|
CARISMES P. Emiliano Tardif |
|
|
Els carismes són dons Ministeriales que donen una força molt especial a l' evangelització, també són dons espirituals especials que el Senyor ens dóna per a edificar la comunitat, per a construir l'Església. Alguns confonen la paraula carisma amb altres coses que no son carismes, sinó dons naturals, per exemple, hem sentit parlar del carisma d'un perruquer i del carisma d'un polític, carisma d'un músic, aquests no són dons espirituals, són dons naturals que es desenvolupen, però un carisma estrictament parlant, és un do espiritual si l'Esperit Sant està en nosaltres desde el dia del nostre Baptisme, perquè som Temples vius de l' Esperit Sant, està en nosaltres amb tots els seus dons i tots els seus carismes, el dia del nostre baptisme hem rebut l' Esperit Sant amb els seus set Dons. Els set Dons de l'Esperit Sant són realment l'arrel de tots els carismes, vam parlar de set Dons, podíem parlar d'infinitat de dons, perquè el nombre set en la Bíblia significa plenitud, i el dia del nostre Baptisme els hem rebut, com llegim a Isaïes 11, (1-2) Els set Dons de l'Esperit Sant, el Do de Saviesa, de Coneixement d' Intel.ligència, el do de Consell, de Fortalesa, el do de Pietat i el de Temor de Déu. Aquests són els set dons que té tot batejat, i un carisma és una manifestació exterior de l'Esperit Sant, ho diu Sant Pau a l'Epístola als Romans: "Un carisma és una manifestació exterior de l'Esperit Sant", així qualsevol dels carismes que es manifestin en la comunitat cristiana s'arrelen en un o altre dels set dons de l 'Esperit Sant. I per a què son els carismes?, Sant Pau ens diu en l'Epístola als Efesis 4, (11-13), que Déu va donar a uns el ésser Apòstols, a altres Profetes, a altres Evangelitzadors, a altres Pastors i Mestres per al recte ordenament dels sants, amb vista a les funcions del Ministeri, per a edificació del Cos de Crist; és ben clar, Per a què son els carismes?, per a edificar el Cos Místic de Crist que és l'Església, per a construir la comunitat, fins que arribem tots a la unitat de la fe i del coneixement ple del Fill de Déu, al estat d' home perfecte, a la maduresa de la plenitut de Crist. L'Esperit Sant es manifesta a través de nosaltres de moltes maneres i la seva manifestació pot ser a través d'un carisma de Profecia, pot ser a través d'un carisma de Pastor, a través del carisma de vida religiosa, (que és un dels carismes de l'Esperit Sant), a través del carisma de guariment, de miracles, carisma de llengües, de manera que els carismes són alguna cosa molt normal en la vida de l'Església. Un gran canonista espanyol, Teodoro Jiménez Urresti a la seva obra titulada " Carisma i institució en la Renovació carismàtica" deia: la base teològica de la Renovació són les gràcies rebudes en la iniciació cristiana, i per això no s'identifica amb l'extraordinari, els dons per exemple de llengües i de guariment pertanyen a la naturalesa de l'Església, a la seva vida ordinària, no son coses extraordinàries", alguns ho veuen com cosa extraordinària perquè no estaven acostumats a acollir aquests carismes. Els últims segles es manifestaven menys, perquè hi havia tantes estructures a l'Església, que qui per exemple, durant una celebració Eucarística en temps de Pius XII, s'hagués atrevit a cantar en llengües a l'Església?, això anava contra la litúrgia, tot estava ordenat, tot estava estructurat, no havia espai, no havia llibertat perquè es manifestés l'Esperit, i en aquest sentit la gran benedicció per a l' Església ha estat el Concili Vaticà II, que va obrir la porta perquè es manifestés l'Esperit a través dels seus carismes. Sempre va haver carismes en l' Església, desde el dia de la Pentecosta, però quan tot està molt estructurat, no hi ha llibertat per a la manifestació de l'Esperit, així diu sant Pau: " l'Esperit dels profetes obeeix als profetes", l'Esperit Sant es manifesta si té llibertat de manifestar-se i si no volem Ell no ens obliga, mai ens pendrà la llibertat, i aquest canonge molt famós a Espanya, diu que els dons per exemple de llengües i de guariment pertanyen a la naturalesa de l'Església, a la seva