17 ANYS EN LÍNIA
(1995-2012)

LA BANDA DE MÚSICA FONT D'EN SEGURES DE BENASSAL
TORNA A GUANYAR EL CERTAMEN DE BANDES
(secció tercera), AMB MENCIÓ D'HONOR I 341 PUNTS


LES PINTURES RUPESTRES, PATRIMONI DE LA HUMANITAT


Primera pàgina Web de Benassal, la Setena de Culla i l'Alt Maestrat
des del 30 de desembre de 1995

ASPECTES DE BENASSAL és resultat d'una iniciativa totalment particular i privada,
sense ànim de lucre i sense cap suport, ajut ni vinculació institucional.
Els seus continguts són protegits per la legislació vigent sobre propietat intel·lectual.

Agraïm a YAHOO!-GEOCITIES l'espai cedit des de 1996 a 2009,
i a GEOCITIES.WS l'espai cedit en clausurar-se l'anterior l'octubre de 2009,
així com les referències al buscador
GOOGLE i a molts altres webs,
i a webstats4u el seu eficaç comptador de visites.


Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal


DARRERES NOVETATS:

Bloc d'Aspectes de Benassal 2007

Francisquet Bort, centenari

Banda de Música - Novetats

Enllaços amb altres pàgines

Conxa Monferrer, centenària

L'Institut d'Estudis Catalans a Benassal

Toponímia dels Pobles Valencians: Benassal

La Talaia i la cova de l'Assester

Pots triar una de les següents opcions:

Benassal en el Regne de València La Banda de Música de Benassal
Carles Salvador Perfecto Artola Prats
Mossèn Salvador Roig Enric Monferrer Forés
Mossèn Joaquim Garcia Girona L'aigua de la Font d'en Segures
Teresa Pascual Les Murades de la Vila

Pàgines noves

Desiderio Artola Tena Absalom Celades
El Tresor Parroquial Alard Prats Beltran
La cova del Tabústol Antoni Alandí
Les Creus de Terme La rècua de Benassal
L'església parroquial Linus Vives
Exposició de Gremis i Oficis Benassal a Barcelona
L'ermita de Sant Roc En romiatge a Sant Cristòfol
Pere Fabregat, industrial Postals - Gilbert Machí
Cases modernistes Benassal III
El bombardeig de 1938 L'Entrada de la Tea
Museu Teresa Pascual Exposició 100 anys d'història de Benassal
VISITA VIRTUAL
BENASSAL TURÍSTIC
Enllaços amb altres pàgines


Benassal al Regne de València

Benassal formà part del Regne de València, l'escut del qual podem vore a l'esquerra, des de la fundació del mateix el 1239. Tanmateix, com era una vila de domini senyorial, la vila mai no va tenir representació en les Corts Valencianes. Però va sostenir els segles XIV i XV alguns enfrontaments amb el mestre de Montesa per l'ús dels Furs de València, admesos definitivament l'any 1418. Poc abans (1404) aconseguí del rei Martí la Salvaguarda Reial i l'ús de la Bandera Reial. L'any 1504 va rebre la categoria de Comanda i annex amb ella el privilegi de Vila Murada. El 1707 va perdre, amb tot el Regne de València, la legislació i llibertats forals a mans de Felip V. Aquest mateix rei havia premiat la família de Grau amb un privilegi de "fidelitat", que es va fer extensiu a la vila sencera, i va ésser confirmat per Carles III el 1760.


La Banda de Música de Benassal

Fundada per Absalom Celades (director) i Jaume Santjoan (músic major), començà a actuar a les Festes d'Agost de 1892. En l'actualitat compta amb una quarantena de membres (a més d'altres tants alumnes de solfeig i una vuitantena de socis col·laboradors), i forma part de la Federació Valenciana de Societats Musicals des de 1995. Ha estat dirigida, entre d'altres, per Ricard Vives Beltran, el prestigiós compositor en Perfecto Artola, i els darrers anys per Àngel Beltran, Tomàs Lorenzo, i ara Sara Garcia. L'any 1930 va obtenir el primer premi de la seua categoria al Certamen de Castelló, època a la que correspon la fotografia, en eixir de Missa Major del dia de Sant Cristòfol de Festes d'Agost.


Carles Salvador

Carles Salvador ha estat el «mestre de Benassal» per antonomàsia, degut a la seu treball de gairebé vint anys a l'escola primària (1916-1934). També ha estat l'escriptor que ha deixat les més belles pàgines sobre la nostra vila. Des de Les festes de Benassal (prosa) fins a Cant i encant de Benassal (poesia), la seua obra abraça tots els gèneres literaris, i en tots ells trobem l'empremta de la vila on exercí el magisteri, on es casà i tingué dos fills, Carles i Sofia. D'ells, Sofia Salvador ha conreat també la literatura fins a la seua recent mort.


