Cases modernistes

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

Cases modernistes a Benassal

Les dues primeres dècades del segle XX són d'un notable desenvolupament econòmic a Benassal, i això es nota en les grans cases edificades llavors. Un passeig per l'"eixample" de la vila (plaça de Balasc d'Alagó, part del carrer de València i l'avinguda del Doctor Monferrer) ens deixa veure els habitatges que aixecaren els grans protagonistes d'aquelles dècades d'or. La segona part d'aquest passeig és la Font d'en Segures, que, malgrat les reformes, conserva encara valuosíssims testimoniatges de l'època: casa Roig (l'antiga), el xalet Novella, la Castellana de Baix, el "Barco", el xalet de Gorra, els xalets Miralles,...

Les reformes urbanístiques

El primer obstacle que va caler resoldre va ésser l'eixample de la vila en direcció als Plans. Fins a la dècada de 1890 tres propietats privades (el Tancat de Vallterra, les Eres Tancades i Hort de Grau, i l'Horta dels Sànchez de Cutanda) ho impedien. Llavors el camí d'accés a Benassal era ple de corbes i, com una serp, feia fins a tres angles: un que deixava la plaça de les Roquetes com un triangle, un altre davant de la casa de l'Horta dels Sànchez, i un altre a la porteta de baix de l'Hort de Grau i barranquet del Lladre.

Primer va ésser en Ramon Vallterra el que, a precs de l'alcalde Linus Vives, va permetre que es fes línia recta des del carrer de València fins a la casa de l'Horta dels Sànchez: així es creava el llenç sud de la plaça de Balasc d'Alagó. També es va eixamplar un poc per la part nord. Això es feia entre 1902 i 1903. Immediatament es venien els patis adjunts i el 1904 l'industrial Eliseu Miralles aixecava la primera casa, i al mateix temps la fonda de Demetri Forés.

En una segona etapa, es va adreçar l'actual avinguda del Doctor Monferrer, entre la casa de l'Horta i el bassi dels Plans. Es va fer, amb la col·laboració d'en Josep-Maria Sànchez de Cutanda, a partir de 1910, per l'alcalde Antoni Fabregat, i s'acabà el 1916, quan es renovà el bassi, per iniciativa de l'alcalde Josep-Maria Saragossà. Poc després s'aixecava el Trinquet, motiu d'orgull per al Benassal dels anys vint.

A la Font d'en Segures la gran reforma fou l'obertura del carrer principal entre la placeta dels xorros i la carretera en construcció a les Serrades. Abans d'aquesta reforma, s'havia edificat anàrquicament al camí vell i a l'assagador de les Serrades de Dalt.

En obrir-se la carretera i el camí principal, el 1914, es bastiren, al sud, les dues Castellanes i la Colònia, i al nord un carrer paral·lels amb tota una sèrie de xalets i instal·lacions d'hostatgeria. També la carretera s'anà omplint de xalets dispersos cap al Rivet i cap al poble.

Les edificacions a la vila

Com a precedents d'aquest modernisme en la construcció hi ha dues cases: la d'Alfred Miralles, edificada el 1898 al Pati de l'Església, i la de Joan-Baptista Vives, reformada el mateix any, al carrer del Joc. La primera és de nova planta, i mostra una façana de tres cossos rigurosament simètrics. La planta baixa es destinà a comerç de teixits i les dues superiors per viure.

Al carrer de València queden interessants construccions, com el que fou Hotel Maestrazgo, al pany nord, que mostra una façana amb mirador exempt de grans finestres per aprofitar la claror del sol.

Al pany sud hi ha, del centre del poble cap a fora, la que fou fàbrica dels Sales -ara partida i modificada-, amb una bella façana de manises. Més cap a fora hi ha la línia de cases del metge Monferrer, de Miralles de València i de Ferrando. Cadascuna presenta les particularitats de l'època, i cal remarcar la conservació gairebé intacta de tota la decoració interior de la primera.

A la plaça de Balasc d'Alagó hi ha, al pany nord, la casa de Claramonte, amb fantàstiques formacions als pilons dels balcons i al frontis de la façana.

El pany sud conserva el principal conjunt modernista, unit a la línia abans esmentada del carrer de València. La severitat de l'Hostal de Forés contrasta, per exemple, amb les cases de Monferrer i de Machí, edificades per l'industrial Eliseu Miralles el 1904.

Tot seguit es troben les cases de Garcia i de Colom, i el molí de la Llum, de la dècada de 1910. Contrasta també amb elles la severitat del que fou Quarter.

A l'avinguda del Doctor Monferrer han desaparegut moltes construccions (el garaig de la Hispano, el Trinquet, el xalet de Sobre, el bassi dels Plans, la casa de Gerard Roig), però es conserven encara la casa de Porcar i el garaig dels Roig.