Oració del pallasso

Senyor, sóc una andròmina però t'estimo.

T'estimo terriblement, bojament,

doncs és l'única manera que jo tinc d'estimar,

perquè només sóc un pallasso!

Fa anys que vaig sortir de les teves mans,

potser, aviat, arribarà el dia que tornaré a Tu.

El meu bagatge està buit,

les meves flors pansides, sense color,

només el meu cor està intacte...

M'espanta la meva pobresa,

però em consola la teva tendresa.

Estic al teu davant com un petit càntir trencat,

però amb el meu mateix fang,

en pots fer un altre al teu gust.

Senyor, què et diré quan em demanis comptes?

Et diré que la meva vida ha fallat humanament,

que he volat molt baix.

Senyor, accepta l'ofrena d'aquest capvespre...

la meva vida, com una flauta està plena de forats,

però pren-la en les teves mans divines.

Que la teva música passi a través de mi

i arribi fins als meus germans, els homes,

que sigui per a ells ritme i melodia,

que acompanyi el seu caminar,

alegria senzilla dels seus passos cansats...

Menchu Soler