 |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
 |
 |
|
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|
|
La destrucci� gaireb� general dels arxius benassalencs ens ha privat de tota la documentaci� original existent sobre el culte i ermita de Sant Roc en particular: llibres de f�brica, racionals, privilegis, capitulacions, inventaris, majoralies,... de manera que les not�cies sobre el tema han estat tretes de registres generals com els llibres parroquials, els Establiments,... i not�cies de tota mena, manuscrites o impreses.
Els fidels cristians consideren Sant Roc originari de Montpeller, a Occit�nia, on es diu que va n�ixer l'any 1295, de fam�lia noble i poderosa. Va renunciar al govern local, que li pertocava per dret d'her�ncia, i va repartir tots els seus b�ns entre els pobres. Despr�s port� una vida religiosa, dedicant-se a l'auxili dels apestats fins la seua mort, esdevinguda l'any 1328. L'Esgl�sia cat�lica, a causa de les terribles epid�mies de pesta que tingueren lloc aquell segle XIV a Europa, el canonitz�, i aix� molts llocs el declararen patr�, protector contra les mateixes. La devoci� arrib� prompte al Maestrat de Montesa, i malgrat la poca incid�ncia de la Pesta Negra, molts llocs l'invocaren.
A Benassal, el just�cia, jurats i consell van demanar llic�ncia l'any 1358 al bisbe de Tortosa, en Joan de Fabra, que hi era en Visita Pastoral, per fer un retaule i altar sota la invocaci� de Sant Agust�, Sant Jaume i Sant Roc a l'esgl�sia de Sant Agust� de la Mola. El bisbe va accedir, com constava a un pergam� de l'Arxiu Parroquial que encara va veure Moss�n Salvador Roig, i que ara est� perdut. Aquesta refer�ncia permet datar i situar la devoci� a Sant Roc a Benassal a partir del segle XIV i a l'esgl�sia de la Mola, no a la parroquial o major de Santa Maria. Per tant, llavors tenia amb un paper clarament secundari front a la titular de la parr�quia, aix� com davant de Sant Crist�fol o Sant Antoni Abat (que ja apareixen al pom de la creu parroquial menor, de la segona meitat del segle XV) i altres sants que figuraven als poms de les creus de terme.
El segle XVI ser� principal per a donar rellev�ncia a una devoci� mantinguda al llarg del XV pel perill de p�ssies: amb establiment -llei municipal- datat el 4 de gener del 1532, el just�cia de Benassal, l'honorable en Francesc Martorell, els jurats Domingo Nav�s i Pere Vives, i els prohoms de la vila, van acordar afegir la festa de Sant Roc, el 16 d'agost, a les festes solemnes i de guardar. El mateix any 1532 el consell va fer portar des de Val�ncia una imatge del sant, tallada en fusta, que es vener� segurament a l'esgl�sia de Santa Maria fins a la segona meitat de dit segle. No es sap exactament on es col�loc�, per� �s probable que ho fos a la tercera capella al costat de l'evangeli, que tres segles despr�s seria per a Sant Roc.
El mes de juliol de 1557 va comen�ar una nova i terrible epid�mia de pesta al Regne de Val�ncia, i davant els grans estralls i mortaldat que provoc�, segons Moss�n Gordi� Ribera, els benassalencs van decidir la construcci� d'una ermita a Sant Roc, declarat de nou patr� contra la pesta. No es conserven detalls sobre les obres de la referida ermita, que, iniciades el mateix any, o el 1558 segons Moss�n Salvador, no s'acabaren fins el 1559, en qu� l'ermita, d'una nau i amb teulat de fusta sobre arcs faixons diafragm�tics, es va beneir, el 16 d'agost, pel rector Moss�n Miquel-Joan Cerd� Arnau, de Sant Mateu, amb llic�ncia del bisbe de Tortosa.
