|
La Comunitat |
|
|
No n’hi ha prou de néixer a la vida nova. Necessitem créixer fins a l’alçada del Crist, i això seria impossible sense l’harmonia de tot el cos de Crist. La plenitud de vida no és viure en l‘intimisme o l’egoisme de la individualitat. Només l’experimentem quan formem el cos de Crist Jesús, on cada un té el seu lloc, el seu carisma i el seu ministeri; servint als altres i sent servit per la resta del cos. La culminació de l’evangelització és la integració de les petites comunitats, on l’amor es fa obvi i es comparteixen les responsabilitats. La comunitat és on desemboca la lògica i la normalitat de l’ evangelització. Es més, formar el Cos de Crist no és opcional o facultatiu. Es imperatiu. " De la mateixa manera que en un sol cos hi tenim molts membres, i no tots fan la mateixa funció, igualment nosaltres, tots plegats, som un sol cos en Crist, i cada un, individualment, és un membre dels altres“ (Rom 12,4-5). No n’hi ha prou amb la trobada personal amb Jesús. Es necessari trobar la totalitat del seu cos, que viu en els què invoquen el seu nom. La trobada amb Jesús, porta necessàriament la trobada amb el germà. El primer manament, estimar a Déu, va unit al segon: estimar al proïsme. La salvació, com la llum, és expansiva per naturalesa. No es pot amagar sota la taula, i es comparteix amb els altres, especialment amb els més necessitats. Jesús és present en cada persona, i qualsevol assistència o indiferència davant les necessitats del germà, es consideren fetes al mateix Jesús. (Mt 23,31-46). Els convertits, batejats i plens de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta, van integrar inmediatament la comunitat cristiana. Tot just tres versícles després de la narració de les primeres conversions, sen’s certifica que neix la comunitat (Fe 2,42). Per quedar-se amb Jesús, és necessari formar la comunitat cristiana. -En la comunitat es rep l’ensenyament dels apòstols, que comuniquen la doctrina de Jesús. -Es participa dels béns espirituals i materials. -Es comparteix per mitjà de les oracions la vida amb Déu i amb els germans. -Es fa la fracció del pa que és la culminació de la vida cristiana. Ens iniciem a la nova vida, gràcies al nou neixement, però és necessari créixer fins a l’alçada de Jesucrist, formant el seu cos. Aquest procés està clarament representat a l’evangeli: Maria Magdalena va ser alliberada de set dimonis, però després Jesús la va integrar a la seva comunitat, per a refer-la plenament. Ella prestava els seus serveis a la comunitat i això la va ajudar a créixer en la responsabilitat, l’amor i el servei. Jesús va venir a aquest món a ensenyar-nos com viu un fill de Déu. Després ens va enviar el seu Esperit Sant per capacitar-nos a viure com a tals. No obstant, no es tracta de reproduir molts Jesusets, sinó de formar-ne un de sol: el seu cos místic. Es pot navegar sol pels set mars en una rai de papir, o hi ha qui ‘s’atreveix a escalar una alta muntanya, solitaril. Però ningú, absolutament ningú, ha gosat travessar el desertsol. Cal la caravana de la comunitat cristiana que ens ajuda, impulsa i corregeix, per arribar a la Terra promesa. No es pot créixer en Crist de manera aïllada. Necesitem la unió i comunió amb tot el seu cos, que és l’Església. El nou evangelitzat necessita formar part activa de la comunitat eclesial, comprometre’s en una petita comunitat on pugui seguir caminant i creixent en la vida de l’Esperit. L’amor donat i rebut és l’aliment i la garantia de la vida nova, i el fruit que garanteix que l’Esperit de Déu ha estat vessat en els nostres cors. La comunitat no és optativa, perquè és l’ambient on es fa present la salvació guanyada per Crist Jesús i que l’Esperit Sant fa efectiva. A cada un correspon pendre la decissió vital de viure el cristianisme de l’única manera que pot ser viscut: a la comunitat, renunciant a l'individualisme espiritual i formant el cos de Crist que va dir: "Pare, que també ells estiguin en nosaltres, a fi que el món cregui que tu m'has enviat" (Jn17,21). |
|