vida ordinària. Cal considerar aquests dons totalment ordinaris, i no extraordinaris. Teníem un Bisbe prop de Montreal que tenia molta dificultat per a acceptar aquesta manifestació dels carismes i deia que no volia que els catòlics caminessin darrere de les coses extraordinàries, no li agradava aixó, i en una predicació a Montreal jo vaig dir davant d'una gran multitud. " Alguns no volen que els catòlics caminin darrere de les coses extraordinàries, però es millor això que caminar darrere de cerimònies tan monòtones i avorrides como les que hi ha de vegades" Ara no hi ha cosa extraòrdinaria, és ordinaria en la vida de l'Església, es normal que si nosaltres li donem permís a l'Esperit Sant, Ell es manifiesti a través de nosaltres, a través de carismes. A Santiago un dia una religiosa em deia "jo no vull carismes, no em parli d'ells " li vaig dir: "germana vostè en té al menys un" i ella va contestar "com" no li va agradar això, li vaig dir. " vostè no té el carisma de la vida religiosa? aixó no li h'havien dit mai. Ella tenia el carisma de la vida religiosa i no volia saber res de carismes. La ignorància es molt atrevida, pot afirmar qualsevol cosa, tots tenim carismes d'alguna manera, l'Esperit Sant está en nosaltres i es manifesta en un a través d'algun carisma, una vegada en un i altra vegada en un altre. Un altre carisma és el de servei, son molts els carismes i seria bo abans d'anar més lluny, veure un poc els carismes que esmenta Sant Pau, així veurem que son coses ordinàries en la vida de l'Església, i posarem les nostres vides en mans de l'Esperit Sant i ens obriremm a Ell i podrà manifestar-se a través de nosaltres, i és molt humiliant haver rebut un carisma, vostès ho saben, és molt humiliant perquè és una prova que sols no podríem fer aquestes coses; el qui és molt orgullós i ho vol fer tot ell mateix i fer només el que ell pensa, mai podrà desenvolupar els carismes que rep com ell els entén, si jo vull compendre abans d'actuar cap carisma és racional, els carismes són manifestacions de l'Esperit, no ho puc analitzar, ho puc jutjar pel fruit, diu Sant Pau: "no apagueu l'Esperit, jutjeu-ho tot i quedeu-vos amb el que sigui bo". En la seva 1ª epístola als Corints, als Romans 12, a Efesis 4, ens parla de vint carismes distints, però n'hi ha molts més, podem fer una llista ràpida dels vint carismes que menciona Sant Pau i descobrirem que tenim algún carisma sense saber-ho, per exemple, Sant Pau parla dels carismes que es relacionen amb la instrucció dels fidels, ell parla del carisma d'Apòstol, de Profeta, de Doctor, d'Evangelista, el carisma de la persona que sap exhortar, Exhortador, la paraula de Saviesa, la paraula de Coneixement, o de Ciència, el Discerniment d'Esperit, el carisma de Llengües, el Do d'Interpretació de Llengües, son carismes que l'Esperit Sant dóna a la comunitat per a la instrucció dels fidels. Quan ell parla dels carismes relacionats a alleugerir als fidels de la comunitat, Sant Pau parla del carisma d'Almoines, hi ha molts de vostès que tenen aquest carisma i no ho saben i hi ha d'altres que no, mes aviat tenen el carisma d'almoiners, hi ha el carisma de l'Hospitalitat, però no el té tothom, hi ha gent que no són fàcils en això. Recordo una vegada que predicàvem en un retir a Panamá i després havíem de donar un altre reit en altra ciutat, i el rector havia acceptat rebren's, però no volia saber de la Renovació Carismàtica, la permetia només, això li passa a molts rectors encara i necessiten un rentat de cervell perquè no entenen de què es tracta, però ell només va acceptar rebren's a dinar a la parròquia abans de donar el retir amb l'equip de la Renovació. Erem jo, un altre sacerdot i el xofer, però ell al rebren's va dir: " m' han dit que éreu dos i jo havia preparat dinar només per a dos" Jo vaig quedar molt malament perquè havíem convidat al xofer a venir a dinar amb nosaltres, el pobre ens havia portat des de lluny, llavors quan el rector va reaccionar així, jo li vaig dir al xofer: " vine amb nosaltres i jo et donaré la meitat del meu dinar" i aquí el rector no va poder amb ell; vam entrar, vam dinar tots tres i