|
La Fe en Jesucrist |
|
|
La fe, do de Déu, és la resposta a la seva iniciativa, que expressa: " Sí, et crec, i accepto cent per cent al que tu vas enviar a aquest món per salvar-me". Es confiança, dependència i obediència a Jesús Salvador, mort i ressucitat, que és l’únic mitjancer entre Déu i els homes. La fe es la certesa de que Déu actuarà conforme a les promeses de Crist Jesús. Per tant la fe no es creure en alguna cosa sinó en algú; i confiar en la promesa sense límits ni condicions. Tampoc és un assentimient intelectual a coses que no entenem, sinó una dependència de Déu i el seu pla salvador. No es tracta d’un sentiment, ni es mesura per l’emoció. La total justificació la obté per Jesucrist tot el que creu ( Fets 13,38 ). La fe és doncs la resposta de l’home a la proposta de l'oferta de la salvació de Déu. Es una manera de relacionar-se amb Ell, mitjançant una entrega sense condicions, acceptant la salvació a través de Jesucrist. Es una decisió total de l’home que envolta tot el seu ésser i compromet tota la seva persona. La fe, ens conecta directament amb la font de gràcia i ens permet tenir accés a la presència divina, lliures de qualsevol temor al càstig, perquè els nostres pecats ja van ser perdonats i estem en pau amb Déu. No ens salvem per la nostra pròpia capacitat, sinó mitjançant la fe. Sant Pau és emfàtic en aquest camp, afirmant que no és el compliment de la llei ni les bones obres el que ens salva, sinó la fe. Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne. ( Ef 2,8-9 ). Les obres bones seran la manifestació i expressió de la salvació. La seva absència demostrarà, que no se tractava d’una fe viva, sinó morta: " però sabem que ningú es justifica per les obres de la Llei, sinó per la fe en Jesucrist; nosaltres creiem en en Crist Jesús, per ser justificats per la fe del Crist, no per les obres de la Llei, perquè ningú serà justificat per les obres de la Llei. " ( Gàl 2,16 ). Qui intenti salvar-se pel compliment de la llei o realitzant bones obres, no necessita Jesús com Salvador, ja que ell pretén ser el seu propi salvador. Per tant la fe no ès optativa. Es absolutament necesària i en depèn la salvació. "Qui cregui i sigui batejat, serà salvat, però qui no cregui, serà condemnat." ( Mc 16,16 ). Per això, Pere i Pau acaben amb una invitació a creure per apropiar-se de tots els fruits de la redempció: " El testimoni de tots els profetes corrobora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats." (Fets 10,43). En concret la fe ens porta a creure que ja hem estat perdonats i a viure com a tals, perquè ja el compte nostre ha estat saldat i estem en pau amb Déu. Ja no som esclaus del pecat ni servents de Satanàs, sinó plenament lliures de tota presó i lligam. Es viuen les primícies del Regne en les nostres relacions amb Déu, amb els altres, amb la creació i amb nosaltres mateixos, instaurant el cel nou i la terra nova. |
|