Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

La carrereta de na Brígida Vilalta

Per arribar als bancals de les Forques encarats a la vila hi havia des de sempre un caminet veïnal conegut ara per la Carrereta, i des del segle XVI per la carrereta d'en Vilalta (o de na Brígida Vilalta). És de les vies que no tenen sortida, car la única finalitat era donar accés als camps dels voltants. El mateix passa amb una altra carrera que ve de l'Ullal (la font del Castell d'Àsens) i la travessa en direcció també a les Forques.

Comença a la carretera -l'assagador dels Serrans- a l'alçada de la gasolinera. Sempre ha estat delimitada per les parets de les propietats veïnes, a les quals dóna accés.

 

Ben aviat hi ha una bifurcació, que per l'esquerra va en direcció al capoll de les Forques, sense arribar-hi. Té algun troç molt costerut, amb bones vistes sobre el Bovalar i el castell d'Àsens.

  

Ben aviat el que era pista es converteix en un simple pas. I si volem seguir amunt el camí s'acaba, i s'ha d'anar per dins de bancals: per accedir al capoll de les Forques cal anar per un altre lloc.

 

De tornada, des d'ací és molt completa la panoràmica sobre la vila de Benassal, en especial la part nova de les Ombries, la Canaleta, els Plans, la Pedrissa i els Collets.

  

Prompte tornarem a ésser a la bifurcació anterior, i ara prendrem el camí de la dreta. Però ens trobem amb la sorpresa que la carrera era un camí ambivalent, perquè també servia de barranc -o séquia- per traure les aigües de les propietats veïnes. I en un bon troç predomina aquesta segona opció: el camí és enrunat per romigueres o albarcers i no es pot passar. Caldrà seguir per damunt de la paret de l'esquerra, o saltar les de la dreta.

  

Prompte es recupera el camí, i ben aviat s'arriba a la cruïlla amb la travessera que ve de l'Ullal. Seguint amunt, acaba entre bancals, com l'anterior, però no sense donar-nos una nova panoràmica de les Forques i, sobre tot, un bell exemple de casa de camp, de què cal remarcar l'arc que permetia canviar la portalada.

  

Tornem enrera i prenem la travessera en direcció a l'Ullal. La paret de l'esquerra és a punt de solsir-se, com ho mostren les bosses que fan les pedres. A una tancada de carrasques, també a l'esquerra, hi ha una bella caseta circular de pedra seca, totalment tapada per la vegetació.

 

Des del camí es presenta enfront el castell d'Àsens. I ja comencen a veure les Serrades de Baix.

 

Un pontet de factura artesana salva el barranc que naix a la font d'en Segures. Per allí ja s'ix a la carretera,

 

I d'allí a l'Ullal, l'antiga font del Castell d'Àsens, hi ha tres passes. Podem admirar l'antiga sénia de l'Ullal, la séquia per on baixava l'aigua de la font al barranc del Poble, i el dipòsit regulador que construí l'alcalde Tomàs Fabregat.

  

© Pere-Enric Barreda, 1998.
Última actualització: 13 d'abril de 1998.
1