encara va sobrar menjar, molt menjar, aquest capellà no tenia el carisma de l'hospitalitat, hi ha persones així. Una persona que té el carisma de l'Hospitalitat i rep visita a l'hora de dinar diu "vine a dinar" i si veu que falta alguna cosa tira una mica mes d'aigua a la sopa i ho soluciona, oi? saber compartir; Aquest capellà pobre no tenia el carisma de l'hospitalitat. Això succeeïx de vegades, arribes a una casa a l'hora de dinar i quan veuen arribar el cotxe ràpidament tapen els plats, i tu entres i et diuen: " mossèn quina llàstima si hagués arribat abans hagués dinat amb nosaltres" i llavors quan te'n vas treuen els seus plats freds i s'ho mengen fred, perquè és molt notable que hi ha persones que tenen el carisma de l'hospitalitat i uns altres que mai estan disposats a rebre, a acollir a la gent, és un do de l'Esperit Sant. Jo suposo que el tenen tots vostès per això parlo amb tanta llibertat. Diu Sant Pau que els dons o carismes que l'Esperit Sant ens dona per alleugerir als fidels, en aquests dons apareixen el do d'Assistència, el carisma de Guariment, el carisma de Miracle i la Fe Carismàtica, la fe que no dubta. I en un tercer grup de carismes ell parla de carismes relacionats al govern de la comunitat, fíxeu-vos que els carismes són sempre per al servei de la comunitat i per a evangelitzar, per anunciar la bona notícia de Jesús Resucitat i formar comunitats fraternes, on Jesús és el centre i on es viu la fe. En aquest tercer grup relacionat amb el govern de la comunitat, amb la direcció de la comunitat, hi ha el Carisma de Pastor, el Carisma d'aquell que presideix, el Carisma del Diaca, la Diaconía, (al rebre a Crist va rebre aquest carisma), el Carisma dels Ministeris dels Serveis, hi ha molts carismes per exemple el carisma de la Infalibilitat del Papa; l'única persona del món que té aquest carisma de l'Esperit Sant , Jesús va dir a Pere: "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església", no va dir les meves Esglésies, Jesús en va fundar sol una, totes les altres les han fundat els homes. Ell va fundar una Església i va dir "edificaré la meva Església i les portes del infern no la vencerán", aquesta promesa que va fer Crist donant infalibilitat al Papa quan parla en nom de Crist, quan decreta un dogma de fe, la manté aquesta promesa. Aquest carisma segueix vigent a l'Església, però si el Papa renuncia al seu càrrec com a Vicari de Crist a la Terra, com ha succeït algun cop a l'història de l'Església, per malatia o pel que sigui, llavors es reuneixen els Cardenals del món, son cent vint, sempre hi ha aquest nombre de Cardenals, quan falten, el Papa nomena nous Cardenals, aquests després dels vuitanta anys ja no poden votar per a l'elecció del Papa i mantenen el nombre cent vint com al Cenacle, on el nombre dels quals es reunien eren d'uns cent vint, diu el llibre dels Fets dels Apòstols; i es reuneixen els Cardenals i nomenen un Papa. Suposem que Joan Pau II renuncia, cosa que no va a pasar, pero suposem que renuncia i que es nomena un nou Papa, el Carisma de la Infalibilitat el tindria el nou Papa i ja no el tindria Joan Pau II, després d'haver renunciat al seu càrrec pastoral de Vicari de Crist a la Terra, i això és un signe que un carisma és un do per acompanyar un ministeri i que aquest do pot desaparèixer si el ministeri desapareix. Jo he notat per exemple que aquest carisma de Guariment que em va donar el Senyor ho veig especialment a l'Evangelització, i si jo deixo d' evangelitzar, predicar, estic segur que hi hauria molt poques manifestacions del Carisma de Guariment que acompanya l'evangelització; en el ministeri que el Senyor m'ha donat aquest carisma acompanya l'anunci del evangeli, hi ha persones que no entenen això, tenim una evangelització, una missa de guariment, i es prega pels malalts i creuen que si no sel's toca no es curaràn, això és superstició, no es fe, la fe està en Jesús i Ell actúa, no fa falta tocar a ningú, de vegades el Senyor cura a través de la televisió i no toquem a a la persona, de vegades cura a través de la ràdio i d'altres a través del telèfon, jo no els dic això per a que em truquin