| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|  |
|
| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
| |
La partida del Fontanal és una de les partides més conegudes i desconegudes a la vegada del terme de Benassal. El seu nom és conegut per tothom, a partir del pasdoble homònim de Perfecto Artola. Però... ¿per què s'anomena així el pasdoble? ¿on es troba la partida?, ¿qui ha estat alguna vegada a dit indret? Aquesta pàgina es dedica a respondre aquestes preguntes amb l'itinerari des de Benassal per la Torre de Monfort, passant per la font d'Osseta, fins al Fontanal, realitzat el 2 d'abril de 1999.
A aquesta masada s'arriba des de Benassal pel camí anomenat de la Torre Monfort, i que també és conegut amb els noms del mas de Celades i de la Mangranera.
Des de dalt dels Molinets hi ha una bona panoràmica de Benassal, així com de la Solana, el mas del Collet i el mas de Tenesa.
La masada devia ésser de les principals del terme despés de la conquesta. Les primeres dades que es tenen sobre ella són que a la segona meitat del segle XIV era d'en Bartolí Gomar. D'ell passà a la família noble dels Català de Montsonís (per això el mas s'anomenà molt de temps la Torre dels Catalans), que també posseïen el molí d'en Rillo. El segle XVII passà a mans del cavaller n'Isidor Miralles i d'ell, per herència, als Febrer i als Vallterra. El nom de Torre de Monfort es deu a un Monfort de Vilafranca i els seus hereus, que la van llogar entre els segles XVII i XVIII. Passaren els anys i, després d'haver estat destinada a prats per pasturar la ganaderia d'en Ramon Vallterra, a la seua mort els hereus la van vendre i es va parcel·lar l'any 1925 entre moltes famílies de Benassal.
L'edifici conserva el seu aire medieval, tot i que ha patit algunes reformes. Queda l'aspecte de torreta, les façanes laterals (no la principal) i unes corralisses adjuntes, així com l'era.
Des del mas es veuen les Ombries de la Torre, el barranc del Rivet o del Mançanar, el morral Blanc, el barranc del mas de la Vella, la lloma del Bord i la Gotellera.
Passada la torre, el camí i pista avança cap al tossal del Mançanar, deixant a mà esquerra la lloma del Bord, amb el camí, i el barranc del Rivet.
Ben aviat, a mà esquerra baixa un caminet, enfront del barranc del Bord. És l'entrada de la font d'Osseta, a la que s'arriba després de girar el camí a la dreta.
Aquesta font avui en dia s'anomena sobre tot "d'Orseta" i fins i tot "Dolceta" per corrupció, però el seu nom original és l'anterior des del segle XIV (encara que no es documenta fins a 1597). En concret, porta el nom per la senyora n'Òria Osset (Otzet), filla de Jaume, casada amb Ramon Saera de Bernat, documentada entre 1351 i 1353.
Es composa de la deu, amb un bassi, i de dues basses: la xicoteta o nova, feta a començaments del segle XIX, i la gran o vella, existent ja el segle XVI.
Amb aquesta aigua es reguen uns pocs horts que formen un dels indrets més pintorescs del terme de Benassal, amb unes parets de pedra seca penjant sobre el barranc del Mançanar que semblen les ciutats dels inques.
A partir de la font d'Osseta el camí fins al Fontanal deixa d'ésser pista i esdevé camí de cabres. Primer cal baixar fins al fons del barranc del Mançanar, bé al dret o bé per les voltes del caminet, que serpeja per la vessant.
Al llarg del curs del barranc hi ha una vegetació molt rica, des de l'espinalbar fins als aranyoners, passant per argelagues, savines, romers, carrasques i coscolls, ginebres, timó, salzes, gavarreres...
El camí puja a poc a poc per la vessant sud, i guanya alçada dobre el fons del barranc. Aviat, com és ombria, apareixen floretes i vegetació que demana humitat com els alls porros, la molsa, els líquens,...
En arribar a un alteronet, es veu enfront Penyagolosa, i amb sort es pot fotografiar un àguila en ple vol.
Ja sóm al costat del Fontanal, de cara al terme de Culla. La partida s'estèn per les dues vessants del barranc, entre la Solana d'en Girona i el mas de Celades.
La partida rep nom per les nombroses fontetes que la convoiaven en altres temps. Després, degut a la tallada massiva de carrasques i a la posada en conreu a finals del segle XVIII, es van secar gairebé totes. Ara, degut a la dificultat d'accès, és completament abandonada, i les savines, sobre tot, han començat a apoderar-se dels bancalets i sortetes existents, gairebé tots erms: l'hedra s'apodera de les parets de pedra seca, els ametlers són plens de brots de varis anys que ningú no poda, i el fenàs amara la terra que abans es conreava.
En arribar, fem memòria del pasdoble de Perfecto Artola, composat el 1944 i dedicat a la partida perquè el seu sogre tenia aquí una sorteta en què l'autor s'havia entretingut algunes estones quan estava a Benassal pels estius.
Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 1999.