DICCIONARI DE LA NOSTRA LLENGUA
LASQUARRE DE RIBAGORZA
|
DICCIONARI DE LA NOSTRA LLENGUA LASQUARRE DE RIBAGORZA |
|
Esta part es troba integrament escrita en la llengua de la mia vila, i els temas que s'hi poden trobar són estes:
| Diccionari | Una mostra de gramàtica | Verbos: conjugacions | Procedèncias d'alguna palabras |
Estigo fent una base de datos con el programa Access. Quan tinga moltas cosas ya gue posaré a la vista de tots. Ademés, si volets participar, tus gu'adradeceria molto, una bona espenta siempre va bé.
(suggerèncias las podets enviar a [email protected] Moltas gracias)
A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z
Encara no està acabat, vaigo fent quan
tingo un poco de temps
De moment miro de posar només las que són diferents del castellano o del català. Més
capa devant aniré posant-ne més.
| A Lascuarre | Català | Castellano | |
| A | ababol aladro albarcas almut amella an anar aram armudella arroba |
Rosella Eina per llaurar Abarques Mida pel cereal Amellta Any Anar Filferro Tipus d'arbre (om?) Mida de pes |
Amapola Arado Albarcas Medida para el cereal Almendra Año Ir Alambre Tipo de árbol (olmo?) Medida de pes |
| B | barandau beure bincell bllat bolsó Boira bomboló bombolonear borrañas braz burllase-ne buscallada |
Brana del remolc d'un tractor Beure per lligar fet de palla o espart Blat Butxaca Núvol i boira Burinot Donar voltes a una cosa Borranyes Braç Burlar-se'n Cop fort |
Baranda de remolque de tractor Beber Sirve para atar hecho de paja o esparto Trigo Bolsillo Nube y niebla Moscardón Dar vueltas a una cosa Borrajas Brazo Burlarse Trompazo, golpe |
| C | call cantre chel chermano choca chou chumerera coda cocho coqueta cordé, corder cosigollas craba crabero |
Call o tros oblidat al llaurar Recipient de fang per portar aigua Gel, glaç Germà Soca ?? Xemeneia Cua Gos Menjar fet del porc Xai, corder Pesigolles Cabra Mussol petit |
Trozo que se olvida al labrar sin tocar Cántaro Hielo Hermano Parte inferior de un tronco Yugo Chimenea Cola Perro Producto hecho de carne de cerdo Cordero Cosquillas Cabra Búo pequeño |
| D | dalla dintro domenge |
Dalla Dins Diumenge |
Guadaña Dentro Domingo |
| E | ensalada enragonar enta esparteñas espenta esquena |
Enciam Parlar Cap a Espardenyes Empenta Espatlla |
Lechuga Hablar Hacia Alpargatas Empujón Espalda |
| F | faixo faixa fango ferri fillo, filla filo |
feix Feixa Fang Ferro Fill, filla Fil |
Haz Finca Barro Hierro Hijo, hija Hilo |
| G | gall garrabera guixas garrabons garza grípia güellas o ovellas |
Pollastre, gall Planta amb fruits vermells i punxes Llegum semblant a les fabes Fruit més petit que una pruna Garça Menjadora dels xais Ovelles |
Capón, gallo Planta con frutos rojos y pinchos Legumbre similar a las habas Fruto más pequeño que una ciruela Urraca Comedera de corderos Ovejas |
| H | |||
| I | ixada ixarrancar-se ixartell ixervellit ixe ixo ixí, ixida |
Aixada Obrir les cames Aixada petita Congelat Aquest Això Sortir, Sortida |
Azada Separar las piernas Azada pequeña Congelado Ese Eso Salir, Salida |
| J | |||
| K | |||
| L | llanternada llató llenat llenguaniza lloco llunes |
Cop fort Garrí Teulada Llonganissa Boig Dilluns |
Golpe fuerte Cochino, lechón Tejado Longaniza Loco Lunes |
| M | meligo muixó marraixa minchar mocho mondongo muixat, muixadura muriciego |
Melic Ocell Recipient de fang per aigua Menjar Trist i deprimit Matança del porc Mullat, humitat Rat penat |
Ombligo Pájaro Recipiente de barro para agua Comer Triste y deprimido Matanza del cerdo Mojado, humedad Murciélago |
| N | nietro | Mida pel vi | Medida para el vino |
| Ñ | ñay | N'hi ha | Hay |
| O | oncina | Alzina | Encina |
| P | pastillo de carbaza perchi pitxella pllat pllano plleno plloure pllorar polla, poll popa pulzas puñada |
