La Història

Els primers capgrossos que hi va haver a la ciutat daten de 1845. Però es van cremar en un incendi al Teatre del Retiro. Els capgrossos actuals són de motlle: uns de cartró-pedra (els de 1965) i altres de fibra de vidre (els de 1980). Representen personatges com el dimoni, les velles berrugues, el patufet, el moro...

L'entitat Nans de Terrassa és qui té cura de tots els capgrossos: els fa ballar i alhora vetlla per la seva conservació. El grup va constituir-se l'any 1983, tot i que és des de l'any 1980 que duen a terme aquesta activitat. Els Nans de Terrassa estan formats per membres, de l'Agrupament Escolta i Guies Torrent de les Bruixes.

Cada divendres de festa major, la comparsa de nans i capgrossos augmenta amb un nou membre. És el Capgròs de l'Any, és a dir, la testa immortalitzada en cartró-pedra d'un personatge terrassenc o vinculat a Terrassa que hagi fet mèrits per rebre aquest entranyable guardó.

La tradició del Capgròs de l'Any de Terrassa forma part dels protocols de la festa major i es dóna a conèixer sempre durant l'obertura de la festa, al raval de Montserrat. Primer es fa el pregó, ballen els gegants vells, els Bastoners i els gegants nous. A continuació entren els Capgrossos de l'Any d'anteriors edicions, seguits de la Guapa i el Capgròs de l'Any en curs, tapat perquè no se'l pugui reconèixer. Ballen el Ball del bateig i la Guapa descobreix el Capgròs de l'Any. Així s'ha fet, fins ara, en 29 ocasions.

El 1982 va aparèixer en escena el primer Capgròs de l'Any. Va ser conseqüència d'una simpàtica juguesca: una colla de terrassencs vinculats amb la cultura popular li van prometre a Jordi Labòria, llavors regidor de Cultura, que si feia restaurar els gegants vells que estaven abandonats al Castell de Vallparadís, li farien un capgròs com a reconeixement. I així va ser. Labòria va ser el primer, però no l'últim. A partir d'aquell any, es va instaurar la filosofia del guardó, que té diverses variants: reconèixer un personatge popular, algú que hagi fet alguna tasca important per a la recuperació de la cultura popular i/o, simplement, una persona coneguda a la ciutat que segurament mai no rebrà un homenatge oficial ni tindrà una placa ni el nom d'un carrer.

La Creació                              Galeria                                     Contacte i notícies