L'Associació de Dones "el Maestrat" de Benassal ha organitzat el mes d'agost de 1998 una nova exposició sobre tradicions, costums i artesania local al Museu Teresa Pascual. Amb aquesta ja fa uns anys que col·labora activament en l'aspecte de recuperar el patrimoni cultural i també amb l'organització de les Festes d'Agost. Recorda Maria-Assumpció Alandí que se n'han fet ja de labors artesanals, vestits tradicionals, pintura, mobles antics, gremis i oficis... i remarca la col·laboració de totes les sòcies (prop de les tres-centes) en l'organització.
L'exposició ocupava tota la planta del Museu, i es centrava en tres aspectes: fotografia, indumentària i mobiliari. La principal secció de la mateixa era dedicada a les comunions. Entre les fotografies exposades es trobaven les següents: Julià i Antoni Alandí, germans; Innocència i Angels Ferrando; Antoni Passies; Armand i Juli, germans de Camèlia; Rosa Soligó; Encarnació Monterde; família Sànchez de Cutanda (3); Conxa Monfort; Josep-Maria Falcó; Joan Monterde. Aquestes fotografies ocupaven un pany, on hi havia a més una taula amb indumentària característica dels bateigs (bolcades, caperons) i les comunions. També hi havia estampes de comunió, com una d'Antònia Pitarc (1906).
Una altra secció fotogràfica era dedicada a la Font d'en Segures i als estiuejants. Aquests eren bé a la terrassa de l'Hotel o bé a una fonteta indeterminada (segurament la de la Castellana). Finalment, també hi havia Artur Vives i Ferran Roig, retratats a la Font d'en Segures i també als Xorros de la Font.
Era admirable la part que tractava de les festes i tradicions locals. Així, es podia admirar el Ball Pla, bé a la Plaça dels Xorros de la Font o bé dansat per Paco Gil i Paquita Ortí.
També era documentada la festa de Sant Antoni, primer un matxo aparellat amb Joan Monterde i Conxa Badal a cavall, i també imatges d'Artur Vives a la Rossegada de 1925, i un ròssec del mateix any.
Tres fotografies més mostraven la processó de Sant Cristòfol, primer la rècua i el traginer Bru Monterde, o bé la rècua davant de la Font de la Vila, i després la processó dalt de la mateixa font.
Unes altres fotografies ens recordaven també el romiatge de Sant Cristòfol, primer el de 1920, i després a la Plaça d'en Balasc, l'any 1945, quan no es podia usar el Pati d'en Palanques perquè era enrunat pel bombardeig del 1938.
El costum dels Quintos era representat amb dues fotografies, una de l'acapte (per això van mudats) dels anys 50, i l'altra de la volta.
Finalment, sobre festes d'agost, entre altres es veia com eren els Bous al Pati cap a 1925, amb una fotografia colorejada d'un torer, i finalment hi havia un concurs de tall de soques al Pati d'en Palanques, en temps de l'alcalde Tomàs Fabregat.
La secció d'institucions i persones comptava amb dues imatges del Club de Futbol de Benassal dels anys 50, amb una entrega de Trofeu al camp del Petillo, i una aliniació de l'equip.
També apareixia la família de Falcó i dependents a l'Hostal de Baix els anys 30, amb el comerç i pany corresponent del Carrer de València.
L'aspecte religiós el recordava el campanar esquerdat pel bombardeig i la primera visita pastoral del nou bisbe de Sogorb - Castelló el 1968.
El treball de la sega el recordava una imatge dels segadors (Antoni Molés i Josep Ferrando) en un moment de descans, així com de Beltran a la trilladora del Pla de Loreto.
Una altra fotografia recordava Empar Boix i el treball de les guisadores, abans imprescindible en totes les festes. Després, el prestigiós fotògraf Rico de Estasén ha deixat dues imatges sobre Benassal: un grup de persones a la Creu de Loreto, i una vista des del camí de les Serrades.
Una altra secció era formada per joves uniformats quan anaven a fer de soldats: Quintín Edo i Josep Edo del Rivet, Baptista Ortí, i Josep Monserrat del mas de Valero. Després hi havie la secció d'alumnes d'escola amb els mestres, entre ells un gran grup de xiquets i xiquetes amb una monja, els anys 40; les alumnes de les primeres monges de la Consolació, els anys 10; alumnes de l'escola de xiques; les mestres na Carolina, Àngela Girona i Consolació Valls amb les alumnes; alumnes de l'escola de xics i el mestre Bru Bonell. Entre els grups familiars, n'hi havia d'Artur Vives, del Rivet i del terme de Culla, de Vives, Arcadi Monterde, Guillem i Francesc Fabregat, Joan Monterde, Guillem Fabregat, Ramon Passies, Tomàs Fabregat i altres.
La indumentària femenina era representada tant per roba i complements com per fotografies: la mantel·leta o «toca»; Empar Garcia Roig; Rosa Ferrando a l'Exposició de Barcelona de 1929; indumentàries del XIX; colles d'amigues amb indumentària modernista; Innocència i Angels Ferrando a Barcelona; Innocència Ferrando; Aurèlia Ferrando; Josep-Lluís Fabregat; i la família de Francesc Fabregat.
Dos preciosos trages complets per ballar el Ball Pla representaven la indumentària, a més d'altres antics. Tots ells eren montats i es mostraven els complements al costat.
Al llarg de diversos taulells s'exposaven també tota clase de treballs de fil i ganxo, teixits, etc.
Finalment, en l'apartat de mobiliari cridava l'atenció un llit de fusta molt treballat, amb tots els seus ornaments i complements. En la capçalera hi havia un llenç de Teresa Pascual.
Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 1998.