L'aparell circulatori és l'encarregat de la distribució del medi intern per tot l'organime. Consta d'una bomba impulsora, el cor, i un sistema de vasos per on circula la sang. S'encarrega de transportar els nutrients, que recull de l'intestí prim, i l'oxigen procedent dels pulmons, a totes les cèl·lules de l'organisme, alhora que rep els productes nocius procedents del metabolisme cel·lular i els transporta als òrgans d'excreció. També transporta hormones des de les glàndules endocrines fins als òrgans on actuen i col·labora en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica: les cèl·lules estan banyades per un líquid tissular amb el qual intercanvien els productes útils i inútils així com la concentració de substàncies del seu interior. Al mateix temps, la composició del líquid tissular ha de ser regulada per la sang , i la composició de la sang pel sistema excretor.

Composició

La circulació sanguínia en els mamífers és tancada, doble i completa. Tancada perquè la sang viatja sempre per l'interior d'uns tubs tancats; doble perquè hi trobem dos circuits: Un, el pulmonar o menor la missió del qual és la renovació de l'oxigen de la sang i el general o major que connecta la resta d'òrgans del cos; completa, perquè hi ha una completa separació entre la sang rica en oxigen amb la sang rica en CO2.

El sistema de transport humà comprén:

- L'aparell circulatori sanguini, format per cor i vasos sanguinis per on circula la sang.
- L'aparell circulatori limfàtic, format pels vasos i ganglis limfàtics , per on circula la limfa.

El cor

Es tracta d'un òrgan contràctil, de parets musculoses i situat al torax, entre els pulmons i situat lleugerament cap a l'esquerra. La missió del cor és la de propulsar la sang per tot l'aparell circulatori.

Histologia

De dintre cap a fora podem distingir-hi tres capes:

* Endocardi: epiteli intern de revestiment (monoestratificat / cèl·lules planes)
* Miocardi: capa muscular constituïda per teixit muscular cardíac. Aquest teixit té una gran activitat i té un sistema propi d'irrigació per al la seua alimentació , les artèries coronàries.
* Pericardi: epiteli extern.

 

Anatomia

El cor dels mamífers, resultat de l'evolució dintre del vertebrats, està format realment per dos cors separats per un envà, el cor dret i el cor esquerre, cadascun dels quals està constituït de dos cavitats, una superior , l'aurícula i una altra inferior, el ventrícle , separats entre si per una vàlvula auriculo-ventricular (A-V). La funció de les vàlvules és evitar el retorn del corrent sanguini, que esdevé així unidireccional.

L'aurícula dreta comunica amb el ventricle dret a través de la vàlvula tricúspide, constituïda per tres membranes, unides a uns pilars mitjançant lligaments o cordes tendinoses.
L'aurícula esquerra comunica amb el seu ventrícle per la vàlvula mitral o bicúspide , formada per dues membranes.
Cada ventricle queda comunicat amb l'artèria corresponent per les vàlvules sigmoides o semilunars.

A la part externa del cor hi ha un solc longitudinal i un altre transversal per on passen els nervis que intervenen en la regulació nerviosa i també les artèries i venes coronàries que reguen el cor.
A l'aurícula dreta hi desemboquen les venes caves i del ventricle dret eix l'artèria pulmonar.
A l'aurícula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars. Del ventricle esquerre eix l'artèria aorta.

Irrigació del cor
A la sortida de l'aorta , just pel damunt de les vàlvules sigmoides, es troben els orificis de les dues artèries coronàries que envolten el cor com una corona i el reguen totalment, seguint els solcs longitudinal i transversal

La circulació de la sang a través del cor

El cor dret rep, per la seua aurícula, la sang procedent de la resta del cos que entra per les venes caves. L'aurícula dreta comunica amb el ventícle dret mitjançant la vàlvula tricúspide. Des del ventrícle dret la sang és propulsada als pulmons per l'artèria pulmonar, la qual té a la seua base unes vàlvules (v.sigmoides) que impedeixen que la sang torne novament al ventricle. Una vegada la sang passa pels pulmons i s'hi oxigena, torna al cor per les venes pulmonars; entra a l'aurícula esquerra que comunica per mitjà de la vàlvula bicúspide o mitral amb el venticle esquerre. Des d'ací la sang serà propel·lida cap a la resta del cos a través de l'artèria aorta que també disposa d'unes vàlvules sigmoides a la seua base.

