 |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, Cronista Oficial de la Vila de Benassal |
 |
 |
|
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, Cronista Oficial de la Vila de Benassal |
|
|
Aquest assagador, molt antic i documentat ja el segle XV, unia la font d'en Segures amb el camí de Foies. Des d'ell, a més, és possible accedir quasi a peu pla, i per dos llocs diferents, al capoll de les Forques. Les fotografies són del 19 de juliol de 1998.
Comença al camí de la Font d'en Segures, a mà esquerra, un poc abans de l'alçada del Maset i de la Nevera. Al costat es troba la casa de camp que també es veu des del camí de la Font. És aquí on la proximitat del capoll de les Forques fa més abellidora l'excursió fins al mateix.
L'accès al cim es fa per una carrereta que queda a mà esquerra. Des d'allí hi ha una bona panoràmica de la Font d'en Segures.
Poc després s'arriba a una tanyada de construcció antiga que cal identificar amb el colomer de na Gargila que nomenen els textos antics del segle XV. Aquest colomer donà nom als prats d'en Colomer, després horts i bancals, sobre els quals ha estat edificat el balneari.
Les Forques són ben a prop, i a mesura que ens acostem la vista del balneari queda cada vegada més allunyada.
Després d'una pujada més pronunciada que la resta del camí, es guanya el capoll. Llàstima que uns brétols cremaren, ja fa uns anys, la ufana carrasca que marcava el cim! Tanmateix, n'hi ha d'altres, i molt de carrasquís, però tots són més a recer i no es poden veure d'enlloc. La carrasca cremada venia a ésser com un símbol de la muntanya, perquè es veia de tot arreu. El motiu de la carrasca amb el balneari al fons ja l'havia aprofitat una postal editada cap al 1920.
La panoràmica general que es veu del del capoll de les Forques és excel·lent. Comença per les Planetes i les Voltes, segueix pels Parrals, els Collets, els Plans, el Bovalar i les Serrades, i acaba per la mateixa Font d'en Segures.
I amb objectiu es poden aconseguir vistes com aquestes del mas d'en Serrans, dels Plans, de la Nevera, de la Font amb el pinàcul, de Sant Cristòfol i dels masets de Catalina i de Motre.
En direcció al barranc de la Vila es veu el Pla i Prat Redó, i al damunt la massa del tossal de Montcatil.
De tornada, seguim l'assagador fins a una bifurcació vora el mas de Giraulo, l'antiga Tanyada de Pau. Aquí hi va nèixer el prevere Josep Fabregat, que va tenir gran activitat apostòlica i de fundacions religioses entre els segles XVII i XVIII. L'edifici està ombrejat per una plantació de pins, i conserva una artística balconada de ferro i portes que dónen idea d'un antic esplendor.
Per dalt del mas, vora l'era, hi ha una pista moderna que avança de pla muntanya avant i permet fruir noves panoràmiques del Pla i Prat Redó.
També es pot veure des d'aquella alçada la cruïlla entre el camí de Foies, el caminet que entra al mas de la Foia i l'assagador que ara recorrem. Un poc més avant es comprova que també permet accedir, i quasi a peu pla, com abans, al cim de les Forques.
Si tornem a l'assagador que haíem deixat, trobem que aviat queda impracticable: els albarzers o romigueres l'han envaït completament, i cal anar per la vora dels bancals. Però... també algun que altre bancal s'ha convertit en un fenassar, que dificulta bastant el pas.
Això durarà poc. Més avall, en vista del mas de Giraulo, l'assagador es recupera. Però ara comparteix el seu traçat amb el recorregut inicial del barranc de la Cadolla (que passa per les Marrades i el mas d'en Serrans). Per això és molt enrunat i les roques dificulten de vegades el pas. Camí avall cap a l'est, prompte es veu la seguida del camí de Foies.
I així, mentre el barranc es separa a mà esquerra, a mà dreta tenim una excel·lent panoràmica del Prat Redó i de les cingles del Montcàtil. Després d'una breu pujada, ja hem arribat al camí de Foies, per on segueix conjuntament l'assagador en direcció a la Catxa.
Última actualització: 31 d'octubre de 1998.