Gr�cies a un fragment del llibre de comptes de l'ermita -ara perdut- transcrit per Ribera, sabem que a l'ermita es port� un retaule i una figura de Sant Roc, una campana, una ll�ntia i cordes per a les mateixes. La campana cost� 158 sous i 3 diners, i les cordes 4 sous i 7 diners. Per obtenir la llic�ncia de benedicci� an� a Tortosa Ambr�s Matamoros, i li cost� 35 sous. La figura era la portada de Val�ncia l'any 1532, i el retaule l'antic g�tic de l'esgl�sia de Sant Agust�, del segle XIV: aix� ho confirma el fet que, havent-se quedat dita esgl�sia sense retaule de Sant Roc, el just�cia, jurats i consell de Benassal van signar el 14 de desembre del 1561 un contracte amb el mestre pintor Pere Saranyana, d'Arnes (Ribera d'Ebre), per fer un nou retaule, per un preu de 36 lliures valencianes, i actuant com a fiador Moss�n Pere Joan, prevere d'Atzeneta.
L'edifici va rebre algunes millores i innovacions, sobre tot a c�rrec del primer ermit�, el venerable Josep Ribera, que an� en pergrinaci� a Montpeller per portar una rel�quia del sant, i a m�s va fer penit�ncia a la Cova Roja i a la del Tab�stol -ara Tabusco-. Els altres ermitans, fins a la segona meitat del segle XIX, els recull un llistat de Moss�n Salvador: Basili Vinaixa, Ruf Moliner, Agust� Badal, Josep Bord, Francesc Llopis, Lloren� Andreu, Maria Bertran (que mor� l'any 1819 d'un llamp quan tocava la campana), Mari� Salvador, Jaume Bord, Crist�fol Bertran, Mari� Roda i Josep Roda (vers 1855). Fins fa uns anys ho era Caritat Aradell Salvador, continuadora de Francesca Boix i de Carme Salvador.
Malgrat les innovacions esmentades, l'edifici devia quedar-se menut, o va amenassar enrunar-se. Aix� va motivar que a darreries del segle XVI f�ra re-edificat i allargat, aprofitant l'estada a Benassal d'una colla de pedrapiquers francesos que s'hi van establir: Bartomeu Clairac, Joan Malangre, Joan Branxat, Joan Serran i d'altres, que l'any 1588 havien fet la Torre de Pere-Joan Nav�s (aleshores de Pere Bertran). Les obres, dirigides per Clairac, es van iniciar l'any 1595, i es va fer m�s gran la nau i al fons se li va afegir, amb acc�s per una arcada, un presbiteri a manera d'absis, amb nervadures g�tiques, i la sagristia annexa, que valia de casa de l'ermit� per tenir una depend�ncia superior. La nova portada, dovelada, porta la data ANY 1597, i les obres es perllargaren dos anys m�s, fins a l'estiu de 1599.
Quedava com a ermita d'una nau, planta de sal�, amb arcs faixons i sostre de fusta, teulada a dues vessants, amb presbiteri exterior a manera d'absis i sagristia annexa. Com la campana esmentada el 1559 s'hauria trencat o quedat menuda, l'any 1598 se'n va fer una altra, de l�nia g�tica, que encara es conserva: va ser bene�da i batejada el 10 d'agost de 1599 pel rector, el Dr. Felip Miralles, de les Coves, amb llic�ncia del vicari general del bisbe de Tortosa del dia 7 del mateix mes. El mateix dia 7, el Dr. Raimon Jord�, vicari general del bisbe en Gaspar Punter i Barreda, donava tamb� llic�ncia per beneir l'ermita, cosa que va fer dit rector solemnialment el 16 d'agost, amb assist�ncia del just�cia, l'honorable en Jaume Joan, els jurats Joan For�s i Pere Riello, el consell, clergat i nombrosos fidels.
Al llarg del segle XVII, malgrat les nombroses epid�mies, en particular la de 1648 (agreujada per la seca de 1649) i renovada el 1652, no s'ha conservat not�cia de cap acte especial a Sant Roc, ni tan sols amb motiu de la renovaci� de l'esgl�sia parroquial de Santa Maria, entre 1674 i 1681, car l'altar del sant era a l'esgl�sia de Sant Agust� i no a la parroquial.
