Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

La Hispano de Fuente En-Segures

El dia de llegir la tesi doctoral, el meu Director, el Dr. Josep-Llu�s Vidal, de Castell� de la Plana, en fer la defensa del doctorand, va exposar el m�tode de treball i altres coses. I, en acabar, va afegir que, a m�s de tot all�, jo era de Benassal, i el seu pare deia que "els de Benassal s�n els m�s valents", donant-li a "valent" el sentit de strenuus en llat�: "en�rgic, coratj�s, prompte, diligent". El seu pare, en Salvador Vidal (de la Ferreteria Vidal) m'ho va confirmar, i em va explicar el motiu: l'excepcional admiraci� que a la capital provocava aquella colla d'agosarats que, quan a Castell� pr�cticament no hi havia serveis, van baixar de la muntanya i en pocs anys van enlairar una empresa que fins a 1960 era pr�cticament l'�nica forma de promoci� a la Plana: La Hispano de Fuente En-Segures. Fem-ne una breu hist�ria.

Els precedents a la fundaci�

La fundaci�: 23 de maig de 1913

Els precedents a la fundaci�

1. Les comunicacions: camins i carreteres

Les comunicacions del Maestrat i dels Ports fins a la construcci� de les carreteres el segle XX eren prec�ries, per� havien millorat prou des del regnat de Carles III amb la construcci� de camins carreters. Hi havia dues vies paral�leles a la costa com eren les carreteres reials de Val�ncia a Barcelona (per Alcal�) i la de Castell� a Saragossa (per la Pobla, les Coves, Sant Mateu i Morella), a m�s del cam� carreter (dit �de la fusta�), de darreries de segle, de la Pobla Tornesa a Vilar de Canes, que a la Segarra (de Baix) es bifurcava per una banda en direcci� a Cat�, i per l'altra cap al coll d'Ares, a Vilafranca i a Mosquerola.
Benassal no era mal comunicada: des de la Rambla Carbonera era possible arribar amb carros i carruatges no sols fins a la vila, sin� tamb� fins al mas del Corral del Delmador, al peu del Coll d'Ivol, ja el segon ter� del dit segle. Hi ha dos testimoniatges clars sobre aquest fet: el 1739 els carreters no tenen problemes per arribar des de Vinar�s o Alfambra fins al Corral del Delmador, per� s� per creuar el riu Sec i arribar al de Montlle�; entre 1734 i 1743 es documenta a Benassal el comanador, en Jaime Miguel de Guzm�n D�valos, marqu�s de la Mina i capit� general dels ex�rcits reials, que va fer obrir per enginyers militars un cam� per a carruatges entre Benassal i la Rambla Carbonera pel mas d'en Serrans, anomenat cam� de les Voltes, amb un pont sobre el barranc de la Cadolla, que reempla�ava l'anterior, de ferradura, per la Pedrissa i la font de n'Estar�s.
El segle XIX seguia en �s dit cam�, per on documenta Moss�n Salvador l'arribada del correu i la Gaseta amb les novetats de la guerra del Franc�s, l'arribada de viatgers i carruatges, i tamb� l'entrada del primer carro gran de transport l'any 1858. I abans de la construcci� de la carretera d'Alcal� a l'Anglesola, ja a darreries del segle XIX, per inicitiva d'en Linus Vives Miralles, aut�ntic promotor del progr�s de la comarca, es substitu� a jornal de vila l'antic i deteriorat cam� per un magn�fic cam� carreter, que t� fortes parets de vora un metre de gros i una amplada de circulaci� mai inferior als quatre metres, i un nou pont amb corvatura per permetre maniobrar millor els vehicles. Per all� circularen cotxes de cavalls, carros i autom�bils fins que el 1915 s'inaugur� la carretera de Culla a l'Hostalet. Dita via havia estat projectada per l'enginyer en Joan Barcel� el 1908, i, un cop aprovada el 1912, ja era en construcci� el mes de maig de 1913.
En Linus Vives Miralles
(Benassal 1856 - Castell� de la Plana 1919),
promotor del desenvolupament comercial,
industrial i tur�stic de la comarca.

