Can Canals de Masbover. Can Canals de Mas Bover
Associació deVeïns
de Can Canals
nif. G58931833

 


   


Ajuntament de Piera

Piera Cultural

 

 
Fundada l'any 1970 com a
"Associació de Propietaris Can Canals i El Portell"

Reg. Prov. secció 1a, n. 3259
Domicili Social i Casal:
Plaça Major, 3 (Can Canals)
08784 Piera
telèfon/fax/contestador: 93 772 59 08
Can Canals
de Masbover

mail: [email protected]


FESTA MAJOR

El Barri


Del 21 al 21 de juliol de2007.
Festa Major del Barri

 

Pròximament tindreu el programa a casa

Amb el suport de
l'Ajuntament de Piera

L'escola Creixà


CEIP Creixà
http://www.xtec.es/centres/a8060526

fotos del 2002-2006


Casal de Can Canals.

L'associació de Veïns
de Can Canals

Esports

Futbol sala
equip
Equip de Futbol sala juvenil campió


més fotos dels equips

to

Equip de Futbol sala juvenil campió

seniors
Equip de Futbol
sala veterans.

juniors
La antiga "Cantera"

cursa2

Curses

paellap

Concurs de Paelles

xiriinguito
El Xiringuito

xocolatero

boy

havaneres
Havaneres amb Port Vell

forunn

Totes les fotos de la Festa Major 2005

 

 

S a n t a C r e u d e C r e i x a

La Història de Creixà. Per Antoni Escudero


+ Fotos

La festa de Santa Creu de Maig, que ara s'ha recuperar fent una diada festiva i participativa vol ésser l’inici de la restauració definitiva de la capella romànica i la consolidació en la memòria tant de la gent de Can Canals i La Fortesa, com la de tots els habitants del terme de Piera d’un monument que hem d’aprendre a valorar en la seva justa mesura tant per la seva història com per la seva arquitectura.

SANTA CREU DE CREIXÀ És una de les joies de l’arquitectura i la història de Piera, tant per la seva antiguitat com per la incidència cabdal en la llegenda del Sant Crist de Piera.
Oblidada per la gent de la Vila degut probablement a la distància del centre urbà i a les pèssimes comunicacions, s’ha mantingut en bona part de la seva esplendor gràcies als habitants de Can Canals de Mas Bover i de La Fortesa, que l’ha mantenen com a cementiri i n’han tingut cura de l’estructura i del seu entorn.

•En el segle VII ja s’esmenta el lloc de Crexano, sense notícies de l’església. A les vinyes que segueixen vers les muntanyes que porten a Can Canals, s’hi han trobat restes de ceràmica romana, el que fa pensar que hi hagués algun assentament d’aquesta civilització a la zona.

L’ any 1018 ja consta la capella amb el nom de Santa Creu de Palau, i no és fins a l’any 1120 que no apareix escrit el nom de Santa Creu de Creixà.
El monument és restaurat a finals del segle XVII i ampliat amb els altars laterals, la sagristia, l’allargament de la nau, la portalada de ponent, el campanar i més tard amb el cor. A la part de tramuntana, (zona de les actuals oliveres) la data de 1691 hi figura escrita a la part exterior d’un dels altars.
Aquesta restauració/ampliació coincideix amb la construcció de l’altar del Sant Crist a Santa Maria de Piera, l’any 1630, i amb la primera treta de la imatge per demanar aigua, documentada en el Llibre d’Or del Sant Crist del 1691.
És una època també de creixement econòmic de Catalunya centrat sobretot en l’autorització oficial de comerciar amb Amèrica de la primera meitat del segle XVIII, enviant primordialment aiguardent fabricat amb el raïm de les vinyes plantades de manera intensiva en tota aquesta zona.

L’altre data fonamental en la història del Sant Crist de Piera, és la de 1688, en la que la Vila fa el vot de poble de celebrar cada any el 28 d’abril la festa en honor de la imatge.
Aquest vot de poble era en agraïment perquè el Sant Crist va evitar la plaga de la llagosta que envaïa els camps de tota la comarca. Altres poblacions, com Vallbona, també varen fer el seu vot de poble en el mateix any, en aquest cas dedicat a Sant Bartomeu.
Les dades esmentades ens fan suposar que la llegenda del Sant Crist de la pluja, de Piera, l’hauríem de situar a principis del segle XVII, tot i que a tots ens agradaria poder dir que ja en teníem notícies en el segle XIII •Aquesta llegenda ens parla de que un peregrí es va aparèixer a Maria Lleopart de Santa Creu de Creixà per demanar-li pa i aquesta li digué que de bon grat n’hi donaria, però la pastera era buida.
El peregrí li va dir que a Piera hi havia un Sant Crist a la capella de Sant Francesc del Mercadal (avui desapareguda) que si el treien en processó la pluja regaria els camps de tot Piera i que anés a la pastera que la trobaria a vessar de pa.
Efectivament hi havia pa, però elperegrí, que ben bé podia ésser un àngel, quan ella va tornar ja no hi era. Avisades les autoritats van treure el Sant Crist en processó i la pluja va regar els camps immediatament.
Si bé Maria Lleopart s’ha dit que era de Santa Creu el que feia pensar que vivia a la masia que estava a redós de l’església fins l’any 1985, en que es va enderrocar; cal fer constar que entre Can Canals i El Portell, hi ha un turó, que en Joan Miquel de Can Canals sempre havia dit que l’anomenaven el turó de la Lleoparda i fins fa pocs anys s’hi trobaven restes de la casa.
• El que succeïa antigament és que quan s’anomenava en algun escrit a una persona es feia constar que pertanyia, en aquest cas a la parròquia de Santa Creu de Creixà, enlloc de dir que era de Can Canals.

L’any 1985 es va portar a terme la darrera gran obra de reforma del monument, gràcies sobretot a la iniciativa de persones de Can Canals i La Fortesa, que amb el seu treball dels diumenges, i en una època posant jornals personals els dies feiners, juntament amb la col·laboració de l’ ajuntament de Piera, va permetre restaurar tota la teulada exterior, canviar bigues i plafons de fusta de la interior, posar al descobert quasi totes les pedres interiors, descobrir un arc toral que divideix les dues parts de la capella, rejuntar una part de les pedres, enderrocar el cor, incorporar la porta exterior dovellada amb la data 1659 que prové de la masia de can Torres de Bedorc, (avui enderrocada) i sobretot el descobriment de la porta original d’entrada a la capella a la paret interior de migdia.
Resta encara per refermar el campanar i recuperar les campanes desaparegudes durant la guerra civil per a fabricar bales, l’absis (interior i exterior), l’escala d’accés a la portalada original i ampliar la visió exterior del monument canviant els nínxols de l’entrada situant-los en l’interior del cementiri…..
©Toni Escudero i Costa

Interior de l'església

Porta de ponent

Foro-Ciudad: http://www.foro-ciudad.com/addlink.php
Hosted by www.Geocities.ws

1