ROGER : Així comença la narració d'aquest viatge , el final del qual resta inverossímil , que 6 tios feren a Itàlia i que repercutirà en la història de la literatura que rite'n tu de les Homilies d'Organyà .
Doncs són les 16.26 i sóm viatjant cap a Barna amb tren. Segons afirmacions del Lluís , aquesta llibreta té una possibilitat no nul·la d'atravessar el vidre de la finestra del tren.

DIEGO : (L'infanta ha abortat) Ens n'em alegrat tots , estem discutint de temes xorres i banals , el miki ens ha amenaçat amb no donar-nos caga-menys.

MIKI : Despres d'arribar , vam anar cap al vaixell on un home molt friki (taquillero) ens va donar els billets .Als 5 minuts ja estavem fent de buitres al voltant de 3 ties , que resulta que estaven a la mateixa habitació ke nosaltres . I després dels primers moments d'incertesa ; (encara no se molt bé com xo vam coneixer les ties);val dir que diferents persones s'han atribuit el merit d'aquesta acció . I sel atribuiran duran el viatge.
I després de jugar a cartes , escacs inclús vam anar a la discoteca , i després a intentar dormir .
Per cert les tres noies és diuen : Virginia , Alicia i Samantha.
El Roger fent honor a la seva fama de tirador de caña , va intentarp amb la Alicia , De Moment no ha tingut sort . El Diego resarà a la capella del vaixell per ell.

ROGER : Primer de tot , diré que el mèrit va ser meu , doncs vaig ser el 1er en seure al costat de que estava més bona i parlar amb ella.
Bé doncs vam estar amb elles i a l'hora de dormir li vaig cedir el lloc a la Alicia perquè pogués jeure i tinguéssim dues butaques cadascú .
Peró la diferència entre l'anatomia femenina i la meva deu ser fet que ella hagi dormit molt còmoda i jo hagi estat tota la nit amb el fémur tocant ala clavícula. Merda! em fa mal tot.

LLUÍS : M'he cagat amb el putu ferri chusqueri , ja que he agut de dormir al oterra. No m'en recordat però ho poso ara.
Hola soc el Lluís Andrés tal vegada em recordareu d'altres diaris com "Rumbo invertido" i "a traves del vortex" ,
Em considero la persona vinculadora ja que gràcies a mi el grup ha establert relacions no sexuals amb un trio de ties , mitjançant un truc de magia cutre .Ja Ja ....Ja

DIEGO : En contra del que diu tothom ja he dormit mitjanament bé , després de despertarme estirat a 4 butaques i sota un llum de neó de "EXIT" , pelat de fred , li demaní el sac del Jordi , que el tenia el Lluís i me le quedat la resta de la nit , dormint a terra amb l'esterilla del roger , i fins les 10 del mati .
El meu bocata del esmorzar esta durisim.


reciau a tutti! Incontarui el stato molto bella , xehè siete tutti dei ragazzi davvero sipatiei e divertenti.
spero che ie viaggio in Italia vi piaccia e che vi divertiate molto , xehé enaltamente come la spágna nono è un Paese fantastico e frazzo!
Diviertiteri ! [email protected]                                                                                 Alicia

CIAU RAGAZZI! Efrazie a voi ia viaggio è stato veramente dirvetente ...
Spero anclie per voi !!
In bocca al lupo x ie vostio viaggio in italia...Divertitevi!!
(...grazie x avermi insegrato la laie stretepie di scacclui!!..)
Ciao!                                                                                                                   Samantha              [email protected]

Hola chicos! Il nostro viaggio è ohra al tremine mentre il vostro è appena cominciato ... è stato fantastico conoscierui e spero vi godiate l'italia ... 1 bacione , con affeto
                                                                                                                                                                           Virginia

*Dedicatories de les ties otriumfades ke són dusimpatikes.