2. El transport de mercaderies i viatgers
La creaci� de La Hispano de Fuente En-Segures no s'explica sense unes experi�ncies pr�vies de transport (cotxes de cavalls, carros i tamb� autom�bils), relacionat amb la distribuci� del correu, i fets coetanis com la promoci� de l'aigua i el turisme de la Font d'en Segures, amb la necessitat de transport d'una gran aflu�ncia de visitants, i l'inici de la construcci� de la carretera des de l'Hostalet a Culla.
Primer, el transport discrecional de mercaderies funcionava des de feia molt. Deixant de banda una instituci� tan caracter�stica de Benassal com s�n els traginers, que escampaven per la costa mediterr�nia del Llenguadoc a Andalusia els productes t�xtils comarcals, queden els carreters, que ja s'han documentat l'any 1739, i un carro el 1858. Alcal�, amb estaci� de ferrocarril i estafeta de correus la d�cada de 1870 (a Castell� el tren havia arribat el 1862, i a Tortosa el 1867), esdevingu� pocs anys despr�s punt de destinaci� natural dels carros dels comerciants locals com el pr�cer Linus Vives i m�s tard de Francesc Roig, que abastien les tendes de la localitat, esdevinguda centre comercial, i tamb� repartien el g�nere a pobles propers, o el facturaven cap a Alcal� i fins i tot a Castell� de la Plana. Despr�s de fracassar el transport amb vehicles de m�quina de vapor, iniciativa de dit comerciant Vives, seria el seu nebot Gilbert Mach� Fabregat el creador del servei de transports el 1918 amb un cami� Hispano-Su�ssa de 30-40 cavalls, als que s'uniria un vehicle Scat de Francesc Roig.
El transport discrecional de viatgers el documenta Moss�n Salvador el 1847, amb els carruatges que transportaven els aig�istes de la Font d'en Segures. Cal afegir les tartanes, que eren el mitj� de despla�ament habitual de les fam�lies benestants, com havia fet el marqu�s de la Mina: est� perfectament documentat el carruatge d'en Ramon Vallterra, amb el qual es despla�ava la fam�lia des de Val�ncia a les possessions de Benassal i d'Alcossebre. Un membre de la mateixa fam�lia, en Llu�s Tio, va �sser el primer en arribar en autom�bil a Benassal, pel cam� de les Voltes, el 27 d'agost de 1906, despr�s de quatre hores de viatge des de Benic�ssim.
El transport regular o diari de viatgers t� un antecedent poc clar: la biografia de Moss�n Sol parla, a m�s del cotxe de cavalls d'Alboc�sser a Alcal� el 1888, d'un altre servei cap entre Benassal i l'estaci� d'Alcal� cap a 1900. Deu �sser un cotxe de cavalls per pujar els aig�istes de la Font d'en Segures, que ja funciona i es documenta l'estiu de 1901. Paraven enfront de l'estaci�, en combinaci� amb els trens expr�s de Val�ncia i mixt de Barcelona, i havien d'arribar a la fonda de Demetri For�s Miralles a les deu de la nit (en veritat, molt m�s tard). L'agost de 1904 es documenta l'arribada fins a Vilafranca dels cotxes d'Alboc�sser, segurament per la constituci� d'una empresa entre els Casanova, tractants de cavalleries vilafranquins, i Tom�s Sales "el cotxer" bocass�, que eixamplava aix� el seu trajecte diari des d'Alcal�. Per� molta gent la deixava a l'Hostalet de Benassal, i per aix� se li deman� a l'empresari que don�s tamb� servei diari fins a aquesta vila.
La resposta va �sser negativa, i per aix� l'any 1905 en Perfecte Barreda Casanova constitu� a Benassal una nova l�nia di�ria que, inicialment, nom�s anava fins a l'Hostalet, on recollia els passatgers que deixava l'altra empresa. Per� en arribar l'estiu, degut als resultats econ�mics favorables, va estendre el servei fins a Alcal�, en combinaci� amb el tren correu que eixia a les 13 hores de Castell�, fent-li la compet�ncia a l'altra societat. Se li va imposar amb facilitat i ben aviat, el 1908, es creava, nom�s per a l'estiu, una segona l�nia, especial i r�pida, sense canvi de cotxe, que eixia d'Alcal� a les 13 hores i arribava quatre hores i mitja m�s tard a Benassal. L'any seg�ent va aconseguir el contracte de transport del correu. I el 1911 un altre particular de Benassal creava una nova empresa de cotxes de cavalls que tenia trajecte fins a Castell�, amb la conducci� del correu, un cop fracassada la l�nia d'autom�bils (fet que tamb� va oc�rrer a la Vall d'Uix�).
Per tant, aquest transport regular t� cada vegada m�s a veure amb la conducci� del correu. A meitat segle XVIII la correspond�ncia de Barcelona i de Val�ncia arribava dues vegades per setmana a les postes de Vinar�s o de Torreblanca. Ja entrat el segle XIX entra en funcionament l'estafeta d'Alcal�, de categoria subalterna, que rebia el correu tres vegades per setmana i l'enviava a Sant Mateu, on arribava tot el de Morella i el Maestrat, un total de 20 pobles. De Sant Mateu eixia el correu a peu tres dies per setmana cap a Alboc�sser, dos dies cap als pobles grans, i un dia cap als petits. Fins l'entrada en funcionament del ferrocarril entre Barcelona i Val�ncia la correspond�ncia no va arribar di�riament a Alcal�.
Des d'all�, un cop oberta la carretera, es pujava el correu amb un cotxe de cavalls directament a Alboc�sser, que aconsegu� l'estafeta el 1902. D'Alboc�sser depenien les carteries de Benassal (i Culla), Ares, Castellfort i Vilafranca, on arribava el correu a peu fins que es crearen els serveis de passatgers amb cotxes de cavalls. La conducci� del correu funcionava primer amb concessions per separat que atorgava, despr�s de subhasta p�blica, l'administrador principal de Castell�.
3. La promoci� de la Font d'en Segures
La conducci� d'aig�stes a la Font d'en Segures va �sser el principal motiu per a la fundaci� de la companyia. Eren persones que aconseguien amb la crenoter�pia l'alleujament de les seues malalties d'una manera natural. Havien augmentat la primera d�cada de segle de tal manera, per iniciativa de na Presentaci� Porcar i del seu nebot n'Eduard Rodr�guez, que el seu transport superava en gran manera el limitat servei de cotxes de cavalls. La fundaci� de la companyia permetia que es desplac�s a la font molta m�s gent que abans, i indirectament aquesta major aflu�ncia de visitants motivava una major demanda de transport que beneficiava la companyia. Aqu� cal recollir una atinada observaci� de n'Abelard Escrig, president molts anys de la companyia HICID, en el sentit que el tr�fic de passatgers dels tres mesos d'activitat del balneari era equivalent o superior al de la resta del Maestrat en tot l'any.
Per� el problema del transport eren les males comunicacions de la Font d'en Segures, on la carretera no hi arribava encara l'any 1913. Efectivament, calia anar-hi a cavall o a peu des de Benassal, on s� que arribava l'�mnibus per l'esmentat cam� carreter de les Voltes. La carretera fins a l'Hostalet, com hem vist, no s'inaugur� fins a l'estiu de 1915, per� a la font ja s'arribava des de l'estiu anterior, perqu� es va construir abans de res el tram entre Benassal i les Serrades. I fins i tot la iniciativa privada, la societat civil benassalenca, hi contribu�: calia obrir i pavimentar un carrer des de la carretera en construcci� a les Serrades fins al peu del brollador. El 23 de maig de 1913 es signava un conveni per a tal fi entre 17 ve�ns, dirigits per Joan-Baptista Vives Climent i el metge n'Enric Monferrer For�s, cunyats -i entre els que trobem varis dels que el mateix dia fundaren la companyia-, per pagar 11.000 pessetes per urbanitzar aquest carrer, ara dedicat al Dr. Puigvert, que va �sser inaugurat l'11 de juliol de 1914 i adquir� despr�s el municipi.
�s el moment d'una expansi� imparable de la Font d'en Segures, que coneix una gran explosi� urban�stica, tur�stica i exportadora, de manera que en pocs anys esdevindr� el primer balneari del Regne de Val�ncia. I a com a indici de dita promoci� es dicta a Madrid el 6 de mar� de 1915 una reial ordre que permet a l'ajuntament de Benassal l'envasament de l'aigua de la font a fi de vendre-la a farm�cies i dip�sits autoritzats. Comen�ava una nova expectativa fins llavors molt limitada: l'exportaci� d'aigua envasada en garrafes (les populars �damajuanas�) que mamprendria amb gran energia dit comerciant Gilbert Mach�, primer amb carros que tardaven una setmana en anar i venir de Val�ncia, i ja el 1918 amb dit Hispano-Su�ssa de 30/40 cavalls, com recorda Josep-Maria Mach�

Cami� Hispano-Su�ssa de Mach�
de transport de l'aigua.

No vull deixar de testimoniar el meu agra�ment a les persones citades a continuaci�, en ordre alfab�tic, per la col�laboraci�, disponibilitat i amables atencions en escoltar-me i fer-me explicacions, fins i tot amb el pr�stec desinteressat de documents i facilitats de consulta dels seus arxius particulars, la riquesa dels quals no podia sospitar de cap manera. S�n Maria del Carmen Calatayud Vallterra, Josep-Maria Chavarria, Josefa Edo Monferrer, Abelardo Escrig Roig, Juan For�s (+), Angela Gargallo Monferrer, Jos�-Mar�a Mach� i Elvira Monferrer, Benjam�n Monferrer, Conxa Monferrer, Eul�lia Monferrer (+), Ferran Monferrer, Josep Monferrer, Maria-Dolors Monferrer, i Eliseu Vives Roig, a m�s dels meus pares i germ�, als que cal unir les informacions recollides, ja fa uns anys, de Josep-Maria Alc�cer, Juana Barcel� Matutano, Eduard Celades Miralles (+), Josep-Maria Girona Roig, la meua �via Josefa Monferrer (+), Laura Puig-Roda, Conxa Roig Monterde, Sofia Salvador Monferrer (+), i Mercedes Segura de Prats.