La Guerra de Successi� va causar greus danys a l'ermita: un incendi (les restes negres del qual encara es veuen per sota del recobriment posterior), l'ensorr� i deix� nom�s les parets i el presbiteri, perdent-se els elements interiors (retaule del segle XIV, imatge del XVI). Com cap historiador benassalenc esmenta els culpables de l'incendi, cal entendre t�citament a partir d'aquest silenci que foren els botiflers (d'haver estat els maulets se'ls hauria retret durament la malifeta), segurament per impedir que serv�s de base als miquelets del castell d'Ares, com va passar amb l'ermita de Sant Crist�fol. La destrucci� devia tenir lloc l'any 1706, i els responsables (Jaume Grau, el principal) s'han pogut identificar perqu� el poble els oblig� a prendre a c�rrec seu la tasca de reconstrucci�.
Mentre, en mig d'aquestes circumst�ncies, el 1709 esclat� una terrible epid�mia de pesta, motivada per la guerra, que es ceb� al carrer "que baixa dels Arcs" (ara de Sant Roc), que fou paredat per no contagiar la vila sencera. En acabar la p�ssia, havent mort fins i tot el metge, el Dr. Basili Pellicer, atenent els malalts, es va dedicar l'any 1716 a Sant Roc i a Sant Joan una capella i altar damunt del Portal de l'Era Nova, vora la casa del just�cia en Josep Garc�s d'Amaro. La campana de dita capella, renovada l'any 1761, encara portava els noms dels dos sants, per� despr�s qued� en exclusiva per a Sant Roc.
Tanmateix (a causa de la "calamitat dels temps", segons diu un document de l'�poca), no es va fer res per l'ermita enfonsada, i la crisi postb�l�lica retras� la resturaci� fins al final definitiu de la guerra: l'any 1716 un particular, Valent� Vives, del Mas de Valent�, es va oferir a reconstruir-la a canvi de certs avantatges com �sser nomenat majoral per deu anys, fins a 1725, quedant lliure, per�, de tot c�rrec i serveis municipals, molt odiats a causa de la supresi� del r�gim foral i sustituci� per "ajuntaments" castellans. L'alcalde major, l'esmentat Jaume Grau, esper� que pass�s la festa del sant, i el 30 d'agost li ofer� dita majoralia fins a 1725 (nom�s nou anys) i sense lliurar-se dels serveis municipals, cosa que hagu� d'acceptar Vives. Les obres avancen simult�niament amb les de Sant Crist�fol (1717-1730), per� a un ritme molt m�s modest.
L'any 1718 es va fer la nova casa de l'ermit� i es comunic� amb la depend�ncia superior de la sagristia, seguint la reparaci� de l'ermita fins a 1725. Amb tot, les obres no s'acabaran totalment fins a 1752, essent alcalde ordinari en Blai Vives. Per a l'ocasi�, el Dr. Vicent Grau va regalar una nova imatge del sant, amb un reliquiari al pit. Amb les reformes, l'ermita havia quedat transformada en claustral, amb dues estretes naus laterals que formaven quatre capelles a cada costat, separades per columnes d'on arrancaven les arcades que sostenien la nova volta de pedra.
Per completar la decoraci� interior, es situ� com a altar major el retaule de Sant Roc de 1562 de l'esgl�sia de Sant Agust�, i com a lateral a la dreta el retaule de les �nimes del segle XVI de l'esgl�sia parroquial, un cop havia estat fet el nou d'estil barroc. Un altre retaule lateral tenia el llen� de Sant Vicent Ferrer. I �s tradici� que el pend� blanc de Sant Roc es va fer aprofitant la bandera del ter� de la mil�cia foral, un cop dissolt aquest.
