| La
Història de Creixà. Per
Antoni Escudero
+ Fotos
La festa de Santa Creu de Maig, que ara s'ha recuperar fent
una diada festiva i participativa vol ésser l’inici de
la restauració definitiva de la capella romànica i la
consolidació en la memòria tant de la gent de Can Canals
i La Fortesa, com la de tots els habitants del terme de Piera d’un
monument que hem d’aprendre a valorar en la seva justa mesura
tant per la seva història com per la seva arquitectura.
SANTA CREU DE CREIXÀ És una de les joies de l’arquitectura
i la història de Piera, tant per la seva antiguitat com per la
incidència cabdal en la llegenda del Sant Crist de Piera.
Oblidada per la gent de la Vila degut probablement a la distància
del centre urbà i a les pèssimes comunicacions, s’ha
mantingut en bona part de la seva esplendor gràcies als habitants
de Can Canals de Mas Bover i de La Fortesa, que l’ha mantenen
com a cementiri i n’han tingut cura de l’estructura i del
seu entorn.
•En
el segle VII ja s’esmenta el lloc de Crexano, sense notícies
de l’església. A les vinyes que segueixen vers les muntanyes
que porten a Can Canals, s’hi han trobat restes de ceràmica
romana, el que fa pensar que hi hagués algun assentament d’aquesta
civilització a la zona.
L’
any 1018 ja consta la capella amb el nom de Santa Creu de Palau,
i no és fins a l’any 1120 que no apareix escrit el nom
de Santa Creu de Creixà.
El monument és restaurat a finals del segle XVII i ampliat amb
els altars laterals, la sagristia, l’allargament de la nau, la
portalada de ponent, el campanar i més tard amb el cor. A la
part de tramuntana, (zona de les actuals oliveres) la data de 1691 hi
figura escrita a la part exterior d’un dels altars.
Aquesta restauració/ampliació coincideix amb la construcció
de l’altar del Sant Crist a Santa Maria de Piera, l’any
1630, i amb la primera treta de la imatge per demanar aigua, documentada
en el Llibre d’Or del Sant Crist del 1691.
És una època també de creixement econòmic
de Catalunya centrat sobretot en l’autorització oficial
de comerciar amb Amèrica de la primera meitat del segle XVIII,
enviant primordialment aiguardent fabricat amb el raïm de les vinyes
plantades de manera intensiva en tota aquesta zona.
L’altre
data fonamental en la història del Sant Crist de Piera,
és la de 1688, en la que la Vila fa el vot de poble de celebrar
cada any el 28 d’abril la festa en honor de la imatge.
Aquest vot de poble era en agraïment perquè el Sant Crist
va evitar la plaga de la llagosta que envaïa els camps de tota
la comarca. Altres poblacions, com Vallbona, també varen fer
el seu vot de poble en el mateix any, en aquest cas dedicat a Sant Bartomeu.
Les dades esmentades ens fan suposar que la llegenda del Sant Crist
de la pluja, de Piera, l’hauríem de situar a principis
del segle XVII, tot i que a tots ens agradaria poder dir que ja en teníem
notícies en el segle XIII •Aquesta llegenda
ens parla de que un peregrí es va aparèixer a Maria Lleopart
de Santa Creu de Creixà per demanar-li pa i aquesta li digué
que de bon grat n’hi donaria, però la pastera era buida.
El peregrí li va dir que a Piera hi havia un Sant Crist a la
capella de Sant Francesc del Mercadal (avui desapareguda) que si el
treien en processó la pluja regaria els camps de tot Piera i
que anés a la pastera que la trobaria a vessar de pa.
Efectivament hi havia pa, però elperegrí, que ben bé
podia ésser un àngel, quan ella va tornar ja no hi era.
Avisades les autoritats van treure el Sant Crist en processó
i la pluja va regar els camps immediatament.
Si bé Maria Lleopart s’ha dit que era de Santa Creu el
que feia pensar que vivia a la masia que estava a redós de l’església
fins l’any 1985, en que es va enderrocar; cal fer constar que
entre Can Canals i El Portell, hi ha un turó, que en Joan Miquel
de Can Canals sempre havia dit que l’anomenaven el turó
de la Lleoparda i fins fa pocs anys s’hi trobaven restes de la
casa.
• El que succeïa antigament és que quan s’anomenava
en algun escrit a una persona es feia constar que pertanyia, en aquest
cas a la parròquia de Santa Creu de Creixà, enlloc de
dir que era de Can Canals.
L’any
1985 es va portar a terme la darrera gran obra de reforma del
monument, gràcies sobretot a la iniciativa de persones de Can
Canals i La Fortesa, que amb el seu treball dels diumenges, i en una
època posant jornals personals els dies feiners, juntament amb
la col·laboració de l’ ajuntament de Piera, va permetre
restaurar tota la teulada exterior, canviar bigues i plafons de fusta
de la interior, posar al descobert quasi totes les pedres interiors,
descobrir un arc toral que divideix les dues parts de la capella, rejuntar
una part de les pedres, enderrocar el cor, incorporar la porta exterior
dovellada amb la data 1659 que prové de la masia de can Torres
de Bedorc, (avui enderrocada) i sobretot el descobriment de la porta
original d’entrada a la capella a la paret interior de migdia.
Resta encara per refermar el campanar i recuperar les campanes desaparegudes
durant la guerra civil per a fabricar bales, l’absis (interior
i exterior), l’escala d’accés a la portalada original
i ampliar la visió exterior del monument canviant els nínxols
de l’entrada situant-los en l’interior del cementiri…..
©Toni Escudero i Costa |
Interior
de l'església
Porta
de ponent |