MIKI : Després de creure repetides vegades k enfonsavem o ke erem avordats per xubmarins rusos amb AK47 hem descobert el xou de lamatina on et donaven instruccions x si t'enfonsaves

                                             ---------no t'amoïnis per aquest buit al paper--------
                                                                JORDI BALCELLS 27.6.03

ROGER : Aquest tros que m'ha precedit és el que m'ha agradat més* , hola sóc el Roger Seró tal vegada em recordareu per altres diaris com "el diari que em van regalar i no vaig fer servir" o "el meu viatge al pais dels Wally's mutants" Són les 11.50 i estem al vaixell veient una telesèrie que no entenem exepte que sabem que es una merda. Encara no me enterat del tot a quina hora s'arriva , però bé , faré el mateix que tothom .(El Guillem fa com l'Aton i llegueix 1 llibre davant de les ties tot i que aquestes passen d'ell i miren la tele) Fa una estona he anat a la piscina i he fet una gran bomba i saltant de lluny ,seguidament una tripulant m'ha assenyalat un catxo cartell que indicava prohibit capbussar-se.(El Diego també)
Data estelar 27-8-þ-2-¤-±-SG1-KUSANAGUI

DIEGO : Com pot ser que en tot el barco sol hi hagin 2 dutxes comunitaries?
(Ens colarem a la sala de mandos del vaixell intentant trobar la proa , que no té acces .)

JORDI : [*la frase ha perdut ara tot el seu sentit]
s'inclourà , doncs en l'edició final.
La sala del vaixell en qué hem passat la nit és un volum prismàtic folrat de moqueta. Fileres de seients IGUALS entaforats cargolats al terra: ball de potes metàliques ! Motxilles , sacs , jerseis ... peces de roba fan tombarelles i es recargolen als respatellers .
Quatre obertures m'apropen al MAR : són finestres del vaixell! Allargades i molt robustes. De doble vidre.
La refrigeració hi ha estat funcionant TOTA LA NIT.
La trama d'ulls de bou i anelles del sostre sembla decorativa , car no ha donat senyals de vida lumínics.
"Philips". És la marca de les teles. Són empotrades en la paret. Els dos aparells mostren la programació dels canals italians. Sovint les teles mostren canals diferents ... Però no hi ha discusió : la majoria dels ocupants de la sala són italians ...
És una barreja d'edats ...
En sortir d'aquesta estança s'arriba als corredor de les bombetes i dels miralls . És com a luxós ! Camines i no fa falta indicacions per a anar a parar a la coberta DESCOBERTA. És quasibé buida sempre (a pròposit , el vaixell no va gaire ple).
Croc! , Croc! ... (Passos* de fusta marcaats al terra). Ha ! , però si casi no els sento ... el vent és MOLT FORT: travessa tot espai buit , el moviment del vaixell marí el fa encara més potent i en força la direcció.
S´escolta per tota obertura , acarotza la superfície dels BOTS SALVAVIDES i s'intercanvia contínuament amb l'ambient refrigerat de l'interior del vaixell , tot travessant les portes obertes que comuniquen els espais. 27-6-03

ROGER : * Els passatgers deuen tenir peus.

MIKI : El vaixell ha estat sobrat. Al final ja em arrivat a Genova , i amb gran pesar per par nostra en hem hagut de despedir de les Italianes , i el Lluís dels seus amics.
I llavors corrents cap a l'estació que estava lluny , kina calor , deu fer uns 30º C, al final hem arrivat sobrat al tren , i ara anem cap a Milà , on esperem trobar el alberg , dutzar-nos i fer una visita nocturna a la ciutat.

ROGER: Caca! Quina calor , i sense les italianes , bé segur que hi ha més , és lo que té Itàlia.
Bé és el 1r tren.

DIEGO : Els trens italians son o almenys semblen més rapids , peró son una merda , totes les finestres estan obertes , fa molt de soroll i aire.
El paisatge Genova - Milà sembla a Asturias .
Hem comprovat que els italians els hi molen molt lo de les finestretes , fins hi tot al metro les finestres es poden baixar. Despres de sopar hem anat a pasejar tots menys el Lluís que s'ha quedat buscant el poker i essent acribillat pels mosquits.
El miki i el Roger s'han quedat al vater recarregant els movils que estaven agonitzant.

