Generalitats
Aquesta Norma serveix com a ajuda constructiva per a l'adequació del gàlib del túnel. És especialment útil quan es presenten dificultats puntuals com a baixos radis de corba o grans entrevies, en els quals és precís adaptar el gàlib.
Les boques dels túnels s'han de situar preferentment en recta o en corba de gran radi, de manera que no sigui precís aplicar el gàlib en corba segons NEM 103 i s'eviti l'efecte òptic de boques de túnel excessivament amples.
La paret del túnel hauria de ser reproduïda en tota la part visible des de l'embocadura.
El perfil del gàlib del túnel s'haurà de determinar considerant:
| |
El tipus d'explotació (amb/sense catenària)
el radi de les corbes
la longitud dels vehicles utilitzats
l'entrevia en trams amb diverses vies paral·leles. |
Per al càlcul de les dimensions s'hauran d'emprar les següents Normes:
| |
NEM 102. Gàlib de lliure circulació en recta
NEM 103. Gàlib de lliure circulació en corba
NEM 112. Entrevia. |
En túnels rectangulars ha de ser tingut en compte un espaiament entre la paret del túnel i el límit del gàlib, tal com és habitual en el prototip, com a espai de seguretat o constructiu. En túnels voltats aquest espaiament ve donat per la forma voltada.
En explotació elèctrica segons NEM 201, és recomanable baixar la catenària fins a la posició més baixa.
El perfil del túnel rectangular és també aplicable al pas sota ponts.
En el perfil de túnel descrit s'haurà de considerar, eventualment, el peraltat segons NEM 114.
2. Descripció
2.1 Túnel rectangular
Observacions: |
1) Les dimensions B 1 , H 4 i H 5 del gàlib de lliure circulació segons NEM 114.
2) Entrevia A segons NEM 112.
3) Eixamplament E segons NEM 103.
4) La paret del túnel pot estar aixamfranada en la seva part superior. |
Construcció.
1. L'altura del túnel es fixa amb el conjunt de les dimensions representades en el dibuix.
2. L'amplada del túnel es dedueix de la dimensió B 1 (en túnel amb diverses vies es considerarà l'entrevia segons NEM 103) incrementada en ambdós costats per l'espaiament lateral 0,3 G .
Amb via corba, l'ample així calculat s'haurà d'incrementar, en ambdós costats, amb la dimensió E ( NEM 103)
2.2 Túnel voltat de via única
Observacions: |
1) La dimensió B 1 del gàlib de lliure circulació, segons NEM 102.
2) Eixamplament E segons NEM 103.
3) La part baixa de la paret del túnel també pot fer-se vertical. |
Construcció
1. Dibuixar l'eix del túnel K -L i l'horitzontal M-N sobre el pla de rodolament PR
2. Determinar els punts m 1 i m 2 del dibuix
Quadre de dimensions per al valor C: |
|
en túnel sense catenària: |
C =2,2 G |
en túnel amb catenària: |
C =2,8 G en via recta |
|
C =2,3 G en via corba |
3.En via recta: Traçar l'arc de cercle de radioR 1 =2 B 1 , des del punt m 1 (s'obté la part baixa de la paret del túnel, fins al punt a).
En via corba: Incrementar R 1 en el valor E ( NEM 103).
Exemple en H0: |
|
Radi de corba =700 mm . B 1 =48 mm I =7 mm
R 1 =2 B 1 + E =96 + 7 =103 mm |
4. Per traçar la paret oposada del túnel, repetir els punts 2. y 3. anteriors, tenint en compte que la nova paret és la imatge especular de l'anterior.
5. Dibuixar l'arc de cercle de radi R 2 (= segment m 2 -a) amb centre en m 2 (s'obté la part alta de la volta del túnel).
2.3 Túnel voltat de via doble
Observacions: |
1) La dimensió B 1, del gàlib de lliure circulació segons NEM 102.
2) Entrevia A segons NEM 112.
3) Eixamplament E segons NEM 103.
4) La part baixa de la paret del túnel també pot fer-se vertical. |
Construcció:
1. Dibuixar l'eix del túnel K -L i l'horitzontal M-N sobre el pla de rodolament PR . L'entrevia A es determina segons NEM 112.
2. Determinar la posició del punt m 1 sobre l'eix del túnel i traçar l'horitzontal per aquest punt.
Quadre de dimensions per al valor C: |
|
en túnel sense catenària: |
C =1,5 G en via recta,
C =1,7 G en via corba, |
en túnel amb catenària: |
C =1,8 G en via recta,
C =1,7 G en via corba. |
3. En via recta: Traçar l'arc de cercle de radi R1 =0,5 A +0,6 B1, des del punt m 1 (s'obté la part alta de la paret del túnel, per sobre del nivell de m 1 ).
En via corba: Incrementar R1 en el valor E ( NEM 103).
Exemple en H0: |
|
Radi de corba =700 mm . A =52 mm . B 1 =48 mm I =7 mm
R 1 =0,5 A + 0,6 B 1 + E =26 + 29 + 7 =62 mm |
4. Traçar l'arc de cercle de radi R 2 =2 R 1 des del punt m 2 (s'obté la part baixa de la volta del túnel, per sota del nivell de m 1 ).
Per traçar la paret oposada del túnel, marcar un nou punt m 2 especular de l'anterior, i repetir l'operació descrita. |
