – juntament amb la mobilització de la societat civil, el gal·lès s’ha anat expandint a diferents àmbits i per a diferents funcions. Tanmateix, la seva difusió ha estat limitada a uns àmbits concrets. No hi ha hagut una normalització simultània en el sector públic i en el privat, degut a la ben entesa urgència de despenalitzar el seus usos, assegurar-ne la presència en sectors claus per la seva producció i reproducció – principalment en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació – així com incrementar-ne el seu estatus.
Així doncs, una de les àrees on el gal·lès opera sota condicions desfavorables és en el camp de les activitats econòmiques, especialment com a llengua habitual del sector privat. A Gal·les, de moment, el sector privat no té el deure legal d’utilitzar o reconèixer la llengua minoritària. Moltes de les empreses que han adoptat el gal·lès com a llengua de treball, o de relació amb els seus clients, ho han fet voluntàriament i fins i tot algunes d’aquestes empreses han declarat haver tret beneficis de la seves polítiques lingüístiques favorables al gal·lès. Aquesta, no és tanmateix la tendència general i encara la majoria de companyies no mostren massa sensibilitat cap a la utilització de la llengua minoritària en les seves activitats diràries.
La meva presentació es centrarà doncs en els següents punts:
1. L’anàlisi de les causes principals de l’estat actual de la llengua gal·lesa en el sector privat i els problemes que aquesta ha d’afrontar per extendre’s en aquest sector.
2. Les opinions i comportaments d’empresaris sobre l’ús del gal·lès en les seves empreses (petites i mitjanes):
- quin ús en fan del gal·lès, tant com a llengua interna d’administració de l’empresa com a llengua de ralació amb els clients;
- fins a quin punt tenen en compte el coneixement del gal·lès per a la selecció de nou personal;
- si creuen que utilitzar el gal·lès els suposa més aviat un obstacle per al desenvolupament i progrés de les seves empreses o al contrari, utilitzar el gal·lès els diferencía d’altres empreses i els proporciona beneficis de tot tipus;
- quina es la seva opinió sobre l’ús del gal·lès en etiquetatge i publicitat; etc.
3. La discussió de diferents models de promoció de l’ús del gal·lès en el sector privat per part del Bwrdd yr Iaith Gymraeg i de Menter a Busnes (Empresa i negoci); si les dues tipologies presenten una estratègia equilibrada i coherent per la difusió del gal·lès en el món socio-econòmic, o bé, si hi ha lloc per millores que podrien incrementar l’eficiència i l’impacte d’aquestes polítiques.