ROGER : Ja éssent el tercer dia havíem acordat aixecar-nos a les 8.00 , el Lluís s'ha aixecat quan ha deduït que ho eren però només eren les 6.02 . Ja vestit quan s'ha adonat ha fet un o passeig de 2 hores. Els altres ens hem llevat a les 8.00 i ens han donat una merda d'esmorzar sense possibilitats de repetir , així que se queda amb una omerda i jastà .
Després em anat a la Catedral del Duomo , que es veu que la façana de la qual mola molt , sobretot quan no hi ha bastides grises.

DIEGO : Despres d'aixó tots menys el Roger vam pujar les Oescales fins el terrat del Duomo , m'ha molat molt caminar pel terrat de la catedral entre contraforts i demes .
Hem menjat al Castell Sforzeso uns bocates o algu del super , ara a les 4.15 encara estem fent el mandra a el pati del castell mentre el Lluís i el Guillem estan fent la Ovolta de 45 min ells sols pel parc.

ROGER : Sospitosament , han arrivat ells 2 sols del passeig. Jo encara espero que l'Anna em contesti el missatge i ara be reflexionant que ja fa 18 hores que li envï .

LLUÍS : Odiluvi !
Després de fer unes voltes sense sentit [moltes] per Milano , decidirem agafar el metro per arribar al alberg el qual hi ha uns austriacs fans d'en Alf Poiers!
Baixarem dem metropolitano i ens dirigirem a la sortida d'aquest. Jo personalment en queixava de les du oflipada de picades que duia a l'esquena [mosquits fills de la gran ... puta]. Ens adonarem que plovia , bé, Odidluvi !
Sorgiren tolls de més d'un pam aligual un metre . Esclar , el flipat d'en petit bailet seguidor d'en Jan decidí treures les sabates i anar descalç .
Per tant , jo , adoptí podres sobre artificials [vaya xorrada ] . Comencí a correr descalç flipant amb el put...os otolls vaya merda es gasta el boli així que no sabreu el final. bé s'ha recuperat .
En Roger i Jo ens perdirem peró per sort d'en Lluís que s'avia aixecat a les 6.00 del matí i fe oduflipada de passeig altrament dit reconeixement de terreny i descobrí un camí secret JaJa...Ja ara jasta amb la a a santa(?) pero foteuvos .
bé em fot pal signar. Ja.

ROGER: O hola ! tal i com deia el Lluís la pluja ha estat la oduflipada d'aigua , x sort jo anava amb xancles i pantalons curts i au! Visca els tolls d'aligual un metre . El Lluís no ha descobert un camí secret sinó que ha fet servir el sentit de la orientació i quan s'adonat que arrivabem a l'alberg pel carrer del costat , doncs cony , li hem donat la volt i hem entrat per la porta . Digueu-li , que és un camí secret.
Al arrivar a l'alberg hem anat tots a pagar la nit , excepte el Guillem que ha anat a dutxar-se gratis.

JORDI : 28.6.03
"Quasibé fosc( i havent saltat del metro de Milà ) , un gotellam plujós humit pesant tebi d'un diluvi estival ha esbandit sense escrúpols (havent-ne estovat el contingut mocós) la llefiscosa i blanquinosa escopinada regalimant i oscil·lant per la samarreta , que poc abans (mentre s'articulava una glopada) han expulsat les profunditats de la gola del Lluís."

DIEGO : Ahir a les 12.00 PM vam observar un fenomen extrany , tots eram a l'habitació menys el Guillem que feia una activitat desconeguda, que no ens a desvelat. Avui dia 29 em perdut el 1r tren.
Quasi perdem el segon tren , però no se que haguès siguit pitjor perque en han cobrat 6.5 € de suplement ,la Opasta . Tots ens hem cagat al saber que hi ha gent que fa un recorregut similar al nostre sense interrail i més barato , ens sentim Ostafats. (Putes finestres obertes)

