|
La Salvació en Jesucrist |
|
|
El nostre Déu surt a trobar l’home per redimir-lo. Ell està molt més interessat a salvar-nos, que nosaltres mateixos. Com ja va entregar al seu propi Fill, no està disposat a desaprofitar la seva sang preciosa, i llavors busca l’home per portar-lo a la creu de Jesucrist, on ha realitzat, d’una vegada per sempre la salvació de l’home. La causa del sofriment del món sencer està en el cor de l’home. La falta d’amor és origen de tots els problemes. Jesús ha vingut a salvar a l’home complet. Ell es l’única alternativa quan les portes es tanquen. Només Ell pot fer el que resulta impossible per als homes. Quan algú ha arribat al límit de les seves possibilitats i ja no té solució al seu problema, sempre en queda una: La persona de Jesús. El Senyor a més de guarir-nos del pecat ens dona la força per a vence’l. Canvia el cor de l’home i ens fa desitjar les coses de dalt en lloc de les de la terra. Si recorrem a Ell amb fe, ens transforma la nostra vida, doncs Ell va venir per a que tinguem vida i la tinguem en abundància. Déu no vol que els seus fills visquin lligats als esclavatges d’aquest món. Per això ens envia la força de l’Esperit Sant, perquè siguem en Ell, més que vencedors a les batalles i lluites d’aquest món. Com que l’home pel seu pecat era incapaç de retornar al paradís perdut, Déu va pendre la iniciativa i va venir a l’home: " Tant va estimar Déu al món que va donar al seu Fill únic, per a que el qui cregui en Ell no mori sinó que tingui vida eterna." I el més meravellós, és que no el va enviar als justos i bons, sinó als que estàvem enemistats amb Ell a causa del nostre pecat: " El Fill de l’home ha vingut a buscar el que estava perdut" Aquesta és la bona notícia per a tots els homes: tenim un bon Pastor, capaç de deixar noranta nou ovelles i anar a buscar l’ovella perduda. Qui va a Ell, no se'l treurà fora (Joan 19,10). Ni se'l condemnarà, sinó que obtindrà la llum de la vida, perquè Ell és el camí, la veritat i la vida. En lloc de castigar-nos, ha pagat el deute que teníem per motius de la nostra rebel.lia. Ara ja estem en pau amb Déu, ja el compte nostre va ser saldada per la mort i resurrecció de Jesucrist. Ell va pagar el preu del nostre pecat a la creu, i ens va aconseguir el perdó de Déu per la seva preciosa sang. Per la seva mort i resurrecció, som lliures del pecat i de la mort. Ja no pesa cap condemnació per als que estan en Jesucrist. Va morir no només per tu, sinó en lloc de tu. El salari del pecat és la mort (Romans 6,23). Jesús va assumir aquesta mort que cada un de nosaltres mereixia pel seu pecat, pagant amb la seva pròpia vida. No obstant, Jesús no va ser enviat només a deslliurar-nos del nus del pecat, sinó sobretot per comunicar-nos la vida de Déu, perquè visquéssim com a fills i hereus de totes les benediccions celestials. " Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància. " (Joan 10,10). Al tercer dia Déu va ressucitar a Jesús d'entre els morts, per mai més morir. Ara com a Pontífex sobirà, ofereix la seva vida de ressucitat a tots els que creguin en Ell. Ha estat glorificat per Déu, omplert d'Esperit Sant i constituït Senyor. Ple de poder al cel i a la terra, perquè al seu Nom es dobli tot genoll i se sotmetin les potestats celestials. Jesús possibilita la salvació en cada àmbit de la vida humana. No hi ha una sola persona que no es pugui salvar. La seva sang preciosa arriba per a totes les situacions. Els tres casos següents de l’evangeli, representen d’alguna manera les diferents necessitats de la humanitat. A la dona adúltera Jesús no li fa al.lusió del seu passat, tampoc la condemna, ni ella per la seva part se sent condemnada. Per a ella hi ha un futur totalment nou i obert: " Veste’n i no tornis a pecar. "El seu perdó la capacita per mai més tornar a pecar. El ric Zaqueu, que canvia la seva vida. No li faltava res excepte alçada, per a ell va arribar la salvació. Li va fer veure que l’home no pot estar satisfet amb les riqueses d’aquest món, que hi ha un altra cosa més transcendental que les coses que podem tocar u contar: El Regne del cel. Zaqueu va ser alliberat de la cobdícia i va començar a viure en justícia i pau amb tothom El lladre penedit, l’havien condemnat per lladre i assasí, ell mateix es considerava reu de mort, però va recórrer a Jesús que tenia el mateix suplici, i Jesús li va donar la vida per sempre, el va reconciliar amb Déu per a la vida eterna. En conclusió, podem proclamar la bona noticia que fa dos mil anys, gràcies a la mort de Jesucrist, és possible experimentar la vida en abundància. No obstant,no es tracta d’una solució més, sinó l’única: "I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats " (Fets 4,12). A la creu va donar la seva vida per nosaltres i en la ressurrecció ens ha donat la seva vida a nosaltres. El misteri de la nostra salvació ja ha estat segellat ara fa dos mil anys, en el calvari i a la tomba buida dels afores de Jerusalem. Gràcies a Ell i per Ell, podem viure en la vida nova d’un fill i hereu de Déu. Als que estàvem morts ens repeteix: " Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor, quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist - que és per gràcia que heu estat salvats; amb ell ens va ressuscitar i amb ell ens va fer seure dalt del cel, en Crist Jesús, (Efesis 2,4-6). Déu ja ha realitzat el que a Ell li corresponia: possibilitar la salvació, que per a nosaltres era humanament impossible. Ara ens correspon a nosaltres acceptar i respondre a aquesta proposta divina. Així com en el camí pel desert, quan el poble de Déu es va veure atacat per les serps, Moisès va fer una serp de bronze i la va col.locar en un pal, per a que qui la veiés, no morís per la mossegada d'aquestes serps, també qui accepta que Jesús Salvador ja va pagar el preu de la redempció, s’exposa als rajos de la seva salvació que brollen de la seva mort i ressurrecció. |
|