2 circuïts sanguinis

Així doncs , distingim una circulació menor que porta la sang des del ventícle dret cap al pulmons, on s'oxigena, i la retorna a l'aurícula esquerra; i una circulació major que porta sang oxigenada des del ventricle esquerre cap a tots els òrgans del cos i retorna aquesta sang, ja desoxigenada al cor

Cicle cardíac: com funciona el cor ?

El cor és una bomba aspiradora i impulsora de la sang , per la qual cosa realitza dos grans moviments: un de relaxació o diàstole (aspira) i un de contracció o sístole (impulsa) que originen el batec cardíac. El cor batega rítmicament unes 70 vegades per minut en condicions normals. Cada bateig inclou:

1- Fase de contracció muscular, sístole, que impulsa la sang enfora: Primerament es produeix la contracció simultània de les dues aurícules , sístole auricular. Aquesta contracció fa que la sang passe als ventricles per les vàlvules tricúspide i mitral. 0,1 s després arriba la contracció als ventricles , sístole ventricular; la sang no retorna a les aurícules ja que es tanquen les valvules abans esmentades i eix del cor per les artèries pulmonar i aorta.
2- Fase de relaxació muscular o diàstole, en què es recupera el volum original del cor i la sang penetra en el seu interior a través de les venes caves i pulmonars. No pot tornar per les artèries ja que s'hi troben les vàlvules sigmoides

.

Sorolls del cor Quan els ventricles es contrauen, el cor arriba a tocar la paret toràcica entre la costella cinquena i sisena del costat esquerre. Aquest xoc pot percebre´s amb l'orella o amb el dit. En un batec se senten dos sorolls: el primer és sord, opac i correspon al tancament de les vàlvules A-V; el segon , després d'un breu silenci és curt i sec i el provoca el tancament de les vàlvules sigmoides. Escoltant les variacions d'aquests sorolls podem saber l'estat de funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi que amplifica els sorolls auscultats

Regulació de l'activitat cardíaca

Les fibres musculars cardíaques es ramifiquen, es fusionen i formen una xarxa intimament connectada (sincici) que transmet els impulsos nerviosos, tot fent que les contraccions del cor obeeisquen a la llei del tot o res; això vol dir que si arriba un estímul nervios suficientment intens (estímul umbral) a una sola fibra auricular es contrauran ràpidament totes les fibres auriculars i ventriculars.

L'activitat cardíaca és regulada per dos sistemes de control:

1- Teixit nodal
Aquest teixit provoca i fa rítmica l'activitat del cor. Es tracta d'un teixit muscular les cèl·lules del qual són molt diferents a la de la resta del miocardi ja que tenen la capacitat de despolaritzar-se (adquirir càrrega elèctrica negativa) de forma automàtica i rítmica i , posteriorment , transmeten una ona d'activació a la resta del miocardi provocant la seua contració.

Teixit nodal

2- Control nerviós i hormonal

La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre cardíac del ritme al bulb raquidi del qual eixen dos sistemes de nervis: simpàtic i parasimpàtic, el primer és excitador i el segon inhibidor.
La regulació hormonal es fa gràcies a la adrenalina, hormona produïda a la càpsula suprarenal. L'increment d'adrenalina provoca hipertensió i aceleració del ritme cardíac

Adaptació del batec cardíac a l'activitat corporal

Els teixits en actiu requereixen sovint més oxigen i nutrients que quan estan en repós, la qual cosa implica un transport més intens. Durant períodes d'exercici intens , el cor pot impulsar 7 o 8 vegades més sang bé per un augment del volum de sang per batec o augmentant les pulsacions per minut (es pot arrribar fins a les 200)