DIEGO :  El D29.7.03 , arribarem a Venecia amb un tren Oestafadors i amb les finestres obertes.
Al arribar a Venecia tots menjarem de super a les escales de l'estació menys el Jordi i el Guillem que anaren a de "Ristorante".
Venecia está molt bé , però si deixes de banda el mapa o els cartellets grocs de l'ajuntament a cada passa et trobes un canal.
Després de fer uns quants km a peu per ponts i demes arribarem a la plaça S.Marco on després de 1 foto s'em va acabar i el miki volia seguir unes ties però el Roger i jo no el vam deixar. A la plaça tambe trobarem al doble del Jordi, els carabineri ens cridaren l'atenció per no portar camiseta i fer malabars.
El miki i jo , donan't un tomb ens trobarem al Pau Gasol. On tots desesperats vam intentar trobar-lo un altre cop peró ja havia marxat.
Després marxarem al alberg on vam arrivar casi a les 11(hora que tanquen)

DIEGO :  D30.7.03 , també donarem molts tombs ens dividirem en 2 grups perque es perderen (Guillem i Lluís) , visitarem per separat la basilica de S.Marco (el sant era d'Alexandria d'on uns venecians el mangaren), em fa cagar un colom al cap i per la tarda visitarem el Ghetto jueu , on després tots menys el Lluís i jo marxaren al alberg , nos ens quedarem parlant amb uns nens i donan't un tomb.
Tots anarem a pendre algo per la nit (abans i fins les 11)
El Guillem va fer el show de la nit i la motxilla...
VENECIA NO ESTA PREPARADA PELS MINUSVALIDS

ROGER : Eeeei! Que l'Anna ja ma contestat l'sms , després de + de 60 hores , es vau que no tenia saldo!
Eeeei que aligual no ens hem tirat al canal el Lluís en Diego i jo!!!
Una tia per anunciar la seva propia petita freak exposició artística penjava 1 foto d'ella i els seus amics amb matalassos inflables de colors al canal. Així , li hem demanat els matalassos davanat de la seva incredulitat , però després ens hem tirat i ha flipat. Ens hem fet fotos i tal , després ens ha fet bastant de fàstic. Ara tenim els ous enganxosos .

MIKI : Potser hem recordareu d'altres diaris tals com "Viatge per Italia" o "1000 km de ciutats Italianes". Després de l'exploració del canal , els penjats han començat a patir rapides mutacions i per aixó han estat eliminats momentaneament .
Estavem sentat a l'esglesia soporifera , quan de sobte tres noies agraciades es posaren a fer fotos a l'esglesia , i nosaltres fent tonteries a sota , per la qual cosa decidirem fer-se unes fotos amb nosaltres. Ja us les ensenyarem.
Més tard uns crios feren unes o lliço de katxi al Lluís i al Diego.
Ferem una excursió al call jueu , xo finalment no el trobarem , xo varem una bonica vista de la part externa de Venecia.
Tornant el Guillem i jo visitarem una llibreria on trobarem llibres sobre la Masoneria i el St. Grial , les linies de la mà i altres temes.
I actualment seiem a les escales de l'estació , fabricant temps per la departure del tren que ens durà a Bolognia on farem un night toeu , fins que departixi el tren fins Firenze i el seus magnifics gelats.
Totes les persones presents , aprovaren la selectivitat , i tots amb notes superiors a les notes de tall de l'any anterior per a les respectives carreres , i esperem quedar repartits per reus , tarragona i Barcelona i només manca esperar la nota del Toño , esperem que les oracions nocturnes del Jordi (J.B) serveixin per ajudar-lo.
Durant tot el matí varem jugar al passalacarta , que funciona satisfactoriament .
Resto a la espera de nous aconteixements per explicar-los.

ROGER: E! Que avui es dia 4 i ningú escriguí re els dies 2 i 3 , suposo que ens feia pal . E! Que he tret un 7.28 a la selectivitat , sóc un PUTU CRACK!! Doncs aquests dies arribarem a Florència i la visitarem , això sí vam arribar a les 3. i piko AM per el tant vam jaja dormir a l'estació . Jo no pago x ser menor , per això tothom usa els meus carnets. Vam anar a Pisa i ni hi ha RE . Bé una otorre inclinada XD a part , re més.
El miki i jo teniem una bossa de menjar i ens la robaren , fet que ens va fer jaja ... , gràcia.

