Conxa Monferrer, centenària

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

Conxa Monferrer de Falcó ja és centenària

Va nàixer el 9 de juny de 1903

El 1996 vaig haver d’entrevistar Conxa Monferrer, quan ella ja era norantena, com es diu al Maestrat, o siga que passava dels 90 anys –no savia l’edat exacta, ni vaig gosar preguntar-ho-. Es tractava d’aclarir definitivament una certa controvèrsia sobre els orígens i la fundació de la companyia de “La Hispano de Fuente en Segures”, que tanta importancia va tenir a Castelló al llarg de la part central del segle XX, i que encara continua viva a Tortosa com a HIFE.

Conxa és la filla major del principal fundador, el Doctor Enric Monferrer, i el seu testimoni va ésser fonamental, perquè eren fets que ella havia viscut personalment a casa seua a Benassal entre els 9 i els 23 anys, i que evidentment recordava amb gran precisió. En tres sessions succesives, vam rellegir el material que havia recopilat, vam examinar fotografíes i cartells, i a poc a poc els seus records d’infància i joventut van omplir de vida i espontaneïtat uns apunts que, val a dir-ho, eren fredes dades temporals, numèriques i cronístiques.

El treball, completat amb altres entrevistes i dades, es va publicar finalment el mateix any, i va ser per a ella una gran satisfacció llegir en paper imprés aquells fets que havien estat fonamentals de la seua jovenesa.

Entre les dades que em va donar, n’hi havia una que cridava enormement l’atenció. Reprodueixc les seues paraules: “A poc de fer els 10 anys, jo i la meua germana, que era més menuda, -Eulàlia, que tenia un any menys-, sobre tot jo, vam pintar al primer auto que va tindre la companyia de mon pare el seu nom, la HISPANO FUENTE EN SEGURES i la ruta BENASAL-ALCALA”.

Tanmateix, la fotografia oficial d’aquell cotxe, profusament divulgada, no porta aquells noms exactament. En fer-li ho notar, em deia “I què volies que férem, xiquetes menudes com érem. Al meu pare no li devia fer gràcia, però com érem nosatros va callar, i va fer que el pintara bé algú que en sabiera. A les fotografies no ix com jo el vaig deixar”.

Però l’anècdota no acabava aquí perquè sí que es va fotografiar el cotxe amb la inscripció autògrafa de Conxa, però la foto es va retocar a un estudi (es veu perfectament en mirar-la). I el que són les casualitats, va sobreviure una única copia de l’original. És la que va distribuir la HIFE al seu darrer full de propaganda: una vegada més la perícia i interés de Josep-Maria Chavarria i d’Antonio Muñoz salvaven una pàgina més de la llarga història de la companyia.

Evidentment, si la companyia es va crear el 1913, quan Conxa tenia els 10 anys justs, ara ella és a punt d’ésser centenària. Com els bateigs de Benassal d’aquell any falten, al registre civil he pogut comprovar la data exacta de naixement: el 9 de juny de 1903. Així li podem fer aquest xicotet reconeixement pel seu centenari ara que viu retirada ja a Castelló i pràcticament sense poder pujar a Benassal, on d’estiu feia vida normalment fins fa ben poc.

Nascuda el 1903, un any abans que la seua germana Eulàlia, va conèixer tot el desenvolupament de la companyia a mans del seu pare i d’en Gerard Roig. Després de la mort del seu germanet Àngel, el 1920, va seguir com tota la família el seu pare fins a Castelló el 1925, quan es va canviar la seu de la Hispano. A la mort del pare tornà a Benassal, on casà el 1936 amb el metge n’Eliseu Falcó. Van tenir un únic fill, Enric, ara també metge a la Residència de Castelló, i van viure molts anys a Vilafranca, d’on el marit va ésser metge titular. En jubilar-se van tornar a Benassal a la casa pairal, i el marit va faltar quan es trobaven de viatge a Granada.

Per cert, que el seu casament va ésser el darrer que es va celebrar a l’església antiga de Benassal, el 24 de juliol de 1936, pel vicari mossèn Ramon Martorell. La primera setmana d’agost l’interior del temple va ésser totalment destruït, i el poc que quedava ho va rematar el 1938 un bombardeig aeri: no es va acabar de recostruir totalment fins al 1965.

Per tot el que abans hem dit, la importància dels testimonis de persones com Conxa Monferrer ha estat bàsica per al coneixement de la història benassalenca recent. En esta línia s’està formant un Grup de Recuperació de la Memòria Històrica coordinat pel professor Emili Ferrando, que entrevistarà moltes persones per recopilar informació sobre el segle passat. Si tot va bé, este mateix estiu començarà a treballar.