Durant els períodes de repòs el cor té aproximadament 70 pulsacions per minut en un individu adult del sexe masculí, i en aquest mateix interval bombeja aproximadament cinc litres de sang. L'estímul que manté aquest ritme és completament autorregulat. Incrustada en l'aurícula dreta es troba una massa de teixit cardíac especialitzat que rep el nom de node sinusal (Ds). Aquest node Ds (on s'origina el centelleig en la imatge que veus) ha estat de vegades denominat el "marcapassos del cor" puix que estableix el ritme bàsic de les pulsacions d'aquest òrgan. Les fibres del múscul cardíac, com totes les cèl·lules, presenten exteriorment una càrrega elèctrica positiva i una càrrega elèctrica negativa en l'interior . En el "marcapasos" es produeix una descàrrega espontània setanta vegades per cada minut. Això produeix la descàrrega en les fibres musculars circumdants de l'aurícula; al seu torn, això causa una tènue ona elèctrica que recorre les aurícules i fa que aquestes es contreguen. Quan el corrent arriba als illots de teixit conjuntiu que separen les aurícules, és absorbit pel gangli auriculoventricular (A-V). Aquest es comunica amb un sistema de fibres ramificades que duen el corrent a totes les regions dels ventrícles, els quals aleshores es contreuen vigorosament. Aquesta contracció rep el nom de sístole.  

Vasos sanguinis

Artèries

* Són els vasos d'eixida de la sang del cor fins als diferents òrgans.
* Porten sang oxigenada excepte l'artèria pulmonar
* Són elàstiques, contràctils, de color clar, situades en zones més profundes del cos.
* Histologia:

* Endoteli: capa interna d' epiteli simple de cèl·lules planes
* Capa intermèdia doble: una muscular i altra amb fibres elàstiques
* Capa externa de teixit conjuntiu .

* Les artèries es ramifiquen en arterioles menys musculoses que es transformen progressivament en capil·lars.
* Paper de les artèries

1- Elasticitat: mentre que en una artèria gran la sang circula a glopades (onades sanguínies) que el cor llança 70 vegades per minut, en les arterioles circula de forma contínua; per tant s'ha produït una fusió de les diferents onades. La causa d'aquesta fusió és l'elasticitat de les parets arterial .
2- Contractilitat; és la capacitat de la paret muscular de les arterioles de dilatació o contració segons l'òrgan es trobe treballant o en repós.
3- El pols: la sang es troba a pressió dintre les artèries. és per això que, si es secciona una artèria gran, la sang brolla amb força. cada cop que el cor llança una onada de sang, la pressió sanguínia augmenta bruscament a l'interior de l'aorta la qual, per tant, rep un xoc en la paret. Aquest xoc que es transmet a una velocitat de 11m/s repercuteix en tota la llargada de les parets arterial i es pot percebre en una artèria prou superficial. això és el que ens permet comptar els batecs del cor prenent el pols.

Venes

* Són els vasos de tornada de la sang des dels òrgans fins al cor.
* Porten sang no oxigenada (excepte les venes pulmonars)
* Es tracta de vasos de color fosc , amb menys elasticitat i de localització més superficial
* Histologia

* Endoteli
* Muscular. Menys gruixuda que en les artèries i amb menys elastina
* Conjuntiu .

* La circulació és passiva, aprofitant l'impuls anterior de la sang. La pressió és gairebé nul.la però la velocitat augmenta en reduir-se la superfície total: la sang dels capil·lars, una vegada fet l'intercanvi , passa a les venetes i aquestes la buiden a les grans venes que la tornaran al cor i la buidaran a les aurícules. Per evitar el retrocés de la sang , presenten unes vàlvules o plecs membranosos en forma de semilluna.

Capil·lars

* Situats entre les artèries i venes i en contacte amb el diferents teixits del cos.
* Histologia. Una única capa d'endoteli.
* Als capil·lars la circulació és molt lenta; l'intercanvinutritiu entre la sang i els òrgans a través de la seua paret prima i permeable , té lloc fàcilment. és també en aquest nivell que els leucòcits poden emigrar per diapèdesi cap al teixit conjuntiu.
* El nombre de capil·lars en l'organisme humà és incalculable i està en relació amb l'activitat metabòlica del teixit. La sang deixa els nutrients i l'oxigen als teixits de l'òrgan i es carrega de les restes nocives resultants del metabolisme cel·lular
* Els capil·lars arterials resulten de remificar-se les arterioles a nivell dels teixits. Els capil·lars venosos es reuneixen i donen lloc a les venetes , que a la vegada s'uniran i formaran les venes.