JORDI: Ahir en Jordi s'incorporà (tot arrossegant-se pel llit) i el seu colze dret féu contacte amb l'armariot del costat de la llitera
(catacrac!)
De sobte en Guillem enraonà de manera que els 7 de l'habitació ho sentiren (sobretot el Jordi):
-Digui ? Qui hi ha ?
I tothom rigué, fins i tot en Loren, l'americà.

LOREN : Well, it was funny sharing a room full of happy catalonians (even though they kept me up at night) that was alright, though. I was glad to have such interesting roommates, that also taught me a very good card trick. I hope, friends, you had a good time in Florence, and best wishes finding a place to sleep in Rome. Ciao, Loren

ROGER: Aquesta és la dedicatòria del nostre company d'habitació a Florència. Es diu Loren i és de Nova York a més és bon tio, està en contra del règim de Bush i de les atrocitats americanes, també estudia xinès.
Després de sopar estarem una estona amb ell i és molt catxondo, avui night ens va cantar les cançons de "eres un cabrón hijoputa" i "la madre de Kyle es una puta" es anglès i nosaltres les hem correspost en spanish.

DIEGO: Avui D5-7 ens hem aixecat a les 7:00 h per marxar cap a Roma. Com no hem arribat justisims (altres no han arribat). A mig camí entre l'alberg i la primera estació (Firenze C. Marte), Jo (Diego), el Lluís, Miki i Roger hem començat a córrer com a desesperats, però els visitants es devien pensar que feiem esport, llogicament els 4 primers hem agafat el tren, i els altres 2 no. Nosaltres cridant des de la finestra i ells s'han quedat amb cares de…, desde el pont mirant com el tren marxava. Ara estem al tren separats, ells han donat l'excusa de buscar la 1a classe (en un regional). "El que es pica es rasca".

LLUÍS: Hola soc en Lluís Andrés, tal vegada em recordareu per altres fragments en aquest diari com "Hola" o "Odiluvi". He hagut de canviar de bolígraf, ja que el daurat s'ha extraviat.
Un dia vam arribar tots catxondos a l'hostal de Firenze i el que va passar tots us ho preguntareu, doncs em vaig trobar una rata-pinyada durmin, al meu llit, que freak.
L'endemà va arribar un inquilí nou, aquest va ser el substitut del tio gordo amb barba, que només dormia i roncava sobre el meu llit, per un que tenia el mateix aspecte que en Harry Potter. Era del canadà, ros amb ulleres i una veu de pitu (paraules textuals d'en Diego), en aquest tio una rata-pinyada es va enganxar a la seva esquena, i el payo no el notava fins que el diego el tragué de la seva esquena.
Estic en el tren direcció Roma molt ratllat i recordeu, els petits canvis són poderosos.

ROGER: Certament com diu el Lluís, a l'habitació van entrar ratpenats tres cops ! juer quin mal rotllo, el Harry Potter en duia un arrapat a l'esquena. I sí, aquell tio gordo només dormia i dormia i dormia, exepte a l'hora d'esmorzar que es va aixecar i se'n va anar a esmorzar, era així de gordo cabrón.
L'última nit que forem a Florència el Loren de Nova York va sopar Ogratis pillant tot el menjar que li venia de gust al Guillem i al Jordi. Bé doncs ara ja deixant Florència viatjem en tren (és lo que té) fins a Roma.