Perfecto Artola Prats

El músic, compositor, director i docent més internacional de Benassal es va formar a Barcelona, amb un mestre tan representatiu com Julià Palanca. Després completà la seua formació a Còrdova, Sevilla i Madrid, amb els mestres Emilio Vega, Manuel López Varela i Pascual Marquina. De Barcelona va anar a Màlaga, on va trobar una acollida esplèndida i va realitzar un treball meritori com a docent i director de la Banda Municipal i de moltes agrupacions més. A més d'obres simfòniques i marxes, l'aspecte principal de la seua obra és el pasdoble, gènere que dominava a la perfecció i en totes les seues variants i grups. En són testimoni peces immortals com Gloria al Pueblo, Tierra mía o la marxa Himne a Benassal, amb lletra de Carles i Sofia Salvador.


Mossèn Salvador Roig

Mossèn Salvador Roig és una de les principals figures del segle XIX benassalenc. Fou un erudit interessat per gairebé tots els aspectes de les lletres i de les ciències, de la docència i la investigació, fins i tot de les arts, tot i que profunditzà en ben pocs. Són aquests els que li han donat un mereixcut prestigi. Una obra històrico-cronològica rellevant, efectuada a partir de fonts directes, car visità molts arxius, no fa ombra a l'obra poètica trilingüe (llatí, català, castellà) d'unes quatre-centes peces. Els seus escrits són imprescindibles per veure el pas de l'antic règim al constitucional, amb les guerres carlines.


Josep-Enric Monferrer Forés

La iniciativa del metge Monferrer va permetre la fundació de la companyia de busos «La Hispano de Fuente en Segures», l'any 1913, per a promocionar la Font. En pocs anys esdevindria una de les principals del país, amb seu primer a Benassal i després a Castelló de la Plana i una zona d'acció entre Tarragona, Saragossa, Terol i València. A la mort del fundador el va succeir l'hàbil gerent en Gerard Roig, que aconseguí l'exclusiva de la benzina i l'ampliació de capital. Ambdós fets, malgrat l'entrebanc de la guerra civil, van donar un gran canvi a l'empresa.


Mossèn Joaquim Garcia Girona

La ploma del malaguanyat benassalenc ens ha deixat el poema Seidia, una de les més belles epopeies de la Conquesta, valuosa no sols en l'aspecte literari sinó també en el lingüístic. Premiada l'any 1920 als Jocs Florals de «Lo Rat Penat» i publicada tot seguit, és una obra que vol emular a València el Canigó de Mossèn Jacint Verdaguer. De la mateixa mà és el Vocabulari del Maestrat (1922-30) que Manuel Sanchis Guarner definí com «la millor aportació de lèxic dialectal al corpus de l'idioma». També té traduccions dels clàssics (Horaci) i nombroses obres menors de tots els gèneres literaris.


L'aigua de la Font d'en Segures

El 4 de juliol de 1928, essent alcalde n'Agustí Fabregat, és declarada d'utilitat pública l'aigua de la Font d'en Segures, i tot seguit comença la campanya de propaganda més eficaç feta fins al moment. Així eren els anuncis de l'aigua i les etiquetes de les ampolles, fetes l'any 1931, per iniciativa de l'alcalde Gilbert Machí, a la litografia Ortega de València. Tenien aspecte modernista i la imatge preponderant de Posidó-Neptú, rei de la mar i les aigües en la mitologia clàssica.


Teresa Pascual

La pintora valenciana ens ha deixat belles imatges de la nostra vila en anys passats. A manca de fotografies, les seues obres ja tenen la consideració de documents, per la gran fidelitat amb què representa tots els indrets o personatges, sense que per això deixen de tenir sempre una especial contribució personal. El més interessant de les mateixes és veure l'evolució de l'artista, que dels primers dibuixos més esquemàtics i linials, amb simplicitat de traços, arriba a les detallades i minucioses peces de maduresa. N'és un exemple aquest dibuix de la Torre del Planet o d'en Garcés.


Les Murades de la Vila

Les murades de Benassal es van construir des de la població fins a començaments del segle XIV, en part, i durant el govern de frare Pere de Tous, mestre de Montesa, acabant-se cap a 1380. Com a fonts per al seu coneixement tenim l'obra de Mossèn Salvador Roig, que ens ha deixat una completa descripció de les murades que ell va conèixer, i encara algunes referències antigues. També Carles Salvador va escriure sobre les mateixes. Després, noves investigacions m'han permés descobrir que tenien dos castells (la Mola i la Comanda), set torres, cinc portals, dos miradors i dos valls.


© Pere-Enric Barreda, 1995-2012.
Pots enviar-me un missatge E-mail (barreda@ub.edu) prement
aquí.
Música de fons: Himne a Benassal de P. Artola (1927-1974) (lletra de Carles i Sofia Salvador) (© Hereus de P. Artola). Interpretat per la Banda "Font d'en Segures" de Benassal, dirigida per Tomàs Lorenzo (1999).
Última actualització: 1 de febrer de 2012.