---

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal

---

L'Entrada de la Tea

---

Segurament la més original de les manifestacions festives de Benassal, per la seua particularitat, siga l'Entrada de la Tea, que recorda la tornada dels traginers i també el portar a la vila les tees per fer llum al ball i als carrers del poble. Tradicionalment era una més de les diverses celebracions de les Carnestoltes, en altres temps les festes més importants de l'any, que duraven entre el dissabte "de la tea" i el dimarts següent. Però feia molts anys que s'havia perdut.

Per reconstruir-la, s'ha conservat la descripció literària de Carles Salvador en el llibre "Les Festes de Benassal", però amb l'única inexactitud, corregida per Sofia Salvador, de limitar a tres les quatre recitacions que s'hi feien. L'any 1988 l'Associació Cultural "Les Tres Forques" va recuperar aquesta entrada, i així ho reprodueixen les presents fotografies del 20 de febrer del 1999.

 

Al Torrentill arriben els majoralets i el traginer.

En resum, abans els encarregats de la festa, primer els fadrins i després els quintos, ultimaven els preparatius des de gener. Dissabte al matí les dones i fadrines emblanquinaven les façanes del poble, i a migdia els homes i fadrins anaven a la Boneta, on es feia el dinar de l'ajo. A mitja vesprada, amb la darrera claror del dia, després d'un avís des del campanar, es feia l'entrada de la tea, amb quatre recitacions, i una vegada descarregada la tea els fadrins començaven la correguda de la pólvora. Després de sopar, traginer i majoralets iniciaven la cantada d'albades i jotes nocturnes (com ara fan els Quintos a l'agost). El ball es feia diumenge, dilluns i dimarts per la nit.

 

El tabalet i la dolçaina inicien l'Entrada davant dels majoralets

Ara la festa comença a mig matí, quan l'ajuntament ofereix beguda i els tradicionals pastissos al perxe per a esmorzar, segueix el migdia al Pavelló cobert, on es fa el dinar (i no "la dinada" com diuen ara) de l'ajo (amb abadejo, joliverd i ou), però el menú compta a més amb una torrada d'embutits (xoriços, botifarres i llonganisses). L'Entrada de la Tea es fa ja de nit, sense trabucaires ni avís, amb música de dolçaina i tabalet i amb tres recitacions. Tot seguit, abans de sopar, es balla al Pati, a la llum de la tea, el Ball Pla de Banda de Música, o de Meliton. La festa no ha acabat: queda el desfile i ball de desfressats, i la xaranga "Vi, Festa i Bureo" voltarà el poble per recollir la carrossa de les Dames i els desfressats que es vulguen afegir.

---

El costum antic de l'Entrada de la Tea

L'entrada de la tea es feia en la vila cap a mitja vesprada, una vegada havien tornat de la Boneta els de l'ajo. Aquesta entrada era acomanada a dos tipus de personatges: un eren els majoralets, que eren dos xics, generalment quintos de l'any anterior, i ocasionalment lliurats del servei militar, que eren nomenats o posats el dia de Sant Blai (3 de febrer). Representaven el poble ja desfressat que anava a rebre el traginer de retorn del seu viatge. El desfrès dels mateixos era molt acurat: levita o jaqueta negra creuada, camisa i pantalons blancs, corbata roja, sabates negres i lluentes i, el que donava més presència, uns grans barrets polits plens d'objectes lluents i espillets.

L'altre personatge era el traginer, que tornava a la vila després del seu viatge. En veure'l entrar per Loreto, els vigilants del campanar feien uns tocs per avisar tot el poble. El traginer anava vestit com el de la rècua de Sant Cristòfol, amb saragüells negres, mitjons blancs o espardenya de veta, xaleco negre, camisa blanca, faixa roja, i a més una gran capa negra i el tipic barret o xapó benassalenc (rodó i negre). La rècua, composada de cinc matxos, anava equipada com a San Cristòfol, amb les sàries i aparells de les cavalleries, i també l'últim matxo duia un esquellot, per a no perdre's, car el soroll de l'esquella avisava els majorals. Anava carregada amb les soques de pi preparades anteriorment a l'efecte.

 

El primer majoralet en plena recitació

Al Torrentill s'ajuntaven amb la música (dolçaina i tabalet) i els trabuquers, i aleshores començava l'Entrada de la Tea pel Portal d'en Salla i pel carrer Major. En arribar al cantonet amb el carrer de Sant Roc, on hi havia el Perxe del Mestre, començava la primera recitació de loes, precedida de les salves dels trabucaires, com diu Carles Salvador: "El grup de recitadors era acompanyat d'un altre d'escopeters que portaven les armes llargues penjades al muscle. Carregades les escopetes, i els trabucs, amb pòlvora de salves, feien les descàrregues entre recitació i recitació, ompint l'aire de trons i els cors infantils d'esglai i d'entusiasme".