DIEGO: Son les 12:15 del D5-7, el Roger, el Lluís i jo (Diego) amb mig cap a la finestra, el roger escup i es toca a si mateix (És penós)

JORDI: La "Casa Olmata" és un cau de romanesos.
Vé a ser un hostal com qualsevol altre de Roma, però incorpora l'element misteriós dels petits negocis extrangers. És més, la proliferació de la seva existència es realitza exclusivament de boca en boca.
I els sopars a la Casa Olmata es fan al terrat de l'hostalet: ahir hi hagué de menjar tres grans olles (no gaire típiques): una era plena d'amanida russa (ben senzilla), a l'altra s'hi ensumava una samfaina espessa, i a l'última hi havia una pastositat macarrònica (olorosa). Enacabat de sopar, els hostes de la Casa s'acomodaven al terrat tronat. Els romanesos tinguéren la delicadesa de posar-nos una pel·lícula de vídeo, compte: GLADIETOR, (la qual miràrem fins l'aparició del colosseu que Ridley Scott havia revifat màgicament). L'hostal no compleix amb la normativa constructiva vigent ! (6-7)

JORDI: Farem un experiment fotogràfic ! Es tracta d'aconseguir una exposició llarga en condicions de llum extremes… Una imatge que recollirà els cossos nus del Roger i en Diego (i potser d'algú més) tot éssent completada, al fons, pel colossal Colosseu de Roma, tot elegant de focus de colors i tènuament ombrejat per al llum de la lluna ! Per aconseguir-ho usaré la pera i recolzaré fermament la càmera en suport de pedra romana i premeré el disparador a distància quan les seves cigales pengin sense taral·lejar ! (7-7)

DIEGO: D7-7. Avui hem anat al Vaticà, uns en metro (Roger, Miki, Jordi, Diego) i els demés en bus, però l'aposta era que anesin caminant. Els del metro hem arribat 45 minuts tard ja que el miki s'ha quedat a l'andana amb cara tonto.
Després de bronques xorres, ens hem cagat en tot, ja que tots menys el Miki anavem en pantalons curts, amb els que no et deixen entrar a la basílica. Després de turnar-nos els seus pantalons i alguns que aconseguiren, la visitarem i anarem al museu del Vaticà (Capella Sixtina), tots menys el Guillem que diu que entrà al museu per la basílica, … (???).
Ens volien estafar 6 euros per la sinagoga a la que no hem entrat.

JORDI: Us he de parlar del resultat aparent de l'experiment fotogràfic: vaig haver (vam haver…) de repetir la fotografia, no perquè les seves cigales taralegésssin ni perquè uns japos es fotéssin de la situació que creàrem a les 11 de la nit, sinó perquè el Miki i el Guillem van disparar els seus flasxos (hmm, de les seves càmeres) mentre captava amb l'obturador obert (i la pera en mà) les siluetes despullades del Roger, Lluís i Diego.
Ens vam posar tots bastant nerviosos i va sortir regular (potser es van allunyar una mica massa…).
L'important és que avui hem decidit captar una imatge de la Fontana di Trevi… La captarem l'endemà: a les 5 de la matinada… Bàsicament perquè tres de nosaltres s'hi mullaran els peus mentre exposaré.
Hem anomenat l'operació amb el nom de Fontmajor.

DIEGO: D9-7, 10:45. No ens hem fet al foto de la fontana perquè hi havia 2 carabinieris i 405 persones més.

MIKI: El dia d'ahir el vam passar a Roma, vam llevar-nos més tard com alguns havien proposat xo va ser una merda.
Vam anar a les catacombes del nord, i quan vam arribar va resultar que tot just tancvaven i que a+ costaven 5 euros, així que el Miki que era l'únic que volia entrar es va fotre.
Vam decidir anar al castrell ed St. Angel i per no variar vam arribar just, vam visitar-lo i vam menjar a un parc del costat, ja les 3:30 vam marxar cap a la "cara de la veritat", i com diu el refrany, a la tercera va la vençuda [?] i la vam poguer veure. I després vam anar a la Fontana di Trevi per planificar la nostra incursió, que com ja deveu saber va fracassar.
Torna a haver-hi macarrons per sopar i la pel·lícula és Road Trip.

DIEGO: D9-7. A tots ens ha agradat Nàpols, sol hem estat 30 minuts, per agafar hortaris de trens i trucar a albergs. L'estació és molt bonica…
D10-7. Són les 9:30 i ja hem perdut 2 trens. Anem a Pompeia.