perquè no arribo per tanta trucada. No hi ha reglament per a que Jesús curi, però allí on veiem més manifestacions del poder de l'Esperit Sant, en aquest ministeri de guariment és especialment en l'evangelització, de tal manera que si un no pot evangelitzar és com si estigués fent un ministeri a mitges. Si algú em demana pregar pels malalts i no em dona temps per a evangelitzar li dic que no, no hi vaig. Un dia vaig ser convidat a una catedral on hi era l'Arquebisbe, vaig venir de lluny a predicar a aquesta catedral, era per a una novena a la Verge, vaig arribar allí i ell va celebrar la missa, era normal dons ell era l'autoritat, després ell va predicar i després a la comunió em va demanar fer una oració per tots els seus malalts. Ell havia predicat sobre el valor del sofriment que es molt bo, jo li vaig dir " Monsenyor vostè ha parlat tan bé del valor del sofriment que ara ningú es voldrà curar, i hauré de perdre el temps, li vaig dir "vostè vol que pregui pels malalts, doni'm al menys uns minuts per a dir a la gent que Jesús també cura, el valor del sofriment redentor i el valor de la curació com a signe que acompanya la proclamació de la paraula de Déu, ell va dir això està be, llavors jo vaig predicar quinze minuts per a donar el meu testimoni i poder dir a la gent que Jesús també cura, Ell accepta el nostre sofriment quan li oferim i li dóna un valor de redenció, però també Ell vol manifestar la seva victòria. Cada cop que Jesús cura a un malalt ens recorda que Ell ha vençut el pecat i les consequències del pecat, i la malaltia va entrar al món a causa del pecat, i la mort va entrar al món a causa del pecat, són consequències no del pecat personal, sino del pecat original, un nen de tres mesos no ha fet cap pecat i si enmalalteix és perquè pertany al gènere humà i hereta les consequències del pecat original d'Adam i Eva, i quan Jesús guareix a un malalt ens torna a recordar que Ell ha vençut al pecat i quan ressucita a un mort ens torna a recordar la seva victòria sobre el pecat original, i la seva pròpia ressurrecció va ser la gran senyal de la seva victòria sobre el pecat, Ell va ressucitar victoriós del sepulcre per a no tornar a morir i ens dóna la seguretat de que nosaltres també ressucitarem tots. Però el pitjor és pensar que no tots ressucitaràn per a la mateixa sort, uns diu el profeta Daniel ressucitaràn per a la seva eterna salvació, i d'altres ressucitaràn per a la seva eterna condenació. Si ho pensem bé això fa pànic, per això és urgent evangelitzar als nostres fills, als nostres familiars, als nostres amics, a la nostra comunitat, per a què ells també tinguin la gran benedicció de la ressurrecció final per a la seva eterna salvació, perquè sino poden seguir caminant per camí equivocat i no saben on els portarà això, no tenen ni idea del que passarà després de la seva mort. Vostès tenen el deure de comunicar-los el que vostès saben respecte de Déu, de la vida eterna, del Cel, del Infern, que sàpiguin que això existeix, i llavors, en l' evangelització, quan proclamem a Jesús el Senyor que va venir a aquest món per nosaltres els homes i per la nostra salvació, que va morir per nosaltres i va ressucitar per donar-nos la vida eterna, quan proclamem aquestes veritats, aquest primer anunci de Jesús, moltes vegades el Senyor acompanya la proclamació de la seva paraula amb signes que vénen a donar credibilitat a la seva paraula. Intentin compendre que el ministeri de guariment és una cosa molt normal a l'evangelització. De vegades acabem una trobada o una missa de guariment i s'apropa la gent i em diu " pare imposim les mans" i m'entren ganes de donar-los un cop de puny, i de dir-los, tot just hem acabat, deixa-li temps al Senyor per a que pugui obrar. Hi ha certa superstició, pensen que si els toques es curaran, jo els vaig dir a Itàlia " vostè està molt equivocat al voler tocar-me, recordeu que quan Jesús va entrar a Jerusalem, ho va fer assegut en un ruquet i si la gent tocava al ruquet no rebia res, oi?, jo sóc com el ruquet que porta a Jesús, toca a Jesús però no a mí, si tu toques al ruquet no rebràs res" S'ha d'intentar orientar