|
La Conversió a Jesucrist a Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats", (Fets 3,19). La conversió no es limita a un canvi moral: Aixó seria molt poc. Es un canvi; no per les nostres forces i propòsits, sinó per la fe que ens condueix a entregar el nostre ésser pecador a Jesús i compartir la seva vida de Fill de Déu. Ell comença a estimar, servir i actuar en nosaltres i a través nostre. Li donem a Jesús la nostra vida, tal com està, a canvi de la seva de Fill de Déu. Sobretot li donem la nostra debilitat, els nostres ídols que l’han suplantat i renunciem a tota rebel.lía que ens separa de Déu. En la conversió canviem la nostra vida per la de Jesús. Se li dóna l’esquena al pecat, però sobretot se li presenta la cara a Déu; o més ben dit dit se li ofereix el cor. Un altre aspecte de la conversió és el següent: viure com a fills. Algunes persones han centrat el seu cristianisme a estar allunyants del pecat, però no tenen l’alegria de viure en festa, encara en mig de les adversitats de la vida. Quan es parla de la conversió de sant Pau, no es refereix al fet que hagi deixat la vida de pecat, ja sabem que era un fervent fariseu i fidel complidor dels 613 mandats de la llei jueva. Saulo de Tars es va convertir de just a fill. Arran de la seva trobada personal en el camí de Damasc, va començar a viure no tant com servent complidor dels mandats del seu amo, sinó com a fill de Déu, amb dret a l’herència de tots els sants. Tots necessitem la conversió. Una nova conversió. Per aquesta raó, cada discurs Kerygmàtic, després de presentar a Jesús mort, ressucitat i glorificat, sempre culmina fent una crida al cor de l’home perquè respongui mitjançant la fe i el penediment. La fe es manifesta en la conversió, que és un canvi de vida. Moguts per la fe que ens dóna la certesa de la nostra victòria sobre el món, renunciem a tot pecat, idolatria i criteri d’aquest món, per sotmetren’s cent per cent sota el poder de l’evangeli, que és força de Déu per la salvació de tot el que creu. En aquestes paraules es confessa Jesús com a salvador i se’l proclama Senyor. Es confessa Jesús com l’únic i total salvador de tota la humanitat, però de manera particular de cada un de nosaltres, renunciant a qualsevol altre mitjà de salvació que el món ofereixi. Proclamar Jesús Senyor significa rendir-se totalment a Ell, perquè d’ara endavant Ell prengui el timó de la nostra vida i dirigeixi cada pas de la nostra existència. Innombranles cassos de l’evangeli, per no dir tots, manifesten com una expressió de fe, desencadenen l’acció salvadora de Crist Jesus. El cec de Jericó, la sirofenicia, el centurió romà, el paralític, el pare de l’epiléptic, etc. No obstant, això segueix passant avui dia, perquè Jesús està viu i té el mateix poder per canviar les vides i els cors de les persones.
Diu sant Pau: "
Si els teus llavis confessen que Jesús és
el Senyor i creus de tot cor que Déu el ressuscità d'entre els morts, et
salvaràs. Jesús està a la porta de cada un de nosaltres i ens invita a participar amb Ell de la seva vida nova. Només espera que li obrim la porta. Ell està trucant. Certament mai forçarà la nostra porta. Només entrarà si li obrim voluntàriamente. Escolta avui la seva veu. No endureixis el teu cor. Convida’l a passar. No hi perdràs res, només les teves cadenes i pecats. |
|