ROGER: Bé doncs ja hem vist Pompeya, el que + mola els morts petrificats. Hem anat fins a Nàpols on ara som esperant puix a les 21:40 en Miqui i jo pillarem un tren per arribar a Gènova on pillarem un ferry cap a Catalunya . Comença així la fi del meu interrail.
El concluiré amb algunes paraules:

O, du, aligual, Sculli, Mulder, Kleinman, Grisson, Livingstone, és lo que té, és lo que hi ha, as a qua a!, vés a cagar tú! Cumi cumi, alagal, na, sa, ian, aton, iraneu, vietnam, Krasnojarsk, Raja, vaja vaja vajaaaa, macarrons freaks, harry potter, gordo roncador, alf poyers, binario, és bonic, fontmajor, platanfilm, Olmata, dos quarts de quèèèèè ???, possibilitats no nul·les, nardo veloz, elfo pescador de merluzas, sis penjats, interraka, sóm de Reus, no giocco, deixime'l deixime'l !!! no home, no veu que l'estic fent servir jo ?! españoles, informazione ???, ishua, uola, que freak!, Angus Popcornie: extraterrestres natilles, mutants, coloms bicefalids amb un cap de menys ! gey. Slump !!, turisti ? hio hio hio hio…

-Where are the grils?
-Between Greece and Israel there are 15 hours by train.
-Your collegue moves very fast !
-Chico, te coges el plato y te vas arriba a comer !!!
Tara tarara ra, burro !!!
Oranja i suc de lleixiu !
-Why are you studying Law ?
- Because it's a joke !
Rectificar és de savis, doncs jo sóc ruc !!!
Polla City, Penne City
-There were darkness, is what the night has.
A casa meva ho fem així.
Ossigui la òstia. Tiene nombres mil, el miembro viril…
-Miqui, tio, ets molt farmacèutic !
Aluren, Toshak, Zolden, aquesta és la grandesa.
- We've swam in the channel !
-Don't !
- Yes !
-Don't !
-Yes, cony, we've already done it !
-Oh no !
Gey Foster, Shalbà, Jafà Kry, Chapà ai ! Jjjjjjapo !!! del 25, del 1500.
Vòrtex temporal, vòrtex espaial, plecs en l'espai.
Amb çeba me l'he menjat, amb çeba !


JORDI: Una filera de vagons il·luminats ha estacionat en la via de l'andana 16. El tren en què seuen en Roger i el Miki, resta, encara aturat, una andana més enllà. Sí, hi seuen. Ja marxen.
El convoi es mourà i encara no hauré pogut localitzar la finestra des de la qual poden observar-nos ! Ara som quatre: el Diego, el Lluís, el Guillem i jo.
El megàfon en italià m'ha socarrimat l'orella dreta. Ara em pita. I tot per un cony de regional d'aquestos. El regional cap a Palermo.
(11-7): El regional cap a palermo ens ha costat 24 euros a cadascú. Hem ocupat un compartiment durant 8 hores, de quatre llits, en un Treno Notte nou de trinca, Nàpols-Palermo (llençols de paper vegetal).
A hores d'ara (les quatre i sis minuts de la tarda), l'energia dels dos talls de pizza que m'he fotut em manté la ment desperta amb dificultats. Sec a un banc de pedra de l'estació i em fa l'efecte que hauria de reposar com ells ho fan (encaixats neguitosament evitant les arestes de pedra, estirats o plegats, cercant la millor posició pel bé de la seva esquena, potser tancant els ulls plens de lleganyes, oblidant l'ambient que bull aquí).

DIEGO: D11-7. Estem a l'última etapa del nostre viatge. Aquest matí hem arribat a Palermo. Cada dia estem més cansats.
Aquí el tràfic és caòtic, ningú fa cas de les senyals, guardies o semaforos. Pots passar pel mig del carrer i ningú et diu res, simplement t'esquiven. Hem entrat en un mercadillo, menjat un a pizza gegenat molt barata… Ara estem a la Villa Girbia, un parc botànic.

