BENASSAL: EL CAMÍ DE LA CREVETA

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

El camí de la Creveta

El camí de Culla rep tradicionalment el nom de camí de la Creveta. Començava al portalet de Sant Roc, i deixava a mà dreta una era, l'era Nova, al voltant de la qual hi havia pallisses que després es transformaren en cases i originaren l'actual plaça del Planet. Les fotografies es van prendre el 17 de juliol de 1998.

El creixement urbà ha estat mínim a partir d'allí, i per això el camí va entre parets de bancal. En queda una amb pedres ben grosses a mà dreta, poc abans d'eixir a la Codina, on abans creuava el barranc del Poble, ara cobert. A mà esquerra, hi ha la pista sobre la volta del barranc, i també una carrereta que puja, Ombria amunt, cap als bancals del mas de Vicento.

Deixa a la dreta el barranc, que s'encamina al molí d'en Rillo i als Molinets, i també, en arribar al peiró de la Codina, un camí que va cap a la Torre de Monfort. El panorama de fons va des de la serra del Boi, passant pel Picaio i la serra Negra, fins a Vilafranca i el Tossal d'en Ramos.

Enfront de la Solana, el camí segueix amunt, entre els bancals de l'Ombria, i després de diverses pujades s'arriba a la Creveta.

Aquesta creveta dóna nom al camí, i que no és altra cosa que la cruïlla d'aquest camí de Culla amb una carrereta que va cap als bancals del mas de Vicento (a l'esquerra) i un camí que baixa cap a la Torre de Monfort (a la dreta). Aquest darrer és el que s'usava per baixar els bous del Rivet fins a dita torre.

El troç de camí pla que segueix, després de girar a l'esquerra, a la vora d'un pou modern, ofereix una panoràmica admirable vers la serra del Boi, que és terme de Vistabella, i vers la lloma del Saulonar, terme de Benassal.

Prompte el camí fa una altra corba a l'esquerra, enfront del Morral Blanc, i es veu al davant la Roureda, el Rivet i el Montcatil, mentre que a l'esquerra queda el Racó del Rivet. Seguint avant, es torna a veure la Torre de Monfort pel barranc antigament dit del Domenge, al costat del Morral Blanc.

A l'esquerra segueix al Racó del Rivet, i aviat els bancals i els prats, mentre que a la dreta queda el barranc. En aquest barranc, que tenia molt de cabdal antigament, hi havia un molí fariner, conegut com a Molí de na Calbeta, l'aigua sobrant del qual es portava per una séquia, que encara es conserva, travessant tota la terra de la Torre Monfort, fins a la bassa del molí d'en Rillo.

A la dreta ja s'arriba al prat gran del Rivet, i als horts d'enfront de la Roureda. Però la construcció del pantà cancià el curs del camí. Abans seguia les parets dels prats, amb un traçat semblant a l'actual, més angulós, peró molt més a prop del barranc i de la part del mas de la Vella. Fa un bonic efecte veure els arbres de la Roureda reflexats en l'aigua del pantà.

A la caseta de Carabina comença la pujada del camí, ara pavimentat per millorar-ne el pas. Costera amunt, passem al costat d'uns ben cuidats avellaners i podem admirar el traball d'aplanar la terra i de fer les soques dels arbres tallant i arrancant els brots. Tot és precís per poder plegar després bé les avellanes sense destorbs que hi facen nosa.

El final de la costera ens ofereix una panoràmica de Culla, la capital de la Setena, mentre a la dreta del camí queda la Pinella. Aquesta masada és molt antiga, i el seu nom, que tradicionalment s'interpretava com equivalent de "pinar" m'havia fet dubtar molt, perquè la vegetació de zona no és el pi, sinó el roure i la carrasca. Però un document del segle XV va documentar el seu nom antic Penella, és a dir, derivat de penya i equivalent a "muntanyeta". Camí avant, arribem a la font de la Pinella, on hi havia dos grans oms, ara morts per causa de la grafiosi. Vora la mateixa font es creua un assagador que ve de la font d'Osseta i segueix cap a la font de l'Ombria, on rep el nom d'assagador de la Selleta.

Després de passar la font el camí es perd, car la construcció i el manteniment de la carretera l'han anat cobrint i esborrant a poc a poc: així es veu ja en el cadastre de 1921. Per això cal prendre la carretera fins a l'entrada de la pista del mas de Sant Cristòfol, a mà esquerra. La panoràmica és excel·lent a mà dreta, car es veu tota la serra del Boi, mentre que a l'esquerra hi ha un llarg cingle, des de la Pinella fins al terme de Culla, que delimita les Serrades de Dalt de Benassal.

També a la dreta queden, ja més a prop, el barranc i fons de la Bolija i, a la vessant de la lloma del Mas de la Vella, els bancals de la Pinella.

Prompte s'arriba així a la partició del terme, identificada per una paredeta amb algun molló, que parteix la lloma. El camí segueix lloma avant, ja per terme de Culla, cap a la coveta de l'Ocre i al Bovalar. Però podem seguir la partició cap amunt i veure aquestes panoràmiques de la lloma del mas de la Vella i del barranc de la Bolija.