|
L'Amor de Déu |
|
|
El centre i la culminació de l' experiència de l' Esperit és que Déu és amor i ens estima amb amor de Pare. Ens hem de convèncer, que només l’amor pot transformar aquest món corrupte per la droga, l’alcohol, el sexe, etc. I amb amor es santificarà l’Església, Amb amor canviaran les estructures injustes, canviarà el nostre cor i llavors Crist regnarà en mig nostre. La veritat del cristianisme és que Déu és tot poderós, creador del Cel i la Terra, és un Pare amorós que ha teixit la història de cada ésser humà amb el fil conductor del seu amor incondicional i etern. " Como es compadeix un pare del seu fill, així es compadeix dels seus amics" (Salm 103,13) Déu pren la iniciativa. En això consisteix l’amor: no en que nosaltres haguem estimat a Déu, sinó en que Déu ens ha estimat a nosaltres (1 Jn 4,10). Jesús manifestava la cara misericordiosa de l’amor de Déu. Quan una persona se sentia estimada així, no podia resistir i canviava la seva vida. Hi havia una dona que la seva mala fama s’havia estès per tota Galilea. Els homes la buscaven a la foscor del prostíbul, però a la claror del dia la rebutjaven. Els qui se li apropaven, la feien servir de joguina passatgera, caricaturizant l’amor. Ningú l’estimava, i ella tampoc estimava a ningú. Els seus afectes eren farsa i pur interés comercial. Però un dia va arribar a la seva vida un home que anunciava l’amor incondicional de Déu als pecadors. Ella de seguida va creure en Ell i es va presentar a casa de Simó el fariseu, on el Missatger de bones notícies estava reclinat a la taula. Es va acostar pel darrere i va començar a acariciar els peus del Mestre. Davant l’admiració i l’escàndol dels comensals, Jesús no la va rebutjar como ho haguéssim fet nosaltres; ans al contrari, va col.locar afectuosament la mà sobre el cap.
Llavors van començar a
córrer abundants llàgrimes d’aquest cor
que no havia rebut sinó menyspreus.
Va trencar després la seva ampolleta d’alabastre on guardava un exquisit perfum de nard pur, i va començar a ungir els peus del Senyor. Sense adonar-se’n, per la humitat dels seus ulls, les seves llàgrimes també van amarar al Mestre. Amb la seva seductora cabellera que li havia servit d’instrument per conquistar clients, va començar a assecar els peus banyats en llàgrimes de l’amor verdader. El Mestre no es resistia, malgrat les crítiques dels que es creien millors que ella. A través d’aquesta acceptació incondicional, ella va experimentar l’amor salvador de Déu. Jesús li va mostrar quan l’estimava Déu i, perquè l’estimava, li perdonava i restablia. Aquesta experiència de l’amor que perdona, va canviar la seva vida, i va ser capaç transformar tota la seva història. Déu pren sempre la iniciativa, és Ell qui ens arriba a nosaltres.
Amor incondicional i estable. " Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ".(Isaïes 54,10 ¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu! (Isaïes 49,15).
Quan una persona se sent estimada
incondicionalment per Déu, no pot resistir tanta tendresa, i tota la seva
vida i història cobren sentit per poder recomençar amb un nou naixement, no
importa el punt on hagi caigut. Pla meravellós per a cada un Déu té un pla meravellós per a cada un de nosaltres: fer passar de les tenebres al descobert admirable, ens fa participar la seva vida divina, perquè visquem des d'ara com fills seus. Déu té poder per a fer totes les coses incomparablement millor del que nosaltres podem demanar o pensar, conforme al poder que actúa en nosaltres.(Ef.3,20). La vida de algú només canvia i es transforma, quan troba un amor incondicional i permanent fidel. No obstant el nostre cor està fet amb set d’infinit i només pot ser omplert per l’amor de Déu. Amb raó, sant Agustí afirmava: " Ens vas fer Senyor per a tu, el nostre cor estarà insatisfet fins que no reposi en tu". Déu és amor i ens estima no perquè nosaltres siguem bons, sinó perque el bo és Ell. Déu no et demana tant que l’estimis, com que et deixis estimar per Ell. Ell ha pres la iniciativa i abans de que tu puguis fer alguna cosa per Ell, ja t’estimava de manera incondicional L’amor no consisteix en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que Ell ens va estimar primer (1Jn4,10). El salmista ens repta, dient: " Tasteu i vegueu què n’és de bo el Senyor, feliç qui s’acull a Ell". Déu ens invita a provar el seu amor i misericòrdia. |
|