|
Recorda, Jo sóc el
teu Déu… el teu Senyor… el teu Creador… el teu Salvador… el teu Mestre… el
teu Germà… el teu Amic… si
creus en Mi, visc
sempre amb tu i t'estimo… estima'm tal com ets ara mateix… la resta
deixa-me-la a Mi.
Conec la teva misèria, les afliccions i
tribulacions de la
teva ànima, la debilitat i malaltia del teu cos, i al mateix temps els teus
pecats… i malgrat tot Jo et dic: "Dóna'm el teu cor, estima'm tal com ets
ara"… si esperes a ser un àngel per a estimar-me, no m'estimaràs mai. Encara
que siguis feble en la pràctica del deure i de la virtut, i caiguis novament
en els mateixos pecats que no voldries cometre, estima'm!, no et permeto que
no m'estimis i que no confiïs en tot en Mi… més aviat és la raó que confiïs
en tot moment en Mi... Estima'm tal com ets ara mateix… i confia en Mi.
A cada moment, en qualsevol situació que et trobis, en el fervor o en la
tebiesa, en la fidelitat o en la infidelitat, estima'm com tu ets, confia en
Mi… Vull l'amor del teu cor tal com estàs, si esperes a ser perfecte,
no m'estimaràs mai…
Què!, No podria Jo, per ventura, fer de
cada gra de sorra un
serafí radiant de puresa, de noblesa i d'amor?… No sóc Jo l'
Omnipotent, i
no puc preferir el teu cor al d'aquells possibles serafins perfectes?
Fill meu, deixa que t'estimi, vull el teu cor, tal com és ara mateix.
Certament vull amb el temps transformar-te, però, ara com ara, et vull com
ets i desitjo que tu facis el mateix. Vull veure sorgir del fons de la teva
misèria l'amor. Estimo en tu fins i tot la teva debilitat, estimo el teu
amor pobre i miserable. Anhelo ardentment que surti del més profund
del teu cor un crit constant: "Jesús, t'estimo"… Jesús, confio en Tu.
Vull únicament el cant d'amor del teu cor, no necessito la teva ciència o el
teu talent. Una sola cosa m'importa, el veure't viure estimant.
No són les teves virtuts les que vull, si te les donés, ets tan feble, que
alimentaries el teu amor propi. Et podria haver destinat a coses grans, però
no series serf inútil, t'estimo encara que et creguis poca cosa, perquè t'he
fet per a l'amor… per a Mi ets alguna cosa molt gran, encara que et vegis
tan humil com La meva Mare.
Jo estic sempre a la porta del teu cor,
pidolant com un captaire Jo, Rei de
Reyes!… et busco i t'espero, apura't i obre'm. No al·leguis la teva misèria…
si coneguessis perfectament la teva
indigència, moriries
de dolor. El que més em feriria el Cor, seria veure't dubtar de Mi i faltar
a la fe, no confiar en Mi.
Vull que pensis i confiïs en Mi cada hora del dia i de la nit, vull que
facis, àdhuc l'acció més insignificant pel meu amor.
Conto amb tu perquè estimis i així donar-me glòria. No et preocupis de no
tenir virtuts o molts talents, et donaré els meus. Quan hagis de sofrir, et
donaré la meva fortalesa. Dóna'm el teu amor, i t'ensenyaré a estimar més
enllà del que mai has somniat, et donaré el meu amor!… però, recorda,
estima'm tal com ets ara mateix.
T'he donat a La meva Mare, deixa-ho tot en el seu Cor
Puríssim, passi el
que passi. No esperis a ser sant per a abandonar-te a… l'Amor, camina…
estima'm com ets…
Jo estic bojament enamorat de
tu… t'espero cada dia fet pa en
l'Eucaristia… deixa't estimar… vine a rebre'm cada dia… i recorda… estima'm
i confia en Mi, ara mateix, tal com ets.
Jesús
|