Postre fet amb carbassa, canella... Falsa (sota teulada) Recipient de fang pel vi Plat Pla Ple Ploure Plorar Gallineta jove, pollastre jove Pit Puces Cop de puny |
Postre hecho con calabaza, canela... Falsa (bajo tejado) Recipient de barro para el vino Plato Plano Lleno Llover Llorar Gallina joven, pollo joven Seno Pulgas Puñetazo |
| Q | queixigo quibarra |
Roure Garrapata |
Roble Garrapata |
| R | rabosa rastoll relàmpago rosada roure rubiñat |
Guineu Rostoll Llampec Gebre Roure Oxidat, rovellat |
Zorra Rastrojo Rayo Escarcha Roble Oxidado |
| S | segadera silló somè, somera |
Falç Cantir per aigua Ase |
Hoz Botijo Burro |
| T | tamé tarroc torrodà trunfa |
També Terrós Pardal Patata |
También Torroco Gorrión Patata |
| U | ubago | Obac, umbria | Umbria |
| V | verdura | Bledes | Acelgas |
| W | |||
| X | |||
| Y | |||
| Z | zagueras zarpada zoquet |
Darreres Grapat Eina per tallar amb la falç |
Últimas Puñado Herramienta para cortar con la hoz |
Algunas apreciacions gramaticals:
Els verbos tinen una conjugació particular: las primeras personas són diferentes del català i el resto són més catalanas que atra cosa. Mirets estes ejemplos:
| Yo | Tu | Ell o Ella | Natres | Vatres | Ells o ellas |
| vingo | vins | vin | venim | venits | vinen |
| vaigo | vas | va | anam | anats | van |
| quiero | vos | vol | volem | volets | volen |
| faigo | fas | fa | fem | fets | fan |
| mincho | minchas | mincha | mincham | minchats | minchan |
| vigo | vius | viu | viguim | viguits | viguen |
| naixco | naixes | naix | naixem | naixets | naixen |
| repllego | repllegas | repllega | repllegam | repllegats | repllegan |
| puyo | puyas | puya | puyam | puyats | puyan |
| bego | beus | béu | beguem | beguets | beguen |
| veigo | veus | vèu | vedem | vedets | veuen |
| vengo | vens | ven | venem | venets | venen |
| sigo | es | é | sonem | sonets | son |
| diba | dibas | diba | dibam | dibats | diban |
| voleba | volebas | voleba | volebam | volebats | voleban |
| feba | febas | fega | febam | febats | febam |
Com conclusions de tot ixo podem dir:
La primera persona del singular normalment conserva una o final que el català l'ha perdet.
La segunda del plurat acaba en ts, quan en català és en eu, o éis en castellano.
Ñay algunas atras variants que denotan un català no reglat, lògico a l'estar fora de la catalunya normalizada actual.
Alguns Pretèritos Imperfectos conservan la ba final: voleba, diba
Moltas vegadas podem veri que l'estructura es plenament catalana i las palabras són castellanas, fruto de l'evolució d'un català arcaico i fortament aculturat per la forta presió del castellà imposat en els passats ans del franquismo sobretot i tamé ajudat per la progressiva perdida de l'aislament preterit. Mireu estes ejemplos:
La mia casa: S'ha perdet el meua català pero no se diu tampoc el mi castellano.
El mio güerto: Lo mateix passa con mio.
Y'aniré: És el Hi aniré català, una mica encubert per l'evolució de la llengua no normalizada.
En tingo moltas d'amellas enguan: Se conserva el en català
Per una atra part podem dir que ñay unas palabras típicas ribagorzanas, d'atras castellanas i d'atras catalanas. Tamé ñay algunas de componente bascón o prerromano, de l'aranés, i de procedència difícil de precisar: (veri significat a la part del diccionari d'a sobre)
| Aranés | Enta: Me'n vaigo enta el güerto |
| Ribagorzano: | Cocho: El mio cocho no mossega a ningú |
| Propias de la nostra vila | Perchi Llató Marraixa Pitxella |
| Castallano | moltas i moltas més de les que voldriam. |
| Català | Cada vegada més desplazat pel castallano, pero tot i ixo, encara se va conservant. |
| Basc o prerromà: | Garrabera, Lascuarre |
| Fabla, patués: | Ye, é (=és català), dito, feito, |
Així no s'acabarà, aniré pensant més cosas per completar esta primera gramàtica de la nostra llengua.
La zaguera actualizació s'ha feit el dia i hora que consta: 03/01/2003 23:04:51