a la gent a purificar la seva fe. Un dia estava predicant a una trobada al aire lliure, hi havien moltes persones, tenia la meva sotana, me la vaig treure per posar-me l'alba, la vaig deixar a sobre de la meva cadira i vaig celebrar la missa, i mentre predicava vaig notar que la gent es movia cap al darrera vaig pensar, "què deu passar " i una persona em va dir "els botons" jo no entenía això dels botons i després de la missa me'n vaig adonar que m'havien tallat tots els botons de la meva sotana per a guardar relíquies, algún dia van sentir dir que els botons del pare Emiliano guarient a la gent. Es curiós jo vaig tornar amb una sotana sense botons, vaig haver de comprar-me botons per a la meva sotana, però hem de purificar la nostra fe i posar-la en Jesús, no en aquestes coses. Es interesant que la gent descobreixi que els carismes són dons a través dels cuals el Senyor actua responent a una oració, però no es questió de tocar-los, "posim la mà, posim la mà aquí", jo dic "no poso la mà enlloc com a molt la poso al cap, però deixi'm tranquil". Hi ha bruixots que posen la mà on li fa mal a la gent, però nosaltres al ministeri de guariment no ho fem, és la fe; l' imposició de mans sobre el cap, sobre els hombros no està malament, però no es això el que guareix, és un signe de compasió res més, el qui guareix és Jesús, amb el poder del seu Esperit i si vostès preguen per una persona, intentin aprofitar si visiten un malalt o un veí per a evangelitzar-lo una mica, evangeltizar no es fa només desde el púlpit o la televisió o la ràdio, es pot fer en un diàleg personal amb el malalt que es visita, digue-li alguna cosa de Jesús, parla-li una mica del valor del seu sofriment, que l'ofereixi i demani amb ell que el Senyor l'alliberi, perquè Jesús ha agafat sobre seu totes les nostres dolències, ens diu el profeta i per les seves santes nafres hem estat guarits i és un bon moment per a presentar a Jesús al teu malalt, ajudar-lo a reflexionar, tu pots evangelitzar cada cop que preques per un malalt. Tots els carismes acompanyen a l'evangelització, són dons meravellosos per a enfortir l'evangelització, ja sigui una evangelització desde el púlpit o en una visita privada o per telèfon, o a través d'una carta, tu aprofita per dir algunes paraules a la persona i el Senyor pot actuar a través de la teva carta, els dic que una de les sorpreses de la meva vida és veure com el meu llibret JESÚS ESTÁ VIVO està evangelitzant. He rebut cartes d'Hongría d'una senyora que em deia que llegint JESÚS ESTÁ VIVO es va guarir de la seva artritis durant la lectura, jo em preguntava com podia ser si el llibre no estava traduït a l'hongarés i li vaig tornar a escriure preguntant-li qui li havia traduït aquest llibre a l'hongarés, va ser un pare jesuíta que se li va acudir traduir-lo i no m'havia dit res, llavors li vam donar les gràcies al pare que el va traduir. Ja acabem d'arribar a un milió d' exemplars, com pot ser tan senzill i circular tant, sembla que el Senyor l'utilitza com a mitjà per a evangelitzar, està traduït a 16 idiomes, no dic això per a que el comprin doncs ja n'hem venut bastants, però és curiós, testimonis senzills que mentre la gente el va llegint, alguns creixen en la fe i fins i tot reben benediccions, curacions; què vol dir això que la curació acompanya a l'evangelització. Qualsevol carisma és un do per a conduir a la comunitat i per acompanyar l'evangelització. Tots els carismes són dons espirituals especials que el Senyor ens dóna per construir la comunitat, per servir a la comunitat. El Papa Pau VI en una catequesis el 16 de Octubre del 1974 va dir una cosa molt bonica referent a això " Un rep el do dels miracles per a poder fer actes, que a través de la meravella i de l'admiració cridin a la fe, i Déu voldria que el Senyor augmentés encara més una pluja de carismes, per a fer fecunda, bonica i meravellosa a l'Església, i capaç d' imposar-se inclús a l'atenció i l'estupor del món profà laicisant". Una profecia pot ser per exemple l'oportunitat per al bé d'una assemblea de créixer en la fe, de vegades a una reunió una persona rep una profecia ben bonica