Odissea a Prades
La nostra odissea comença a casa del J.B on vam decidir la ruta per la setmana santa , però es va canviar la ruta fins a tres cops fins que es decidí fer una ruta de punta a punta del mapa que teníem , o sigui la ostia de llarg.
Al posar-nos en camí 5 del 7 possibles components , vam arribar a Morella del Montsant , des d'on vam anar fins a Siurana , l'ostia d'amunt , sota el sol del migdia (suant com porcs) vam agafar alguna drecera que altre , ens mig perderem ,però res.
Desprès de menjar una mica al poble , ens tornarem a posar en ruta , encara feia molta calda , però vam agafar una pista cap a Prades , que segons el Guillem "tranquils es tot baixada" , per va ser tot al reves, la major part va ser tot pujada ...
Al cap de bastanta estona ens vam trobar amb dos cabrons muntats en bicicletes que ens van dir que sol quedaven 20 minuts fins a Prades , en veritat vam trigar una mica mes de 2 hores ...
Pel camí vam fer alguna sentada a la carretera.
Al arribar a Prades vam buscar algun lloc on dormir , perquè feia moltissim vent i semblava que anés a fer molt de fred aquella nit.
Desprès de preguntar a l'única casa de colònies/alberg , on ens van dir que si no teníem diners que ens podíem congelar al carrer .
Cagats de pensar que tindríem que dormir al ras (es lo que havíem pensat fer ) al costat d'una ermita , a una cova plena de fang o als portals de la plaça major , on segur que faria molt molt de fred.
Mentre ens desesperàvem i fèiem el monyes per allí , ens va seguir 2 cops un paio que sol menjava patates i parlava si li parlaves , no feia mes .
Per sort desprès de preguntar per mig poble , en tots els bars ...(algun casal d'avis ...) vam trobar un home que ens va deixar les claus de la rectoria per dormir , la suposada filla d'aquest estava bonisima , era imprescindible dir-ho .
Aquí teniu un interior de la rectoria ("L'heu de deixar igual k esta ara ...")
Al mati següent , desprès d'haver dormit malament i amb fred (menys el notes del Lluís) , vam decidir tornar a l'Albarca , per intentar agafar un bus (surt a les 7 del mati).
Vam fer els 8 quilometres amb vent , pluja i mala ostia perquè no parava cap cotxe a recollir-nos , menys un que s'oferí a portar-nos sol les motxilles ... (sospitós no?)
Desprès de alguns camps a traves vam arribar al nostre objectiu l'Albarca.
Al pujar al refugi el Roger i jo vam sentir l'irresistible temptació d'acabar el treball (l'últim cop ningú ens va fer la foto amb el calvo)
Ja al final , fent autostop , un bon paio que treballava de repartidor ens va portar fins l'Alforja , on agafarem ràpidament un autobús cap a ... vaja merda ciutat , si ja sabeu de quina parlo , Reus ,així que ràpidament tornarem a agafar un bus cap a Tarragona.(arribarem sobre les 15.00 h)
Uff , quasi no em fet res , però em arribat petadisims.