 

El segon majoralet recitant

La recitació de les loes es faria quatre vegades, com confirma Sofia Salvador, i no tres, com diu Carles Salvador. Mamprenia un dels majoralets amb una loa curta, d'uns 50 versos, seguia l'altre i acabava el traginer amb una de llarga, d'uns 200 versos, entre l'animació i crits del públic reunit. La recitació es feia de memòria, portant el ritme amb el capell o barret a la mà esquerra. El traginer, a més, interrompia la recitació per beure, menjar i torcar-se els llavis amb gestos ben exaggerats, com diu Carles Salvador: "I ara el recitador, amb gran catxassa, trau de les alforges um abadejo sencer, n'arranca una ganya amb les ungles i se la menja. Després trau de sota la capa un pa, una fogassa enorme, el tamany del qual mou la rialla del públic, i el mossega. Tot seguit, de l'altre cornaló, trau una gran bóta de vi i en beu un bon glop. Es torca els llavis amb el revés de la mà o amb un mocador d'herbes, que primerament escampa per fer riure".

 

El traginer fa la recitació

A continuació baixaven pel carrer de Sant Roc fins al carrer Pla. Aquí, davant del portalet de Sant Cristòfol, es feia la segona recitació (però Carles Salvador diu que era al carrer Major i de la Font), i llavors pujaven pel carrer dels Cavallers fins a la Placeta (on es feia la tercera recitació) i, pujant pel carrer de l'Hostal arribaven al Pati d'en Palanques, on repetien la recitació per quarta vegada. Alli descarregaven els matxos i s'acabava l'entrada, sense cap altra música ni ball.

  

El traginer menja i beu

Com ha estat dit, el jovent es dedicava llavors a córrer la pólvora, i per la nit, després de sopar, els dos majoralets i el traginer començaven la cantada nocturna d'albades i jotes per la vila. La primera albada s'interpretava al so de dolçaina i tabalet davant de l'església, i a continuació s'anava a la casa de l'alcalde. Després voltaven les cases de les xiques fadrines (com es fa ara la nit de cantar els quintos), perllongant-se les albades i jotes de ronda fins ben entrada la nit. El ball amb dolçaina i tabalet es feia, com ja havia estat dit, el diumege, dilluns i dimarts per la nit, a la llum de les tees, en el Pati d'en Palanques. Per il·luminar el ball s'asclava la tea que havia portat el traginer i es posava en els llumeners o cremallers de ferro forjat. Fa anys que han desaparegut la tradició d'emblanquinar les façanes, de córrer la pólvora i de cantar les albades tal i com les va descriure magistralment Carles Salvador.

 

La rècua del traginer i el matxo saguer amb l'esquellot

Loes dels majoralets de 1992 (Pere-Enric Barreda)

Majoralet primer Senyores i senyors, poble de Benassal: ací està el majoralet de festes de Carnaval. D'esta celebració hai segut el comboiant, no hai tingut altre remei que anar jo per davant. Però estic molt satisfet i ara els diré la raó: tinc intenció de casar-me ací a esta població. Hai tractat en el sogre i tot m'ha eixit pintat: ja tinc promesa la dona en la dot i l'aixovar. Jo ja m'estic veent -m'han donat la paraula- el dia que em casaré assentat de cap de taula. El meu sogre m'ha promés, això són poques bromes, una horta de mig jornal allà al capoll de les Forques. Encara m'ha afegit com a regal especial un quadro d'oliveres a les Serrades de Dalt, i per si vullc sembrar blat i fer-ne bones collites un bancal de dos jornals a la Roca de les Vinyetes. Conque ja me veuen vostés a este poble tan ditxós casat i ben afincat: ja em poden felicitar! Que vixquen tots vostés, que vixca el Carnaval i que vixquen les festes del poble de Benassal!.

Majoralet segon Les festes que celebra el poble de Benassal cada any són millors i tenen fama mundial. Tenen fama mundial per els seus participants que en una gran afició esta Entrada han format. Esta Entrada s'ha format ara com d'altres voltes per a poder celebrar les Festes de Carnestoltes. Les Festes de Carnestoltes són festes molt celebrades, perquè tenim Ball Pla, pastissos i desfressades. Pastissos i desfressades són coses molt divertides, però jo m'estimo més fotre'm les xulles rostides. Les xulles rostides a manta han de dur d'acompanyant un bon vi de la collita que no estiga batejat. Que no estiga batejat i que no siga cristià, que si porte molta aigua me podria empanxurrar. Si m'arribo a empanxurrar jo no podria fer festa, aixina que estic decidit a no beure'n gens ni miqueta. Gens ni miqueta de vi, que només beuré aiguardent. De cap manera voldria jo quedar-vos malament, mengeu i bebeu la gana, balleu i disfruteu ben bé, adéu, pare Carnestoltes, adéu, fins a l'any que ve.

---

Fotografies del Ball Pla amb llumeners

  

El Pati d'en Palanques amb els llumeners preparats

Les balladores ja estan amanides

 

Els músics es posen al costat de la barana del Pati

  

Comença la dansa (el Ball Pla de Meliton) a la llum de la tea

  

Segueix la jota curta (el Cap ací, cap allà)

  

La crida de Rogles dóna pas a les jotes llargues

  

Vista del Pati il·luminat pel foc de les tees

  

Amb el Bolero es forma un rogle en mig dels llumeners

  

Tot acaba amb el pasdoble final i la despedida

---