plena de l'Esperit i una persona a la assemblea sent tocat el seu cor i comença a plorar, i la persona que va dir la profecia sabia que era una paraula per aquesta persona, potser per a curar una ferida emocional del seu cor o per enfortir la seva fe. Qualsevol carisma és una manifestació exterior d'un dels set dons de l'Esperit, tots els carismes s'arrelen als set dons de l'Esperit Sant, per exemple, el carisma de la paraula de Saviesa està arrelat al do de la Saviesa, el carisma de la paraula de Coneixement i de la fe carismàtica, la fe que no dubta, s'arrelen al do de Coneixement, el carisma de Profecia s'arrela al do d Intel.ligència, el carisma de Discerniment i d'Interpretació s'arrelen al do de Consell, i veiem que el carima de guariment i el carisma de miracles s'arrelen al do de Fortalesa, és una manifestació exterior del do de Fortalesa, el carisma de Llengües es un do d' Oració en l'Esperit, també pot servir per a comunicar missatges en Llengües però és primer un do d'Oració i s'arrela al do de Pietat que hem rebut al baptisme, fixeu-vos bé: la paraula de Saviesa, la paraula de Coneixement, la Fe Carismàtica i la Profecia ens fan parlar com Jesús, ens dóna la capacitat de parlar como Ell, perquè és l'Esperit de Jesús el que actúa en nosaltres, el discernimient d'Esperit i el carisma d'Interpretació ens fan pensar com Jesús, el carisma de Guariment ei l carisma de Miracles ens fan obrar com Jesús. El do de Lengües que és un do d'Oració en l'Esperit ens fa pregar com Jesús, si la gent sabés el valor del do de Llengües, no es burlarien d'aquest do, perquè és una força d'oració més gran que la nostra, diu Sant Pau a l'Epístola als Romans al capítol 8 versícle 26: "Nosaltres no sabem com pregar per pregar com cal, però l'Esperit Sant ve en ajut de la nostra feblesa, i ve a pregar en nosaltres amb gemecs inefables" no son paraules fàcils d' acceptar al principi. Me'n recordo que aquí a radio Santa María, l'emisora catòlica d'un sacerdot que donava conferències quan va començar la Renovació Carismàtica, aquest sacerdot es creia ben capacitat, tot ho volia jutjar i entendre i com no entenia el do de Llengües va dir a la seva conferència que els que parlen en Llengües és perquè els falten vitamines quin disbarat!, ell no ho entenia; molts camperols que havíin rebut el do de Lengües i van sentir això no volien parlar més en Llengües per a que no els digessin bojos. Jo vaig haver d'anar visitant els grups de la Parròquia dient: "continuin pregant en Llengües i li demostrarem a aquest sacerdot que no ens falten vitamines" al sacerdot sí que li van faltar vitamines perquè un dia es va desanimar de la seva vocació, va deixar la seva congregació, va deixar el ministeri i ara va perdut i no sé pas el que fa, li van faltar vitamines, i els grupets d'oració van seguir pregant en Llengües i ara tenim 2500 grups d'Oració Carismàtics a la República Dominicana, i continuen construint-se comunitats, petits grups que es reuneixen per a formar comunitas fraternes, on els carismes apareixen per servir als germans. Es important que nosaltres poguem descobrir que un carisma no és per a un mateix, és per a servir a la comunitat, l'únic carisma que ens serveix personalment es el do de Llengües, el do de pregar en Llengües, perquè és un do d'oració, és una manifestació exterior del do de Pietat que hem rebut al Baptisme, i Sant Pau diu que el que parla en Llengües s'edifica a si mateix, s'està construint espiritualment, per això els que tenen el do de Llengües haurien de pregar en Llengües cada dia, no només una cop a la setmana quan hi ha la reunió d'oració, intentin deixar que l'Esperit Sant els vaigui construint a vostès cada dia. Conec a un sacerdot que a la nit, quan arriba ben cansat, s'asseu a la seva habitació, a la seva taula de pregar i m'explicava que li agradava pregar al menys vint minuts sol en Llengües , i ha descobert que l'oració en Llengües és una porta oberta a l'oració contemplativa, i que encara no havia gaudit mai d'aquest privilegi, de l'oració contemplativa i pregant en Llengües la nostra intel.ligència no treballa, és l'Esperit el que prega en