Els canvis de gust art�stic motivaren que l'any 1772, essent alcalde en Francesc Bertran de les Llometes, es feren dos nous altars majors per a les ermites, en estil plateresc. Van costar 650 lliures valencianes el de Sant Crist�fol, i 225 el de Sant Roc, a m�s de 875 lliures de daurar-los tots dos. Quan es va instal�lar aquest, el retaule del 1562 es col�loc� a la primera capella esquerra, per� li van mutilar per ra� d'espai els tres plafons de la predela, que representaven Sant Pere, Sant Pau i Sant Bernat. Llavors es van repartir per l'ermita, junt amb un llen� de la Mare de D�u del Roser. Despr�s de l'eixample de l'esgl�sia parroquial, l'any 1801, la tercera capella de la part de l'Evangeli qued� buida, car la imatge de la Mare de D�u del Roser s'havia posat al creuer esquerre, i es dedic� a Sant Roc (que no tenia cap altar, i a m�s s'havia quedat sense capella en haver estat enderrocar Sant Agust� de la Mola l'any 1790). Josep Porcar, "Pepo el fuster", va fer una imatge abarrocada del sant, de tamany natural, per al seu retaule, que era la que es traia a la process� en peanya.
Les guerres i revolucions del segle XIX incideixen negativament sobre el culte i devoci� a Sant Roc. �s falsa, per comen�ar, la not�cia que d�na Ribera d'una vict�ria benassalenca sobre els francesos l'any 1808 junt a l'ermita, per� certes les que la fan base, junt a Sant Crist�fol, de la partida reialista que form� Tom�s Miralles Vives l'any 1822; el 1834 hi ha una acci� entre els liberals del coronel Mazarredo i les forces de Cabrera; el 1838 els masovers del mas de Sant Roc o de la Coma han d'amagar la campana perqu� no se l'emporten els carlins a la fundici� de Cantavella; el 1844 �s paredada la porta a causa de les batudes contra partides carlines,... A m�s, el portalet de Sant Roc �s incendiat, per� sense malmetre'l, l'any 1835 pels carlins de Vicent Barreda "Cova" quan intenta ocupar la vila.
Per� tamb� hi ha millores: l'any 1821 es volta de paret el collet, i s'omplen de terra els costats per formar un passeig i placeta, on es planten arbres; l'any 1823 Tom�s Monterde i Tom�s Garc�s hi fan reparacions; l'any 1840 es torna a posar la campana,... Sovint es baixa la imatge del sant a la vila: el 1840 per a les festes del final de la guerra, el 1855 per la terrible epid�mia de c�lera (en tornar la imatge a l'ermita, va ser saludada per l'ermit�, Josep Roda, amb una enginyosa loa), ...
Per aquests anys es mont� l'altar lateral de Sant Bernat, amb un plaf� del retaule de 1562, per devoci� de Moss�n Salvador i per exvot del seu nebot Bernat, agrimensor, que havia caigut sense fer-se mal d'un cirer a la Solana, mentre elaborava els dibuixos del cadastre de Benassal. Era la tercera a l'esquerra, i se li afeg� un escut de Roig, amb la creu vermella de Sant Roc, que encara es veu per baix de l'emblanquinat.
A darreries del segle passat comen�aren a cantar-se els "gozos" en castell� al sant, i no queda clar si els introdu� Moss�n Francesc Miralles o Absalom Celades. En tot cas, se'n va fer una primera edici� la d�cada de 1910, i segurament pocs anys despr�s Moss�n Joaquim Garcia Girona en devia preparar una versi� en valenci�, que es reprodueix a continuaci�.
A m�s, Gordi� Ribera va proposar, el 2 de maig del 1908, posar a despeses seues una creu de ferro (de l'Orde de Montesa) davant de l'ermita, en mem�ria de la suposada vict�ria contra els francesos. La proposta va ser acceptada, i el rector, el Dr. Frederic Guardiola Colom, la va beneir solemnialment el 16 d'agost. Despr�s el mateix Ribera llegia la loa "Mussa benassalera", editada en quarta junt a una mem�ria hist�rica de l'ermita.
Els primers dies d'agost del 1936, la destrucci� imper� sobre l'ermita: un grup de revolucionaris amonton� els objectes de culte i d'art i els crem� a una foguera al costat de l'edifici. Molts segles de tradici� col�lectiva esdevenien cendra i purnes, privant tots els benassalencs d'uns testimoniatges valuos�ssims dels nostres avantpassats. Les conseq��ncies per a la f�brica, per�, foren m�nimes, front al colapse del culte: ocupada Benassal pels sublevats, era netejada i emblanquinada l'ermita, i el 16 d'agost del 1938 tornava a pujar la process�, despr�s que el rector Moss�n Tobies Sales hagu�s bene�t i reconciliat solemnialment el temple. Des del 1946, Moss�n Aureli Ferrando s'ocup� de la total repristinaci�, amb una nova decoraci� interior.