Sistema limfàtic

A més del sistema circulatori , el nostre cos té un segon grup de vasos que formen el sistema limfàtic. En el seu interior circula un líquid , la limfa , semblant al líquid intersticial i al plasma sanguini , encara que amb menys proteïnes i cap glòbul vermell.La sang transporta oxígen substàncies nutritives a les cèl·lules irecull els productes de rebuig, com el CO2. Part del plasma involucrat en aquests intercamvis es reabsorbeix por la circulación general, el que queda en els espais existents entre les cèl·lules es drenat pel sistema linfàtic juntament amb altres elements, com residus cel·lulars, greixos i proteïnes. Així doncs, el sistema linfàtic és la segona màquina de transport i drenatge dels sistemes cel·lulars, tot participant també en una part del sistema de defensa de l'organisme.

Anatomia
El sistema limfàtic es distingeix del sanguini pel fet que els seus vasos van des dels teixits cap al cor. Està constituït pels òrgans següents:
a) Els capil·lars limfàtics
b) Les venes limfàtiques tenen forma de rosari; presenten vàlvules semilunars per evitar que la limfa recule. Aquestes venes es reuneixen en altres més grans fins arribar als col·lectors terminals: El conducte toràcic a la part esquerra del cos i el conducte limfàtic a la dreta , que buiden el seu contingut a les venes subclàvies del sistema sanguini.
c) A les unions dels vasos limfàtics es troben grups de cèl·lules que formen els ganglis limfàtics (coll, axiles, engonal, etc )on maduren alguns limfòcits i on són filtrades i eliminades substàncies estranyes i bacteris , perquè així no arriben a la sang. Els vasos limfàtics que travessen els ganglis són estrets de manera que la limfa va molt lenta; això permet que els bacteris puguen ser fagocitats pels glòbuls blancs. És aquesta la causa de la inflamació dels ganglis quan hi ha infeccions

Funcions del sistema limfàtic

1- Retorna el líquid intersticial , juntament amb les proteïnes que s'escapen dels capil·lars , altra vegada a la sang
2- Maduració de determinats tipus de limfòcits als ganglis.
3- Filtració de bacteris i altres substàncies
4- Absorció dels greixos procedents de la digestió

Alteracions de l'aparell circulatori

Angina de pit
És produïda pel tancament d'un vas coronari causat per un trombe o coàgul .Es caracteritza per un dolor violent al pit i al braç esquerre. Pot sobrevenir com a conseqüència d'un esforç o d'una forta emoció.

Infart de miocardi
És una conseqüència de l'angina de pit , de manera que si la manca de sang persisteix esdevé la mort de les cèl·lules d'una zona del múscul cardíac. Els factors que predisposen a l'infart són: l'edat , l'obesitat , la hipertensió , el tabac , els excessius esforços físics , etc.

Taquicàrdia
Augment de la freqüència cardíaca que pot arribar a ser superior a 100 batecs per minut.

Arterioesclerosi
A mesura que la persona es fa gran , les seues artèries perden elasticitat i s'endureixen en formar-se plaques de colesterol; això provoca una reducció de la llum del vas , per la qual cosa passa menys sang.

Hipertensió
Alta pressió sanguínia lligada a l'arteriosclerosi. Contribueixen també a la hipertensió alguns contraceptius , l'estress i l'obesitat.

Embolia i trombosi
La trombosi és el procés de formació de trombes o coàguls a l'interior del cos o dels vasos sanguinis. quan el trombe es despren i viatja , en diem èmbol. Si aquest èmbol arriba a les artèries pulmonars pot causar una embòlia pulmonar; si arriba a les artèries coronàries, un infart de miocardi; si arriba al cervel, una embòlia cerebral.

Venes varicoses (varius)
Degeneració de les venes que es dilaten fins al punt d'originar grans retencions de sang.S'observen a les cames sobretot en persones que estan molt de temps dempeus , dones embarassades , etc

Amigdalitis
Inflamació de les amígdales causada per bacteris o virus. pot començar per un enrogiment i acabar amb plaques de pus i febre

Animacions sobre altres alteracions de l'aparell circulatori

Insuficiència coronària i teràpia gènica

Atac al cor

Cor mecànics

Operació de transpantament de cor: Pàgina interactiva on podràs realitzar la teua primera operació de transplantament de cor. Cal saber un poc d'anglès perquè si no adéu al pacient

Pàgina principal de Biologia humana