nosaltres, i la intel.ligència està lliure i no es deixa distreure per altres idees, i està preparada per començar a contemplar l'amor de Déu a través de l'oració. El do de Llengües és un do d'Oració en l'Esperit, és molt mes poderós que la nostra pobra oració. Tots els carismes són per ajudar-nos, el que diu Sant Pau del do de Llengües, quan diu " l'Esperit Sant ve en ajut de la nostra feblesa", nosaltres ho podem dir de qualsevol carisma, tots els carismes són dons en els que l'Esperit Sant ve en ajut de la nostra feblesa, per això els repeteixo: Els carismes són dons per servir millor. Rebre un carisma es molt humiliant perquè és una prova de que sols no podem fer aquesta obra, si la podem fer sols l'Esperit Sant no té perquè venir en ajut de la nostra feblesa, en aquest sentit és humiliant, per això, per exercir els carismes s'ha de morir una mica a nosaltres mateixos, s'ha de deixar de preocupar pel què diran. "Què dirà la gent si dic una profecia, què dirà la gent si canto en llengües, que diran si imposo les mans a un malalt " la preocupació del que diran ofega molt l'Esperit, és el respecte humà, és la vanitat, el no voler que se'ns burlin, s'ha d'acceptar la crítica de la gent i de vegades per entrar a la vida de l'Esperit de veritat, s'ha de decidir que la nostra reputació no té importància, l'únic que importa és el regne de Déu, s'ha de morir al nostre jo, a la preocupació per la nostra fama per exemple, s'ha de perdre la fama per poder exercitar els carismes. Si ens preocupem de la fama i de tenir un bon nom davant de tothom, qui s'atrevirà a exercir els carismes en públic?. Aquest és el problema de molta gent. Jo els deia als sacerdots a Roma en una intervenció que vaig tenir a la primera trobada sacerdotal, els deia": molts sacerdots tindrien carismes bonics si no tinguessin tanta preocupació per la seva fama, per la seva reputació. Perquè per a exercir els carismes s'ha de donar fins i tot la nostra reputació, acceptar que algú ens critiqui, i també els vaig dir que molt seglars estan molt preocupats per la seva reputació i estan com bloquejats pel respecte humà. Abans d'exercir un carisma, els deia, s'assemblen a un sacerdot del nostre país que al principi de la Renovació tenia un bisbe que tolerava la Renovació, tot i que no li agradava, i hi havia grups d'oració que creixien a diferents parròquies del país, i un dia hi va haver una trobada de molta gent, amb milers de persones, i es va convidar al bisbe a celebrar la Missa de clausura, això al menys ho sabia fer, el celebrar misa, havien instalat una tarima alta davant de tothom, i quan el bisbe va pujar al altar a celebrar Misa van fallar els micròfons, no hi havia so, i sense so era impossible parlar a la gent, i llavors el sagristà va obrir l'amplificador va tocar els filferros però res, no hi havia so,i llavors el pobre bisbe va dir: "crec que tenim un problemeta amb els micròfons" i la multitud va contestar: "i amb el teu esperit" . Es pensaven que començava la missa oi? sense adonar-se'n van dir una paraula de Saviesa, perquè teníem problemes amb el seu esperit Aquest bisbe ja no va tenir mes problemes amb el seu esperit, va acceptar molt bé la Renovació quan va jutjar els seus fruits. Així ens passa a tothom, tenim problemes amb el nostre esperit, ens costa d'obrir-nos a l'acció de l'Esperit Sant, deixar que passi a través nostre, perquè cap carisma és racional, si jo vull jutjar-ho tot abans de parlar, com puc donar una profecia, com puc cantar en Llengües?, quan començo a cantar en Llengües no conec ni la paraula ni la música, em ve un impuls de cantar en Llengües i no sé on aniré a parar , és un pas en fe de qualsevol carisma; si jo vull estar segur de que es curarà un malalt abans d' imposar-li les mans, no ho faré, perquè jo no tinc seguretat, algunes persones per por a les burles no s'atreveixen ni a donar una paraula de saviesa que reben, i no s'atreveixen a parlar per por a equivocar-se, i és morir a nosaltres mateixos l'exercir els carismes. S'ha de morir a les nostres vanitats, s'ha d'acceptar ser criticat per a ser instruments amb poder per a la construcció del