No qued� cap altar, ni a l'esgl�sia, ni a l'ermita, ni al portalet, desaparegueren retaules i imatges, majorals, gui� i pend�,... per� la process� torn� a pujar a l'ermita, es va fer una nova imatge, es recuper� l'enramada del portalet, torn� a flamejar el pend� blanc del sant, i el gui�, amb una pintura a l'oli de Teresa Pascual de Val�ncia,... Es repint� l'ermita, i s'adorn� amb un oli de la Immaculada de dita Teresa, i amb fotografies d'�poca... A m�s, des del 1953, son� la marxa lenta "Sant Roc (San Roque)", variacions sobre la melodia dels goigs del sant, feta pel director, m�sic i compositor benassalenc, el mestre Perfecto Artola. El 1966 s'editaren els "Gozos", i despr�s el 1978, 1987 (amb text a c�rrec del que subscriu), i m�s anys, mentre la festa seguia endavant, augmentada en la participaci� popular per la pres�ncia d'estiuejants de la Font d'en Segures els darrers anys. Per�, la missa s'ha hagut de fer fora de l'ermita...
Despr�s de fer-se la proposta de crear majorals de nou, es va acordar que se n'encarregaren conjuntament els de Sant Crist�fol, i des de fa uns anys els majorals ho s�n de tots dos patrons. No va reeixir, tanmateix, la proposta de fer un dinar a l'ermita, com �s costum a Sant Crist�fol. Mai no ho havia estat, a Sant Roc, tret d'alguns que, com diu Carles Salvador a Les Festes de Benassal, es quedaven a l'ermita per dinar i ballar despr�s, abans de tornar al poble, moment que immortalitz� Teresa Pascual en un dibuix com aquest:
vessats al valenci� cap a 1925 segurament per Moss�n Joaquim Garcia Girona | |
|---|---|
|
Sempre com pare Val�ncia
Sant Roc ha ja proclamat: sou amb D�u nostre advocat contra tota pestil�ncia. Despr�s que a la llum eix�reu d'un llinatge de valor i en cr�ixer com a millor tal com Jes�s ens sembl�reu: protector per la creu foreu en la pesta i la dol�ncia... Puix en Montpeller regn�reu com a pr�ncep i senyor, i per �sser-ho millor pel Nen Jes�s ho deix�reu; l'or i l'argent coman�reu als pobres en la indig�ncia... Ja amb el designi div� allunyat de tots parents camin�veu entre gents sent en virtut pelegr�: a Jes�s pel llarg cam� segu�reu de penit�ncia... En la terra abandonada tingu�reu la casa uns dies i all� com el corb a Elies un gos os portava el pa: era un desig sobrehum� de D�u la dol�a experi�ncia... Quan de la pesta lo mal ja la Proven�a arrasava vostra virtut la curava |
amb aquell div� senyal:
de malaltia final cur�veu amb excel.l�ncia... Tamb� una pesta real os fer� d'ordre sagrada, per� entrant vostra morada es tornava b� aquell mal: sou metge amb un roig senyal, lleveu-li al mal resist�ncia... L'�ngel de salut dador de tal paraula os cur� i aquell que se os coman� es lliur� del gran temor: sou de pesta salvador per celestial indulg�ncia... Quan en casa per recel pres foreu com un espia ascenguereu lliure un dia de dues presons fins al cel: aplegant dalt amb bon zel fins la divinal ess�ncia... D'altra pesta m�s crudel san�reu, i f�u la inst�ncia el Concili de Const�ncia reconeixent vostre zel: al poble amb salut fidel premi�reu sa rever�ncia... Sempre com pare Val�ncia Sant Roc ha ja proclamat: sou amb D�u nostre advocat contra tota pestil�ncia. |
�ltima actualitzaci�: 8 d'octubre de 1997.