GUILLEM: Ara ens trobem a Barcellona. Tothom està clapant als seus seients. Avui a la nit hem dormit a l'estació fent torns de vigilància , d'1,5 h cadascú. Ha estat bastant pal, però és el que hi ha.
També rondaven carabinieris per la nit, amb licra.
Per sort, gràcies a una estreta vigilància, hem pogut evitar que ens doguessin pel cul. Tanmateix hem dormit força bé. Uns han dormit al banc de pedra, mentres un altre ho feia al terra. Avui anirem a la platja, car fa tres dies que ningú es dutxa. Fa sol, i ens estem torrant, si més no ara, puix que al matí feia fred, i més especialment al tren, que l'aire acondicionat ens estava fundint.

LLUÍS: A Siracusa ens estan putejant per tant considero que els operaris de l'estació de Sícilia són uns CABRONS, i els polis amb bona fe, pot ser, ens busquen un lloc per dormir i no al carrer. Això rau d'una història molt llarga que ara no l'explicaré.

DIEGO: D13-7, 3:17 am. Matinada del 12 al 13. El Lluís ha exagerat, l'historia es ben curta i facil, avui hem agafat un tren a Palermo a les 6 del matí cap a Siracusa, després de menjar en un (en el) parc, hem anat a l'estació a esperar un tren inexistent, els horaris estan equivocats.
El nostre lloc de dormir ha anat degenerant del tren a la sala d'espera, a l'estació i a on som ara, a la porta de l'estació on els "amables" de seguretat ens han recomanat i deixat.
Esperem agafar el tren de les 8:00 cap a Roma, on enllaçarem amb una altre fins a Ventimiglia .

JORDI: L'expresso ens ha dut, de nit, fins a Ventimiglia. He omplert les sis ranures de reserva del compartiment amb els paperets de compra dels supermercats que guardava a la cartera, per tal que en Guillem i jo poguéssim dormir estirant al màxim els músculs (que estaven cansats). El japos del vagó van picar tots. Un home barbut es va passar de llest (volia entrar al nostre compartiment…) només vam haver de repetir-li tutti prenotati, signore ! (i també va picar). La nostra dormida ha estat, doncs, Obé… Ara ens trobem a la sala d'espera de l'estació dels SNCF de Nissa. Falten 7 hores i mitja per agafar el tren que ens durà a Cerbère (França), prop de Port-Bou (Catalunya). També viatjarem de nit. L'andemà al matí regional cap a Barcelona, que és una ciutat situada prop de Tarragona.

GUILLEM: Estem arribant a bcn. Ha passat el revisor,voliem fer colar l'interrail però hem passat . Només tenim ganes d'arribar. En total ens hem gastat uns 680 euros, o sigui 110.000 de les antigues, per 20 dies està bé. Surt a uns 30 euros /dia. Sort de les darreres 5 nits, que ens les hem estalviades totes i en conseqüent ens ha ajudat a estalviar, àdhuc ens hem pogut comprar alguns aliments per desig, sense passar els 10 euros/dia. Bé doncs, precindint de les dades econòmiques, que al meu parer estan prou bé, toquem de peus a terra. Les 2 del costat són simpàtiques, tot i que no ens les hem triunfat pas. Estem cançats i sembla que [?] a part del Lluís, que es flipa, tés ganes de tornar a casa per almenys descansar un dia com Déu mana. En la meva opinió m'ho he passat d'allò més bé, [?], hem conegut molta gent diversa i interessant, tot i que no he pogut contribuir com hagués volgut en aquest diari col·lectiu, el trobo molt bona idea, car recull tots els punts de vista dels integrants del grup. No he pogut escriure tan pq feia el meu propi diari. Ara som a Sils, a un pas de casa. És curiòs, però quan vam començar el viatge vam coincidir amb unes noies que concloien le seu viatge. Ara, que el nostre arriba a la seva fi, hem tingut un encontre amb unes altres noeis que tot just comencen. El temps ha passat força ràpid. Ens ho hem passat molt bé. Aquests últims dies han estat de descans, però tb ens ho hem passat bè.