regne de Déu, si em preocupo massa de la meva reputació mai acceptaré els carismes perquè no és racional, l'exercici dels carismes no és racional, no dic que sigui irracional, però està més amunt del meu raonament, no és la capacitat humana la que actua, és el poder de l'Esperit Sant, molt mes alt que la meva raó. L'exercici dels carismes es un camí de creixement en la fe i en l'amor. En la fe perquè cada cop que fas servir un carisma ho fas en fe, mai tens seguretat, es jutja l'arbre pels fruits, no pel que pensi el meu rector o el que pensi el meu veí, es jutja pels fruits. I per a veure el fruit s'ha de posar la llavor, ho repeteixo és un camí de creixement en la fe i en l'amor perquè cap carisma és signe de santedat, és un do gratuit per a servir, el que ens santifica és el servei. Si jo crec que és un signe de santedat puc corregir la meva opinió, per exemple, una persona pot rebre el carisma de la vida religiosa, que és un carisma autèntic que reben milers de persones a l'Església, però si amb el seu carisma de la vida religiosa, viu malament la vida cristiana, si viu una vida desordenada d'esquena a l'Evangeli, amb el seu carisma de la vida religiosa se'n pot anar directe a l'infern. Es una prova de que un carisma no es prova de santedat, és un do per a servir i si jo el poso al servei de la comunitat, això sí que em santifica i m'obliga al exercici dels carismes, a caminar en fe, sempre és un pas en fe,.
Recordo haver viscut un dia una experiència ben
difícil a Artipa al
Perú. Teníem una campanya d'evangelització i a la missa de claussura havien
organitzat una trobada al centre sportiu, hi havien 14.000 persones, el
centre sportiu estava ple, i havien anunciat que a la missa de
claussura tindríem un ministeri de guariment, celebrava la missa el
senyor bisbe, hi havia 25 sacerdots concelebrant, fou una missa plena de
goig i hi havia molts malalts al costat del altar, en cadira de rodes, amb muletes,
amb llitera, d'altres amb bastons, realmente semblava un
hospital. Es una mort perquè no sempre apareix de cop el signe, per això s'ha de decidir que la nostra reputació no importi, l'únic important es la Glòria de Déu, i la Glòria de Déu es manifestará potser al cap de dues setmanes, perquè la curació no sempre és instantània de vegades es progressiva. Els parlo d'aquest ministeri de guariment però no ens limitem, tots els carismes acompanyen l'evangelització, acompanyen la construcció de la comunitat. Una vegada estava predicant a Bruseles i el cardenal Danis, després de les trobades em va cridar, vaig pensar què passa, serà un espia del vaticà que m'ha denunciat, un no sap mai com la gent pot interpretar aquestes trobades, doncs hi ha persones molt confoses, i em va fer preguntes i més preguntes sobre el ministeri de guariment, sobre el carisma de la Paraula de Coneixement, sobre el ministeri del Alliberament, i me'n vaig adonar que volia verificar el que jo feia, hora i mitja fent-me preguntes i li vaig preguntar " Vostè què en pensa de tot això " respongué; la meva opinió no és important, el que vull saber és la seva opinió, i li vig donar la meva opinió parlant i parlant-li d'Eminència. Crec que el Senyor ens dóna meravelles per a contemplar i nosaltres les transformem en problemes per a discutir. Em va dir, vostè te raó es veritat.. En lloc de donar glòria a Déu, de vegades fem problemes amb les manifestacions de l'Esperit, però Sant Pau ens diu que s'ha de jutjar tot i quedar-se només amb el que sigui bo, i com jutjarem? pels fruits diu Jesús es jutja un arbre, pels fruits, pels fruits ho coneixeràn, i els fruits, aquests carismes que el Senyor avui està renovant a l'Església són molts, els fruits són realment per a la evangelitzacin, per a la manifestació del poder de Déu en nosaltres, per a la construcció de l'Església. Acabo dient-los que tots els carismes manifiesten el poder de Déu, autentifiquen el missatge, conviden a la conversió, acompanyen als apòstols, als que anuncien l'evangeli, aquests signes ho venen a confirmar como diu Sant Pau a Romans 1,16 . L'Evangeli és una força de Déu per a la salvació de tothom que creu. Amén
|
|